dijous, 21 de febrer de 2008

"Què som, i per què som com som"

Ja n'he parlat al blog del que es pot aportar a la teoria dels nacionalismes valencians (l'espanyolisme, el valencianisme i el pancatalanisme) si s'incorporen els darrers coneixements historiogràfics, com la concepció "contemporaneista" de les nacions, a l'estudi del seu cas (per exemple als posts: "País Valencià, de regió històrica a nació de futur?" o "Enraonant" ). Ara acabe de publicar un breu article a Pàgina26.com (també ací, en el post anterior) en què pose en relleu la diferent concepció sobre les nacions que té gran part del pancatalanisme en aplicar una teoria "contemporaneista" a uns casos (la voluntat de la majoria kosovar, per exemple) i una teoria "primordialista" (quasi "essencialista") per al nostre cas ("som una nació de Salses a Guardamar perquè és un fet històric i objectiu").

Veient la certa repercussió que ha alçat el text (Pàgina26, Annanotícies, L'Avanç, Ràdio Catalunya ,
El Blog de Gabriel Bibiloni, Valencianisme.com i un parell de correus electrònics escrits per insultar-me (!)), aprofite per enllaçar una comunicació, molt més extensa, que vaig redactar per al Congrés sobre "La qüestió nacional valenciana. Una revisió crítica (1707-2007)", en què podreu trobar una millor explicació sobre estes teories i sobre la distorsió, si més no historiogràfica, que ha ocasionat en molts aspectes la concepció nacionalista de Joan Fuster. És tracta de la primera versió, la que hi vaig presentar, a l'espera que en abril d'enguany es faça pública la versió definitiva amb l'edició de les actes. Llavors enllaçaré també la segona versió.

Sé que molts no ho veuran clar i per molt que tracten d'explicar-los continuaran aferrats al pancatalanisme, més encara com a reacció a la greu situació que patim per la violència passiva dels nostres governants vers el valencianisme. Cal recordar en este sentit que el mateix Joan Fuster al pròleg a la 2ª edició de
Nosaltres, els valencians deia: Oblits, errors, exageracions intempestives, defectes de tota mena, poden ésser corregits: fins i tot les tesis postulades admeten reconsideració o desistiment. El meu propòsit era aquest. Confiava en uns probables contraopinants, que, en sotmetre’m a una crítica pausada i meticulosa, em forçarien a esmenes i qui sap si a retractacions. No ha estat així: m’han fallat els col·laboradors-contradictors.

Però pocs col·laboradors-contradictors hi ha hagut després: cap que haja tractat d'incorporar al cas valencià les darreres teories sobre les nacions desenvolupades des de la dècada de 1980. El mateix Fuster no podria haver-ho fet perquè pertanyia a una generació anterior. Ací, des del respecte i l'admiració a la seua gran figura, tracte de cercar respostes a la mateixa pregunta de partida que va motivar la redacció de Nosaltres, els valencians: Què som i per què som com som?

V. Baydal, "'Què som, i per què som com som'. Un nou model interpretatiu per a l'evolució històrica de la identitat col·lectiva valenciana", III Congrés d'Estudis Personalistes. La qüestió nacional valenciana (1707-2007). Una revisió crítica, València, 23-25 d'abril de 2007 [1ª versió: comunicació presentada]

25 comentaris:

Lluís Antoni ha dit...

El gos vell no s'ensenya gràcies noves: jo sóc dels Països Catalans. Per tant, segurament tu i jo no devem ser compatriotes. Per no compartir, no compartim ni el nom de la llengua.

Salut, i a vore vindre.

Toni Cucarella

Aurora Mora ha dit...

xiquet,
què esperaves?

has publicat una autèntica bomba i et quedes sobtat de les reaccions? bo, jo no estic d'acord amb algunes coses de les què has dit (però no perquè siga una hooligan dels països catalans sinó per altres motius que pot ser explicaré al bloc properament), però et reconec que almenys tens els peus més a terra que molta de la gent que em rodeja i no només això, visca el debat i la reflexió. lamente molt que se t'haja insultat, però a l'igual que l'anàlisi que fas del país valencià, hauries de saber que el comú dels mortals no és capaç de dialogar argumentant, així que ànim i prepara't per al pitjor... ara, espere que tampoc t'afecte massa el què diu certa penya (com per exemple molta de la què escriu a la columna de l'esquerra de l'avanç, des del meu punt de vista són analfabets funcionals -toma bomba-).

