Ahir la [nostra] fontera Marta es preguntava per la raó per la qual Santa Eulàlia va ser substituïda com a patrona de la ciutat de Barcelona per Santa Mercè. Efectivament, Santa Eulàlia, una màrtir paleocristiana del segle III o IV (com Sant Vicent Màrtir), en fou la patrona durant molts segles fins que en 1687 la Mare de Déu de la Mercè va ser interpel·lada pels consellers de la ciutat per tal d'acabar amb una plaga de llagosta que assolava els camps barcelonins. Agraïts per la seua intercessió la nomenaren patrona de la ciutat, un fet que el papa Pius IX confirmà en 1868, tot declarant-la patrona del bisbat i coronant la seua imatge a la basílica.
Per això conta la tradició que quan plou per les Festes de la Mercè (quasi sempre) és perquè Santa Eulàlia plora. I potser per això mateix, per tal que Eulàlia no plore i no ploga durant la Mercè, l'Ajuntament de Barcelona va decidir fa uns anys celebrar les festes de Santa Eulàlia com toca, com a Festa major d'hivern de Barcelona destinada als xiquets, molts dels quals tenen el seu nom: Laia.
Santa Eulàlia / La Mare de Déu de la Mercè apareixent-se a Pere Nolasc, Ramon de Penyafort i Jaume I al segle XIII (el seu origen com a advocació) / La Mare de Déu de la Mercè coronada com a patrona del bisbat de Barcelona
6 comentaris:
Oh, què bé, gràcies per saciar-nos la curiositat, Vicent! A més, és una història molt bonica. Salutacions!
A casa nostra també es va canviar de patrona. Va ser la Mare de Déu del Puig la primera patrona del Regne de València, després substituïda per la patrona de la ciutat de València, la Mare de Déu dels Desemparats, la "Geperudeta" que no arribà a dir bé el Papa.
Amb tanta Maedeu, Vicent, tens el blog beneït per tot l'any. Porta't bé.
Una forta abraçada.
Li va bé, li va bé tindre el blog beneït, que té molts pecats que porgar. XDDD
"La fe sens les obres no valla res", Jaume I dixit...
Doncs jo havia sentit dir que quan van entrar les tropes de Felip V a Barcelona va canviar la patrona perquè no interessava que hi hagués devoció a Santa Eulàlia perquè els defensors de Barcelona duien el penó d'aquesta santa i, és clar, això no podia ser.
Lluís, desconec això, però cal dir que la petició de canvi de patrona (que no es va fer efectiva fins el segle XIX) no va fer que la devoció per Santa Eulàlia desapareguera, com demostra el fet que haja arribat fins a l'actualitat.
Podria ser, en qualsevol cas, que les imatges o els penons de Santa Eulàlia sí que foren un símbol de la resistència de Barcelona i foren inicialment prohibits en determinats contextos (no crec que els actes de devoció hi foren prohibits, tot i que torne a repetir que ho desconec completament).
Publica un comentari a l'entrada