dilluns, 18 de febrer de 2008

L'edició online: Mercat de futurs?

Si vau gaudir del "Biaix" d'aquella "deliciosa tristesa de diumenge a la vespra", protagonitzada per Josep Porcar, ara podeu gaudir de dos dels seus estius sencers. I és que, com ja va insinuar, el mateix autor ha publicat el seu llibre de poemes "Els estius" mitjançant un PDF interactiu a la seua pròpia editorial, "Edicions DosPuntZero", vinculada al projecte Blogs de Lletres i a l'edició literària en internet. L'enhorabona i l'agraïment.

D'altra banda, en relació amb això, ja vam destacar el primerenc ebook de Carles Bellver, "Diari de Tasmània", i les iniciatives de Cucarella amb "Toni Cucarella Edicions" i "La Cuca Salamanduca". Pareix, doncs, que la carència d'una indústria editorial potent i diversa al País Valencià, així com l'escassa presència de valencians al mercat literari català, incita alguns autors a cercar noves vies d'expressió a internet. Tanmateix, això mateix sembla perpetuar una situació d'amateurisme, que malgrat tot, el mateix Bellver, per exemple, reivindica.

Podrà l'edició online posar en peu d'igualtat catalans i valencians en la publicació de literatura en català? O eixe futur, potser somniat, arribarà massa tard per al cas valencià?




3 comentaris:

Soca ha dit...

Qué trist i quin disgut vore que allò que u fa amb total normalitat cada dia: llegir i llegir en valencià ho fan uns pocs milers de valencians. I anem cap avall.
No puc deixar de lamentar-ho.

Josep Porcar ha dit...

Moltes gràcies, Vicent, per l'escrit. Estic del tot amb Carles, en això de l'amateurisme. El plaer i la mania d'escriure van sempre per davant de qualsevol altra cosa. Escrivint estic disposat, fins i tot, a perdre diners. Cadascú té els seus vicis... Cadascú es paga les aficions, i si la teua afició regala plaer als lectors, doncs encara millor. Com d'altres coses, de l'escriptura una cosa sempre he tingut molt clara: no pense esperar a què algú face per mi una cosa que vull i puc fer jo. No puc esperar a què un jurat de premi o una editorial decidisca quan vull ser llegit. Internet ens facilita això, i ho hem d'aprofitar. Amb seny, però aprofitar-ho.

Quant a l'índex de lectura, que n'hem de fer? És una qüestió de base. Escoles, biblioteques, editorials, incentius institucionals... Al País Valencià moltes coses han deixat de funcionar, en aquest sentit, durant la última dècada.

Vent d Cabylia ha dit...

De res, Josep.

El problema de l'amateurisme és que moltes vegades impossibilita l'explotació de tots els talents que una persona podria treballar. I, d'altra banda, supose que un professional mai et dirà que "li agradaria ser amateur".

En tot cas, l'exemple de Perucho és ben bo, i quan es parla d'açò sempre pense en March i tots els antics, que, a la seua manera, eren amateurs.