A provocar, a vore si val per a algo, hòstia!

Una abraçada.

Miquel ha dit...

És una disertació excel·lent, però si es perd l'arrel històrica, no acabariem "creant nacions" com la Primera república va crear cantons. No acabaren demananant democràticament la nació de la Safor, o de la Ribera, o de Gandia, o de Beniopa respecte Gandia? La meua voluntat és polemitzar, però crec que aquest aspecte és un problema en la teua teoria, segur que has plantejat solucions, però jo les desconeisc

Vent d Cabylia ha dit...

Toni, molt bona la dita. No puc dir res més. En tot cas, que encara que no compartim consciència ni projecte nacionalista, sí que podem dir que som valencians. Això ens uneix (també amb molts altres que es consideren espanyols i valencians sense massa problema) i ens diferencia d'altres que són directament antivalencians perquè amb la seua actitud tracten d'eliminar tota consciència i element privatiu valencià.

Aurora, em quede sobtat perquè de tot açò ja n'havia parlat al blog, però supose que ara el coneix més gent i el diari Pàgina26 també li ha pogut donar més difusió. Els insults i les desqualificacions agres no em saben mal per la meua persona, sinó sobretot perquè demostren que la irracionalitat està present a totes bandes.

En qualsevol cas, tampoc crec que tot açò servisca per a molt. La gent ja té una opinió formada i després de veure l'escassa repercussió de la blogosfera i la intel·lectualitat en el món polític no tinc esperances de res. Però és el que pense i no em queda una altra que expressar-ho (i si serveix perquè algú s'afegisca a la recerca benvingut siga).

Miquel, si la majoria dels beniopers es vol "independitzar" de Gandia no entenc per què no haurien de poder fer-ho. Ara bé, difícilment crec que vulgueren mai (ni els beniopers ni els gandians) constituir-se en estat-nació independent.

Jo base la meua proposta nacionalista per al cas valencià (la meua visió personal, que ni l'he desenvolupada ni crec que la desenvolupe) en tres factors primordials: el territori històric, la identitat col·lectiva heretada i la cultura pròpia (destacant-ne la llengua en aquelles zones del país històricament valencianoparlants).

Salvant les distàncies són els mateixos elements en què es basà el primer catalanisme de finals del segle XIX: el territori històric (Catalunya), la identitat col·lectiva heretada (el fet de sentir-se catalans, una identitat desenvolupada amb variacions durant més de sis segles) i la llengua catalana com a element primordial de diferenciació amb la proposta nacional castellanista de l'estat espanyol. Aquell nacionalisme, que encara és el majoritari, ja que el pancatalanisme a Catalunya és moltíssim més reduït que el catalanisme estricte, no es basa en cap nació pancatalana primigència ni en cap comunitat lingüística, sinó sobretot en el territori històric de Catalunya i les particularitats privatives del poble català, tot tractant de "fer país".

I ahí és on ha reeixit (amb moltes dificultats) el nacionalisme catalanista, en fer de Catalunya un país i una nació, no en fer dels Països Catalans una nació, entre d'altres coses, perquè, al meu parer, no hi ha base suficient: només la llengua, però fins i tot en contra del seu nom històric i sobretot en contra de la identitat col·lectiva territorial covada durant segles, la valenciana.

Per això, el gran perill actual, que ens desfa com a col·lectiu, és la provincialització identitària, mitjançant la qual ja només se senten "valencians" els de la ciutat i província de València i uns quants més de les comarques septentrionals de la província d'Alacant. A d'això s'hauria de dedicar el valencianisme, a cohesionar el país i demostrar les raons i les virtuts per les quals val la pena construir un País Valencià, inserit o no en Espanya, però amatent a les particularitats que fan ser com són la societat valenciana.

