dissabte, 2 de febrer de 2008

A propòsit del vuité centenari jaumí (V)

"Ferrando Dieç venc a nós, e dix-nos que volia parlar ab nós de secret de gran nostre pro. E, quan oïm açò tiram-nos a una part en una casa en què nós jaíem, e dix que tinguéssem secret. E dixem-li nós:

- Pus vós nos deïts que és nostre pro e nostra honor, bé és raó que ho tingam secret.

E dix:
- Lo major guany vos ve e el major honrament que anc no venc a hom de vostre llinatge, que Çaèn m'ha enviat missatge per Alí Albaca, e em féu jurar sobre los Sants Evangelis que no ho descobrís sinó a vós, e dix-me de part d'ell, que açò vos tenria, e que·us daria tots los castells quants són de Godalaviar tro a Tortosa, e de Tortosa tro a Terol, e que·us faria un alcàsser a la Çaidia, e dar-vos ha tots los anys del món, part açò, deu mília besants de renda en la ciutat de València.

E nós quan oïm la paraula tinguem-la per bona en nostre cor, e per bella, e que era gran cosa ço que·ns donava, mas dixem-li que·ns hi pensaríem, e estiguem una peça pensant, que pogra hom haver anat una milla de terra, e puis dixem-li:

- Ferrando Dieç, ben sabem e veem que vos no cercaríets nostro pro e nostra honor, mas aquesta cosa és aital que no·n faríem re per aquesta raó, car nós som venguts a hora e a punt que podem haver València, e així haurem la gallina e puis los pollets.

E ell maravellà's e senyà's e dix que fort se maravellava quan aquesta cosa rebutjàvem: car si aquesta cosa e aquest pleit fos vengut en temps de nostre pare ni de nostre avi, ells saltaren e ballaren de tan gran bonaventura com los seria esdevenguda. E així tornà-se'n Alí Albaca, que no poc acabar ço per què era vengut."


Llibre dels Fets, § 242



El malik de la taifa de Balansiya, Zayan ibn Mardanis, fa una darrera i desesperada temptativa de lliurar la medina de la conquesta catalanoaragonesa, tot negociant amb un home de confiança del rei Jaume I, Ferrando Díez. Ofereix tot el territori de Balansiya cap al nord, un palau als afores de la ciutat i 10.000 besants anuals, una proposta que, com diu Ferrando Díez al jove rei de 30 anys, els seus antecessors Pere el Catòlic o Alfons el Cast hagueren rebut amb bots i balls, acostumats al pagament de pàries molt menors.

Tanmateix, els temps han canviat. L'estratègia reial ja no és la de rebre diners sinó la de conquerir terres per augmentar les fonts de creació de renda: "així haurem la gallina e puis los pollets". No només recollir de quan en quan els ous que pon una gallina, sinó tindre la gallina dins d'un corral i reproduir-la: assegurar la perpetuació de la creació de riquesa. Jaume I, com els primers homes que domesticaren les gallines, els porcs o les ovelles, estava decidit a "domesticar" la terra i fer-la produir, però només hi havia un "problema": la terra incloïa homes, els andalusins. Així, aquells també entraren en el procés de "domesticació" feudal a través de diverses vies: l'expulsió, l'esclavització, la deportació, l'assassinat quan feia falta...

I encara continuem "domesticant" la natura, el món i la humanitat.


5 comentaris:

Perpal ha dit...

Molt bo.

elcadafal ha dit...

Bon fragment, com se note que te l'has llegit sencer i sabies on anaves. Jo m'he trobat un paperet a la pàgina del pas per Ares i Morella i d'ahí no m'he mogut...

miq ha dit...

Fantàstic Baydal,
Quin viatge en el temps que hem fet a través de la prosa meravellosa del Llibre dels Feits!

Vent d Cabylia ha dit...

Gràcies, però jo no tinc cap mèrit, el tenen Barceló, Torró i altres historiadors clarividents que ensenyen a entendre les coses...

EDITA: UNA ALTRA ALCÚDIA ÉS POSSIBLE ha dit...

HOLA SOC EL XAVIER, AUTOR DEL BLOG "UN POBLE MILLOR" GRÀCIES PER POSAR-ME A LA TEUA LLISTA DE WEBS LOCALS. BON DIA JAUMÍ AMIC I VISCA VALÈNCIA! I VISCA LA COSTERA!