Basta que hui m'hagen fet un comentari sobre l'abandonament del blog perquè m'entren ganes de tornar a escriure. Això i que estic més fart que Mahoma de la cansalâ (que em perdone la correcció política) de la ponència que he de presentar la setmana vinent al Congrés sobre Jaume I celebrat per l'Institut d'Estudis Catalans. Per cert, que també m'han dit que finalment hi haurà Congrés de l'IEC al País Valencià (a Gandia, a finals de novembre, amb la col·laboració de l'Alfons el Vell) i que este diumenge el nostre honorable (Camps) es reunirà amb els respectius honorables d'Aragó, Catalunya i Balears per a fer una ofrena floral a la tomba de Jaume I al monestir de Poblet. Novament, i encara que parega increïble, els quatre presidents es comunicaran set-cents anys després en la mateixa llengua que parlarien Jaume II, Jaspert de Castellnou, Guillem d'Anglesola i Francesc Carrós al fracassat intent de conquerir Almeria en 1309:
- Qui vindrà en la meua ajuda per combatre els musulmans? Jo li donaré una vinya i també una casa al costat! Aquells qui rebran la meua donació no la gaudiran pas com un préstec sinó que sa possessió estarà garantida per al futur, conten les fonts àrabs que arengà Jaume II els seus homes (encara era hora de la gallina e los pollets)Total, que fent cas dels consells de na Caterina i d'en Miquel per tal de "mantenir el foc sagrat" fins a setembre deixaré un breu apunt sobre "Saó", el nou disc de La Gossa Sorda que serà presentat dissabte al seu Pego natal i eixirà a la venda al llarg del mes d'abril (i a vore quan ix el de Les Mãedeus, i a vore si torna ja Mãemeua, que per ahí he sentit rumors i m'estan fent goleta...). De moment han parlat del nou treball de La Gossa més o menys els mateixos de sempre ("puta!" que em sembla que dirien els mallorquins): el castellut Pellikana i el benisser Òscar, que el va sentir sencer a l'entrevista de presentació feta a Ràdio Pego.
Jo només he sentit les dues cançons que hi ha al seu myspace i de moment la que origina el nom del disc, "Farem saó", és una d'aquelles que et confereix certa esperança dins del trist panorama sociopolític valencià, una mena de sensació com les que em causaven les dels primers treballs d'Obrint Pas, com "Des de la nit" del "Terra" (2002), disc a partir del qual m'han cansat una miqueta, sobretot amb l'explotació reiterada d'una certa parafernàlia impostada (potser els que els he vist massa concerts fent sempre el mateix!). En qualsevol cas, com deia, "Farem saó" transmet les ganes d'estar al peu del canó i de continuar en la lluita, tot fent un repàs a bona part de l'imaginari col·lectiu valencià per fer brotar "noves idees" que potser "reconduiran la situació". Ací la teniu, amb una transcripció a rajaploma (amb els consegüents buits inintel·ligibles per a la meua dura oïda):
El tio Pep, els quintos d'Alzira, i els guerrers de Moixent,
el rat penat, el moro Mussa, el tio Canya, i Rosario la carnissera de La Xara,
la dama d'Elx, la delicâ de Gandia, i el Micalet de la Seu
la Panderola, les xicones de Xixona, Ramonet i uns amics de Barcelona
Tirants i Carmesines, gegants del Romaní i ara va de bo,
baixant Penyagolosa se sent la veu del tro: farem saó!
El Mascarat, un ciclista de Pego i el ninot indultat,
Tombatossals, Arrancapins, Batiste Ceba, Maria Rosa i la xata merenguera
l'home del sac, la fera ferotge, i els enfarinats,
Tirisiti, el penjat sense fetge i Amparito la filla del metge,
Ovidis i Tereses, dimonis fumadors
I ara va de bo, baixant Penyagolosa se sent la veu del tro: farem saó!