Tanmateix, mentrestant, (i no és culpa del valencianisme ni del pancatalanisme) el PP va desfent l'ús de la llengua, va desfent el paisatge, va desfent el respecte a les institucions d'autogovern, va desfent tota identitat territorial valenciana i el que això implica...

La trappola ha dit...

En el cas del Kosovo valdria tant la concepció "contemporaneista" com la "primordialista". Si preguntes a un Serbi et dirà que ells hi eren abans que els albanesos, i tindrà raó. Si preguntes a un albano-kosovar et dirà que els albanesos ja hi eren abans, i també tindrà raó.

Si un es mira els processos independentistes veus que no hi ha cap patró fixe que divideixi en els dos sentits, tenim independències segons el cas "contemporaneista", Estats Units, o en el seu moment va poder ser el Quebec. I en canvi tenim exemples primordialistes, Estònia, Irlanda, potser el proper serà Escòcia o Euskadi.

Aquest tema és relatiu, relliscós, i mai ningú acabarà tenint del tot la raó. No entenc aquesta mena de discussions quan seria més senzill admetre que tothom tingui el sentiment nacional que vulgui. El meu País són els Països Catalans. Et molesta que sigui així? Doncs és el teu problema, jo sempre he respectat els que no ho creuen així, llavors estaria bé que fessis el mateix. No m'anomenis pan-catalanista si als que creuen en la unitat d'Espanya no els anomenes pan-castellanistes.

Perquè com deia Eugeni d'Ors "perquè ni vostè, ni jo, ni Paul Valéry, ni el papa de Roma sap exactament que és una nació". Doncs aquesta frase la feia servir tot sovint en Joan Fuster. Suposo que això també et deu semblar "primordial" i "essencialista".

Per cert, caldria que et preguntessis:

- Quin percentatge de persones a Catalunya i el País Valencià saben qui és Joan Fuster? (Jo ja porto coleccionades mitja dotzena d'anècdotes on m'han preguntat si era un jugador del València C.F.)

- Quin percentatge de persones a Catalunya i País Valencià han llegit mai Joan Fuster?

- Quin percentatge dels de l'anterior punt han llegit cap altre llibre de Joan Fuster que no sigui "Nosaltres els valencians"?

- Quan va ser l'última vegada que per ràdio o televisió has escoltat una referència a en Joan Fuster?

- A quantes llibreries de Barcelona i València trobaràs un sòl llibre de Joan Fuster?

I després pregunta't, de debò creus que el blaverisme és únicament una reacció al fusterianisme? De debò et creus que sense Joan Fuster no existiria el blaverisme? De debò et creus que sense en Joan Fuster el nacionalisme espanyol no seguiria intentant enfrontar valencians i catalans?

Però si avui en dia en Joan Fuster és un personatge esborrat de la nostra memòria, quants joves menors de 30 anys saben avui en dia qui era?

PATRICI ha dit...

Patrici Pujades . Unes consideracions per tirar-te una maneta .
D'on no hi ha no es pot treure .

1 )La demarcació administrativa valenciana té extensos territoris de parla castellana ; les raons d'aquesta obvietat són , no hi busqueu cap mena de prelació : a) Poblament de parla aragonesa al temps de la Conquesta . Actualment algun autor comença a pensar que no és el principal origen del dualisme lingüístic . b ) La substitució de població dels llocs de moriscos , en la seva majoria a l'interior muntanyenc al voltant de la serra d'Espadà i del massís del Caroig , després de 1609 i arran de l'expulsió genocida , el 33% de la demografia valenciana . Aquesta nova repoblació ja es fa en un context de perduda creixent de la influencia i prestigi del català . c ) La colonització del marjal de la Vega baixa ja en un context de cap influencia i prestigi del català d ) La pervivència dels enclavaments lingüístics de Montfort i Asp , recialles de la primerenca conquesta castellana de les comarques més enllà de Xixona . Encara que per diferent motiu també es pot afegir a l'apartat l'enclavament d'Olocau del Rei . e) Agregació durant el XIX de la Plana d'Utiel i del Marquesat de Villena i segregació de la vila i comarca valenciana de Cabdet , hui en dia en la província d'Albacet . f) Uns altres ajustos de frontera de menor entitat .

