dimecres, 27 de febrer de 2008

Manacor quan ja ho era

Les retxes de llum a les persianes assenyalaven on començava l'artifici d'un dedins ombrívol i d'un defora lluent. Un baf persistent, arrossegant pudors d'escates i butzes de peix, venia de la cuina. De defora, però, no arribava cap indici de vida animal. Tots els aucells havien deixat de piular. Ell, en canvi, returant un poc va demanar: "I què se n'ha fet de na Margalida Mas?" Jo vaig contestar tot d'una: "Fa estona que vaig sentir que na Margalideta era morta".

Seté paràgraf d'El convidat a dinar, relat que forma part d'El terme de Manacor, el primer recull literari que ha publicat Miquel Barceló (Felanitx, 1939), catedràtic d'Història Medieval a qui molts admirem per la seua capacitat d'haver creat coneixement científic d'on ningú no havia esta capaç d'extreure'n. Qui ho diria. Amén.


5 comentaris:

Anònim ha dit...

Qui ho diria? Pel contengut del text? No t'entenc. Toni

Vent d Cabylia ha dit...

Que qui diria que a estes alçades es posara a escriure relats breus, i amb una prosa literària tan diferent de la científica.
El meu comentari era impossible d'entendre perquè ha estat d'un cripticisme absolut.
Salutacions!

Xavi ha dit...

Ni que siga perquè sóc d'un poble proper, Son Servera, m'ho apunte com a recomanació!

Vent d Cabylia ha dit...

Caram, "qui ho diria!"

Anònim ha dit...

Hola Vicent, sóc Josep Blesa.
Vejau de tirar-me una maneta:

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/83199

Motiu "quedada" de blocqaires a Les Cases d'Alcanar. Per a celebrar l'eliminatòria del Barça...hahhahaha
Vinga una cordial salutació !