Farem saó que ofegue la sequera i entre les canyes del camí rebrotaran
noves idees com llances al vent reconduiran la situació
Farem saó
I és que estic fart de sentir-te,
retòrica, estètica, per damunt de la mentida sols està la veritat
retòrica, estètica, i és que depén de qui la diga la façana va canviant
rebenta la mentida quan hi ha possibilitats
l'home del sac va carregat de mala llet
La façana, la façana, la façana va canviant
retòrica, estètica, per damunt de la mentida sols està la veritat
retòrica, estètica, i és que depén de qui la diga serà puta o capellà
I ara va de bo, baixant Penyagolosa se sent la veu del tro: farem saó!
Farem saó que ofegue la sequera i entre les canyes del camí rebrotaran
noves idees com llances al vent reconduiran la situació
Farem saó
Farem saó que ofegue la sequera i entre les canyes del camí rebrotaran
noves idees com llances al vent reconduiran la situació
Farem saó!
Com deia, el repàs a figures tradicionals i literàries, llocs, cançons i personatges recents (l'Ovidi) és de xavo. M'ha fet especial gràcia la menció a la protagonista "De Pedreguer a la Xara", tot i que els ha faltat Pepe Tono ("cull-me pomes")... No coneixia la rondalla del "dimoni fumador" ni tampoc això del "ciclista de pega o de Pego" i alhora tinc tres dubtes: qui són els "quintos d'Alzira", qui són "els amics de Barcelona" i si "Batiste Ceba" era "algú" abans de la cançó de La Gossa o ha estat un autohomenatge? En fi, a l'espera de saber les respostes (si encara passa algú per ací), una cançó que fa país, animada i que anima. Au, fins el mes vinent!
PS1: També n'ha parlat del disc este blog que desconeixia i a través del qual he sabut que si poses al Youtube "Glop Benimaclet" ix certa jovenalla que li ha fet una cançó al mític bar (i apareix Kike de fons i tot...)
PS2: Òscar diu que a una altra de les cançons del disc ("Quina calitja") hi ha un sample de l'elxana Gal·la Navarro narrant com cau el pont de Beniarbeig. Quin momentasso per a Canal 9, vilment emprat per un bloguista aragonès antitransvasament (però és l'únic vídeo que he trobat al Youtube):
PS1: També n'ha parlat del disc este blog que desconeixia i a través del qual he sabut que si poses al Youtube "Glop Benimaclet" ix certa jovenalla que li ha fet una cançó al mític bar (i apareix Kike de fons i tot...)
17 comentaris:
Veus, jo encara passe per ací per si de cas...i pense continuar passant.
Mare meua, si feia temps que no escrivies res! Ara però quina currà t'has pegat, eh?
Gràcies pel PS2, jo tenia posat al blog calitza amb signe d'interrogació, ara ho canviaré i ho posaré amb j.
Per cert el disc es diu Saó (soles) i la cançó/"single": Farem saó!
Ale va! A tornar a postejar s'ha dit!
Corregit, Òscar!
Seria massa pedir que algun company amic del frikisme posara la mitica lletra del Tio Pep dels Pavesos?
Ho agrairia eternament,
visca Joan Monleon!!!
Estic enganxat a la cançó (ara mateix sentint la resta que tenen penjades al seu myspace). Em sembla que al buit que no has transcrit diuen una cosa dels "salvem", però no t'ho podria assegurar ni dir quina es l'altra paraula.
Anònim que viu a Amèrica (crec), la lletra del tio Pep cantada pels Pavesos la pots trobar a l'entrada de la Viquipèdia feta per l'amic de l'Hostal. Només amb xicotets canvis. I diu així:
El tio Pep se'n va a Muro, tio Pep;
el tio Pep se'n va a Muro, tio Pep:
De Muro què ens portaràs, Tio Pep? Tio Pep, tio Pep, tio Pep...
De Muro què ens portaràs, Tio Pep? Tio Pep, tio Pep, tio Pep...
Una tartana i un burro, tio Pep;
una tartana i un burro, tio Pep,
per a anar a passejar, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...
Per a anar a passejar, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...