2 ) La natalitat de la població arribada en les dècades dels 60 i 70 va ser tres vegades superior a la de l'autòctona . A més a més , l'allau migratori i la seva gran taxa de reproducció es donen en un context de millora de tot tipus de mitjans de transport i comunicació , el que facilita la perdurabilitat dels vincles amb la terra nativa . No hi ha el desarrelament que et puga empentar cap a la cultura de la societat acollidora .

No he vist mai en cap document d'anàlisi de la societat valenciana per part dels partits polítics que hi haguera inclòs els dos factor anteriors , així ens va i ens anirà per cabuts .

Patrici Pujades i Tormo .

Vent d Cabylia ha dit...

La Trappola, no sé per què em fas totes eixes preguntes sobre Joan Fuster i els catalans, perquè jo no he criticat en cap moment els catalans, sinó que estic posant en qüestió el pancatalanisme practicat pel nacionalisme valencianista, que és pràcticament l'únic possible des de la proposta fusteriana.

Que digues que Fuster no té influència en el nacionalisme actual em sembla una broma de mal gust. La tindrà ben poqueta dins del catalanisme (tot i que sense el que va començar ell, dubte que el pancatalanisme que inclou el País Valencià tinguera cap tipus d'estructuració a Catalunya, com la que actualment té), però al País Valencià (i molt agraïts en molts sentits) el valencianisme contemporani beu directament de la mestria de Joan Fuster i de "Nosaltres, els valencians".

I no et sentes molest pel terme "pancatalanista" perquè no és despectiu, simplement és un mot emprat per diferenciar el catalanisme de Catalunya del pancatalanisme de Països Catalans.

Finalment, a mi no em molesta que consideres que la teua nació siguen els Països Catalans, em molesta que defensant majoritàriament el pancatalanisme els nacionalistes valencians siguem incapaços de superar el 5% en les eleccions valencianes, d'influir mínimament sobre els projectes col·lectius valencians de futur i, en definitiva, d'alçar un gat pel rabo.

I, entrant en favades (perquè m'has tocat una miqueta la moral), sí que em molesta de certs nacionalistes catalans (dels quals fins ara no havia dit res) que vagen explotant políticament mapes dels Països Catalans (si almenys foren de la comunitat lingüística) o que continuen escrivint per a certs esdeveniments internacionals que les falles i el Micalet són part de la cultura catalana.

Però, ja et dic, no tinc cap problema amb el catalanisme ni amb els catalans (massa agraït que vos estic), sinó amb el carreró sense eixida que suposa el pancatalanisme de caire fusterià al País Valencià.

Vent d Cabylia ha dit...

La Trappola, d'altra banda tots els casos de reivindicació nacional que has esmentat són "contemporaneistes". També els irlandesos o els estonis han esdevingut nacions en el món contemporani. Abans de la contemporaneïtat, ja ocupaven el mateix territori i tenien unes característiques culturals comunes, però no eren estats-nació. De fet, el cas irlandès mostra a les clares com allò important no és la base cultural, ja que van "perdre pel camí" el gaèl·lic tot substituint-lo per l'anglès, sinó que allò fonamental és la identitat col·lectiva heretada i la seua transformació en consciència nacionalista amb aspiració de crear un estat.

Patrici, precisament en els comentaris que he deixat al blog d'en Gabriel Bibiloni he apuntat algunes coses respecte del que tu dius.

La trappola ha dit...

No m'he explicat bé. No he dit que en Joan Fuster no hagi influit en el nacionalisme valencià, ja ho sé prou que gairebé tot gira al seu voltant, el que dic és que en la societat valenciana (i menys en la catalana), bona part del 95% restant, avui en dia el fusterianisme no hi té cap mena d'influència i l'anticatalanisme actual ja no hi té res a veure, és d'una altra arrel, comuna amb la que pots escoltar en altres comunitats autònomes de cultura castellana.

Respecte el mot "pancatalanisme", doncs sí que em molesta per la facilitat d'associació de la paraula amb el "pangermanisme" o el "paneslavisme". El catalanisme sempre ha estat integrador és injust que hi hagi qui pugui fer aquestes associacions. Ens sembla que en podrieu dir perfectament "catalanisme" o "catalanisme valencià" quan sigui preferible diferenciar-ho.

