dissabte, 1 de març del 2008

Una xarpellera de dies

Hui m'acomiade. M'acomiade per uns dies, uns deu dies. Demà baixe cap a València, on tractaré de vore la família, de quedar amb amics, coneguts i saludats, de passejar per fires i d'anar als arxius. Dimarts baixaré encara més, a Lorca, ben acompanyat d'un gironí mig xarnego i d'un valencià de Xert, cap al Simposi de Joves Medievalistes en el qual hem tingut la sort de ser seleccionats. Per això no em vull acomiadar amb el friquisme dels posts sabatins (la setmana passada també hi vaig faltar, una mica fart de la vida pública del bloguisme). Així doncs, m'acomiadaré momentàniament amb un tema que agrada molta gent que passa per ací: l'origen i les disquisicions al voltant de certs mots valencians.

Hui, a tall del post d'ahir, li toca el torn a "xarpellera". En un dels passatges del relat de J. O. Swain es feia referència a una tenda que estava construint un palmareny per fer ombra "made of burlap". Ignorant què volia dir "burlap" vaig cercar al Word Reference i em va indicar el significat castellà d'"arpillera", que, al seu torn, es va convertir al Google en la "xarpellera" catalanovalenciana. Vols dir que la "xarpellera" que empren en el "vocabulari de ma casa" (que equival a tot el "valencià de poble" aprehensible per a un fill d'una família emigrant de la Marina a la ciutat de València) és el que diu al DCVB? És un "teixit d'estopa grollera d'ordit molt clar, que s'usa per a fregar o eixugar coses poc fines i sobretot per a embolicar coses que s'hagin de transportar o que calgui defensar contra cops o brutícia"? És això?

Xarpellera

Saquet fet de xarpellera

Sac fet de xarpellera plàstica

Bagul fet de xarpellera

Doncs sí, sembla que sí, si atenem a les referències guguelianes i alcovermollianes: "serpillière" en francés, "xarpellera" en català, "sarpillera" en aragonés, "arpillera" en castellà i "serapilheira" en portugués, probablement del llatí "sirpĭcŭlu", derivat de "scirpus", que volia dir "jonc". Tanmateix, el DCVB no inclou l'única i exclusiva utilització que rep a ma casa el mot "xarpellera": "una xarpellera de personal", "fa una xarpellera d'anys", "hi havia una xarpellera de coses", etc. Val a dir, és emprat com a sinònim d'"un muntó".

Contràriament, el DCVB, el DIEC i el GDLC només refereixen a un teixit bast fet de cànem, d'espart o de la seua estopa. Res de "muntons" ni de "munts". Preguntat a "ma casa" pel sentit original de "xarpellera" em diuen que els sona "una cosa emprada per a garbellar", (probablement, sabent el que hem vist abans, una tela de xarpellera). Però d'on deriva el significat de "xarpellera" com a "gran quantitat"? De la densitat d'un teixit de xarpellera? Per què el DCVB no arreplega eixe significat? No existia a començaments del segle XX? És que només l'usen a "ma casa"? O realment "ma casa" representa el parlar d'almenys tota una comarca i potser d'una àrea més gran? Em podeu solucionar les qüestions, valencians d'arreu que passeu per ací? Què és per a vosaltres una "xarpellera"?

Si puc, encara contestaré des de València. I si no puc, fins prompte, xiquetes i xiquets...


4 comentaris:

Miquel Boronat Cogollos ha dit...

Hola:

Puga ser que la cosa tinga a vore amb el sac, on hi solen cabre un cabàs de coses, ¿no?

Jo no he sentit mai usar el mot, perquè el material el conec com a tela de sac. En tot cas, has transmés una accepció ben interessant.

Fins a l'altra.

Vent d Cabylia ha dit...

Com si fóra "un cabàs"? Doncs podria ser. Ara, d'eixe possible origen els meus pares no tenen ni idea. Ja preguntaré a la generació anterior...

TdlH ha dit...

D'ai-xarpellera (regularment dita «tela de sac») està feta tammé la funda del primer disco d'Inòpia; ara, tammé hi ha qui li diu «el material & el qual se fabriquen el' sacs d'arròs» (sic)...

Anònim ha dit...

En italià en diuen "un sacco di giorni"; per tant, crec que en quedaria ben clara la validesa, digui què ometi el corpus lexicogràfic, sempre millorable. Felicitats pel blog, que em fa sentir un poquet més valencià...