El tio Pep ja té el burro, tio Pep;
el tio Pep ja té el burro, tio Pep,
que molts quinzets li ha costat, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...
Que molts quinzets li ha costat, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...
I tota la gent de Muro, tio Pep;
i tota la gent de Muro, tio Pep,
diuen que l'han enredrat, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...
Diuen que l'han enredrat, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...
El ruc li ha dat tres patades, tio Pep;
el ruc li ha dat tres patades, tio Pep,
i l'han dut a l'hospital, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...
I l'han dut a l'hospital, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...
Té tres costelles trencades, tio Pep;
té tres costelles trencades, tio Pep,
i tot el cos li fa mal, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...
I tot el cos li fa mal, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...
El tio Pep torna a Muro, tio Pep...
T’envie aquesta adreça http://benafarrez.blogspot.com/ . Es un bloc que he creat sobre historiagrafia de Beniarrés i la comarca del Comtat, on es recull articles publicats en revistes locals. M’agradaria saber la teua opnió. Gràcies
Obsessió és el que tinc amb la cançó. Rectificant la meua anterior apreciació, ara crec que diuen "com llances al vent"
Aaah! Això és Juan... Ja està, afegit!
D'altra banda, Frederic, el blog està molt bé. Tant de bo tots els pobles del país tingueren un espai web on posaren els estudis locals que s'hi fan. Una molt bona iniciativa!
està clar que la cabra tira al monte
El repàs de mites i emblemes valencians està molt bé, si tots arribarem a conèixer-los tots seríem com un país un poc més normal.
Vicent, ahí tens el que sé jo dels Quintos d’Alzira:
"Els quintos quan se’n anaren
digueren: adeu Alzira
i les xiques respongueren
adeu quintos de ma vida
I ole i ole resalà
Adeu quintos de ma vida"
_________________________
Lletra de jota. Jo conec la d’Aiacor, o és d’Anahuir?, a la Costera cantada per Pepe Botifarra en uns dels seus discos). Em pense que la mateixa lletra es canta també en jotes d’altres pobles de la Ribera.
M’imagine que en Alzira hi hauria una caixa de reclutament de quintos dels pobles de la contornà … i d’ahí ve la cosa … no sé.
Vicent, les teues entrades encomanen entusiasme, optimisme, no sé ... molt bé que hages tornat.
Jo eixa la conec cantada per Pastoret i associada als quintos de Moixent.
Els quintos quan se n'anaren
digueren adéu Moixent
i les xiques contestaren
ja se'n va la mala gent.
Gràcies, Dani i Kirikú, ja només queda saber qui són "els amics de Barcelona".
I, per cert, no he tornat encara, simplement mantinc "la flama" per tal que no s'extingisca...
ohhh!
jo m'acabo de descarregar el nou CD de la gossa i esta molt guapo! ^^
saps si podras publicar la lletra de la resta de cançons? M'agraderia apendremeles.
petons!
PD: no se com he arribat a aquest flog, estava buscant pel google aviam si trobava les lletres del nou CD i m'ha aparegut per alla...
Hola, soc Cristina de Altura (Castello). La meua iaia va faltar ahir i estaba molt unida amb ella. Ella sempre me cantava una canÇó que méncantava peró que mai conseguí memoritzar bé. Si et dic part de la lletra em podries ajudar a trobarla, té un gran valor sentimental. Gracies.
ES: Un home de la ribera aná a valencia a vore els bous, com está la vida tan cara sómpli les butxaques plenes de ous.
En llegar a la plaÇa n´hiava mes gent que en una guerra, la policia el va cridar (a partir de ahi em perd)...
Xé no me toque, xé no me toque...
xe no me toque que me fan mal, m´han tirat un bac en terra i ara .... me xorra per el camals.
Espere que siga de la teua ajuda. Mil gracies si pots donarme una pista.De veritat...
Molt bon bloc!
M'encanta la cançoo,
m'agrada que existisquen persones en aquest món que pensen així es l'única forma d'avançar!
Gràcies mil besets:)
Publica un comentari a l'entrada