Respecte el teoma dels mapes, jo no en sé res, no sóc pas jo qui els fa. I això de les falles i el Micalet, el que sí et puc dir és que els meus besavis es coneixien de menjar "paella" amb gat al parc del la Ciutadella. No sé pas si van ser ells qui us la van "furtar" :-))

Raimon Galiana ha dit...

Vicent, Fuster reeixí perquè cap no havia pensat el País Valencià des d'una alçada cultural com la seua.
I cap, fins ara, ha pensat un altre País diferent. (La cultura castellana ens ha fet seguir la seua màxima: "Lluny de nosaltres la funesta mania de pensar".
Ho he dit des que vaig llegir "Nosaltres els valencians": No sé a Sueca, però tota açò al meu poble no és aixina.(I mai no he pogut entendre com els demés no veien que la realitat no era el que contava Fuster)
Persones com tu em reconcilien en la generació actual i en el pensament de que el meu país encara és possible.
A hores d'ara hi ha una bona collita d'historiadors i ens caldria una igual d'antropòlegs culturals.(Uns estudis antropològics amb rigor ens descriurien i ens descubririen com un país direrenciat, d'Espanya i de Catalunya)(Jo en tinc testimonis, si més no, musicals)
Gràcies de nou.

Miquel ha dit...

Has aclarit moltes coses, però estem altra vegada en l'inici: cal definir i desenvolupar la identitat valenciana, el país valencià i el poble valencia. A més tenim que el camí proposat per Fuster no és vàlid; cal encetar el procés de nou; mentres, el PP i el PSOE desfent o pijor encara, fent en direcció contrària. El futur pinta obscur. I si afegim que gent vàlida intel·lectualment com tu, treballa fora del País i no participa ( o la "participen") en els debats polítics del país. El futur el tenim perdut, ja que la voluntad democràtica del país és ser "la mejor región española"

Vent d Cabylia ha dit...

Fins i tot tractant de fer " la millor regió espanyola" es podria fer "país valencià", de la mateixa manera que Duran i Lleida vol fer una Espanya millor amb Catalunya per davant, però per a això caldria uns mínims comuns de voluntat política entre nacionalistes valencianistes i regionalistes espanyolistes (de fer país i col·lectiu per damunt de les províncies o de dignificar i estendre l'ús de la llengua). Actualment eixos punts mínims comuns no es donen, entre d'altres coses, perquè entre el valencianisme pancatalanista hegemònic i l'espanyolisme regionalista majoritari no hi cap punt en comú possible.

Tanmateix, (encara que fins i tot així seria molt difícil perquè gran part de l'espanyolisme valencià és profundament castellanista i antivalencianista) sí que seria possible trobar punts en comú entorn de la defensa i la reproducció "d'allò valencià" entre el nacionalisme valencianista i cert regionalisme espanyolista no antivalencià. A més, és molt més factible influir sobre la política valenciana amb un discurs netament valencianista. El problema, entre d'altres, és la manipulació pepera, com la de González Pons, qui ven fum de valenciania indolent magistralment: d'una banda, convenç bona part de l'electorat mentre que, d'altra banda, va deixant que ens desfem com a societat cohesionada entorn d'unes estructures i uns referents comuns valencians.

kirikú ha dit...

Si el nacionalisme polític al País Valencià (i el Bloc que és el partit que el representa) no arriba al 5% en les eleccions, no és a causa de cap idea nacional de Països Catalans. Això no és veritat, simplement perquè el Bloc defensa com a marc nacional el País Valencià, i prou. El motiu és que la població valenciana és molt espanyola (d’això també tindrà la culpa Fuster?).

Les teories de Fuster i el moviment nacionalista que es va generar en aquella època, van evitar que l’espanyolisme fóra encara més majoritari. Estic convençuda que sense aquella empenta ni tu ni jo estaríem ara debatent aquestes qüestions.

Una coseta. Per favor et demanaria que evitares el terme “pancatalanista”. És tracta d’un terme pejoratiu que ha sigut utilitzat massa vegades com un insult per la part més cerril i violenta de la societat valenciana: el blaverisme feixista i reaccionari. Aquells que propinaven bombes a tort i a dret. També a Joan Fuster li’n van tocar algunes. Els mateixos que encara cremen la seu dels partits, perquè els semblen poc espanyols? o massa catalanistes? Independentment dels seus orígens, aquest terme té actualment unes connotacions que no queden gens bé en els teus escrits.

Sé (està massa clar) que tu res tens a veure amb eixa gentola. No utilitzes el seu llenguatge.

De segur que, sabut com eres ;-), trobaràs un altra manera de denominar a la gent que pensa en els Països Catalans com una nació.

I un altra cosa que és una veritat com un temple: la societat valenciana és nacionalment espanyola. Així és com es sent la gran majoria de valencianes i valencians. Ningú pot posar-ho en dubte. No sé si segons les teories nacionalistes contemporànies i constructivistes la minoria que no ens sentim espanyols estem legitimats a desitjar un altre marc nacional. Tampoc sé si això és ser essencialista, historicista o etnicista, però sí sé que no estic disposada a renunciar a eixa aspiració meua i de molta altra gent.

Quan puga m'agradaria continuar polemitzant de tot açó. Ara no tinc més temps.

Ciao

Miquel ha dit...

Pel que entenc del teu discurs, sembla que tot el problema resideix en l'actitut del PP al país valencià, tot i que dius que no hi ha cap ´relació possible entre els "regionalistes espanyolistes" i "els nacionalistes pancatalanistes". Jo vaig a posar noms a veure si ho he entés: si el PP no influira i el BLOC deixa de ser hegemònic(dins de la seua ridícula minoria) hi haurà possibilitats d'entendres, o aconseguir els punts mínims d'acord. entre el PSOE i? pot ser, les restes raonables d'Unió Valenciana, o cal també la refundació de totes les forces polítiques valencianes?

Xavi Galbis ha dit...

Hola, Vicent,

A mi, personalment, m'agrada el que has escrit.
Entenc, no obstant, que quan la crítica ve des de "dins" hi haja reaccions com les que hem pogut veure.

Salutacions.

Vent d Cabylia ha dit...

Kirikú, el valencianisme hegemònic al País Valencià (el del Bloc, el d'ACPV, el de la universitat) és de caire pancatalanista. I per això ens coneixen com a "catalanistes", deixant (de forma tristament irrisòria) el terme "valencianisme" per a l'espanyolisme de tints regionalistes. Qualsevol que es moga en estos ambients ho sap (com, d'altra banda, també ho demostra el fet que molta gent haja saltat de seguida a dir-me tercerviísta, blavero i altres coses).

I el problema d'este escorament al pancatalanisme és que no hi ha manera de trobar cap punt en comú amb part del regionalisme conservador que, contràriament, va ser el principal protagonista del primer nacionalisme valencià: el desenvolupat a començaments del segle XX, que valorava (i molt) la història, la identitat i la llengua valencianes (però sense barrejar-la amb les catalanes amb la intensitat i la claredat que ho va fer Fuster).

D'altra banda, torna-li la trompa al xic amb això de "pancatalanista". Definició de "catalanisme" del Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans: Moviment que defensa el reconeixement de la personalitat política de Catalunya o dels Països Catalans. Definició de "pancatalanisme": Doctrina que propugna la unió política dels Països Catalans. Així doncs, l'única manera de parlar clarament del nacionalisme que postula els Països Catalans és anomenar-lo "pancatalanisme". És com els "no nacionalistes" que es molesten per dir-los "espanyolistes" (és un fet, no és un terme inicialment despectiu si s'empra en un context de normalitat i no en un text de clara connotació política).

I el que em dius és el que ja sé: que no cal que vinga a dir res sobre la qüestió nacional que ací tots ja en sabeu massa. Jo no estic coartant la llibertat de pensament de ningú, simplement estic fent-ne ús de la meua, tot tractant d'aplicar els darrers coneixements de les ciències humanes al cas valencià, que és el mateix que propugnà inicialment Joan Fuster.

Respecte de tot això, Miquel, jo no pense ni en refundacions polítiques ni en res. La meua preocupació inicial ha estat la d'observar com les premisses de la concepció nacionalista de Joan Fuster (la desviació nacional i la feblesa de les classes dirigents) han distorsionat a priori la interpretació de la trajectòria històrica valenciana per part de la historiografia valencianista.

A partir d'ací, tot incorporant les darreres teories sobre les nacions i fent comparació amb el nacionalisme i la historiografia catalanistes, també he observat que és casi lògic que el pancatalanisme no haja pogut socialitzar-se al País Valencià. Per a respondre a la pregunta "què som i per què som com som" no pots anar a l'edat mitjana sinó que has d'anar a la contemporaneïtat per anar retrocedint (és a dir no pots dir "som catalans" perquè en l'edat mitjana ho érem i ara "som valencians" perquè ens hem desviat però en el fons "som catalans").

Al contrari, en la contemporaneïtat "som valencians i espanyols". Valencians perquè tenim un territori històric que ens ha donat un gentilici i una identitat col·lectiva, i perquè una bona part de nosaltres parlem valencià (i el parlem perquè la colonització del territori valencià fou majoritàriament de catalans). Per altra banda, som espanyols perquè des de fa cinc segles estem dins d'una monarquia hispànica i des de fa dos hem participat en la construcció de la nació espanyola.

Si responem això a la pregunta "què som i per què som com som", una resposta molt diferent a la que va donar Fuster, difícilment podrem extreure com a conseqüència lògica que hem de retornar a cap "tronc comú català" per a "realitzar-nos com a poble". En tot cas, conclourem que per tal de reproduir la nostra identitat i les nostres "essències" culturals (allò que ens fa ser com som) sense que la nostra participació actual en una nació espanyola castellanista ens esborre com a poble, hem d'incidir en el col·lectiu valencià, no en el pancatalà (el mateix que ha fet el catalanisme cenyint-se al col·lectiu de Catalunya i, de moment, ha aconseguit que la identitat i les "essències" catalanes no hagen desaparegut dins de la nació espanyola).

Però com ja vaig dir ni he desenvolupat cap proposta nacionalista amb detall ni crec que ho faça. Simplement, a partir d'un problema historiogràfic he tractat d'explicar la impossibilitat de creixement que representa el nacionalisme de caire fusterià (al meu parer i segons els fonaments que he mostrat). No aspire a influir a nivell polític, simplement perquè no sóc ningú i perquè això no depén de mi. L'únic que puc fer és continuar investigant i divulgant, però, com ja vaig dir, ara per ara eixa no és la meua prioritat.

Finalment, Xavi, moltes gràcies.

Teodor Llorente ha dit...

La paraula catalanista la van inventar els espanyols en un moment concret i molt recent, per ocupar ells un suposat valencianisme de boqueta que els interessava estratègicament. És a dir, fins fa 4 dies els valencianistes eren això que ara alguns anomenen catalanistes, no n'hi havia d'altres.
Partint d'això, la meua opinió és que ara mateix tampoc no existeix més valencianisme que aquell que alguns anomenen catalanista. Trenta anys de repetir determinades consignes han fet efecte, i ara ja tenim tota una generació de joves que, de bona fe alguns i altres no tant, han assumit el discurs secessionista.
Però el números canten: en quinze anys d'això que tu dius pancatalanisme es va aconseguir infinitament més que amb trenta d'això que tu dius valencianisme. Fins ara hi teníem un grup més o menys unit entorn de quatre idees molt bàsiques, però molt clares; ara, un merder desorientat i que no sap cap a on tirar. Un partit polític que ha fet molt de mal, que ha desmobilitzat a sectors molt importants, que s'ha burlat de gent de qui hauria d'haver aprés, a qui hauria d'haver convertit en referents si tingueren dos dits de front, etc.
Fins i tot amb la llengua la situació és similar: abans estaven els pocs que volien fer servir el valencià, i ho feien sense problemes, i els qui els importava una merda el valencià però fotien merder amb el tema. Ara estan els mateixos als dos costats, però els primers comencen a dimitir davant del desgavell que implica tres acadèmies i 25 normatives.
Expliqueu què hem guanyat amb les renúncies, aquells que les seguiu defensant. Expliqueu per què anem arrere descaradament en compte d'anar avant.

Vent d Cabylia ha dit...

Ja no sé si riure o plorar, oh, gran patrici Teodor. Supose que això que diu vosté sobre que el "catalanisme se l'han inventat els espanyols" ho diu després d'haver-se endinsat en intenses i extenses lectures del nacionalisme valencianista d'abans de la guerra civil espanyola i del nacionalisme fusterià posterior.

No va ser gens menyspreable el creixement del valencianisme (que també va incloure part de pancatalanisme, tot i que no hegemònic) durant els 30 primers anys del segle XX. Si més no, va possibilitar la primera concepció del País Valencià (terme que va nàixer com a tal llavors) i va ser una concepció que podien compartir, des de les seues distàncies, dretes i esquerres.

D'altra banda, en la proposta de Fuster no hi havia "catalanisme" explícit, no. On l'hauré vist? Potser al principi on diu que "som vers catalans"? O al llarg de tot el llibre i de tota la seua obra?

I sí, alguns joves hem "assumit el discurs secessionista", perquè, clar, el discurs "unitarista" (?) és l'únic natural i objectiu. I, en efecte, si no haguera estat pel valencianisme tercerviísta este que ens ha desviat del bon camí, segurament ara Eliseu Climent, el de la "València catalana", seria president de la Generalitat Valenciana, al temps que Fernández de la Vega i Trillo s'insultarien en català. Segurament, sí.

ivan_marq ha dit...

Enhorabones, Vicent, per l’article, que han estat per damunt de les teues respostes; el primer suggereix molt més del que realment has volgut dir –això és un complit, encara que no ho semble-.
A correcuita, pense que acabes –i acabeu- estampant-se en els culs de sac de sempre –llevat dels símbols, però sí en la conceptualització-. Es confon a tota hora moviment social que ha de tindre una translació política –el que deuríem entendre per moviment polític-, i política parlamentària. Sense cos social ni hi ha una ni altra cosa, i apuntes quelcom –en el que jo em puc sentir més identificat- que no has sabut desenvolupar. Ni més ni menys que valencianisme per a què –i, per tant, com-, i la resposta a la dita qüestió no passa per colar un determinat partit polític –que ni té ni ha creat per ell a soles la patent- ni ha de ser com a reacció a l’aire fresc ja passat i carregat.
El valencianisme ha de perviure encara com a filtre higiènic, com a teoria crítica –no dic en les mateixes formes que en els seixanta, però sí en el mateix fons-. Però també, d’ací que m’aborrone per als qui recolzen les febles tesis de l’apoliticisme -ni de dretes ni d’esquerres- ha de servir per reivindicar i assolir drets, individuals i col•lectius. Des d’un major pes decisori, i d’equilibri, per garantir un desenvolupament sostenible –en totes les seues esferes, econòmicament, social, ambiental-. Si no es per aquesta via, eixe valencianisme naix viciat i malament podrà eixamplar el magre suport social –la qual cosa no s’ha de traduir necessàriament en una sola formació política, sortosament-.
Dispenseu el parèntesi i ja podeu continuar –al meu humil parer- garbellant aigua. Excelsa aigua, per suposat.

Salut!
ivan_marq

Teodor Llorente ha dit...

Genial! Jo opine, i tu renegues. Per què? No t'interessa, si no opine com tu?
Comences citant-me (fins i tot entre cometes!) unes paraules que JO NO HE ESCRIT en cap lloc del comentari. Després, continues intentant fer ironia (sense massa traça) sobre les meues lectures: d'intenses no ho sé, però d'extenses pots estar segur que encara hauràs de viure molts anys perquè les teues siguen mínimament igual d'extenses. I no passa res, clar, és una cosa que té la joventut: però potser ho hauries d'assumir, que hi ha gent que portava molts anys pensant sobre aquestes coses quan tu anaves encara en bolquers. És que si no, amb la contestació que dónes suposant de les meues lectures, quedes molt malament: qualsevol podria pensar que ets un presumptuós i que et mires massa el melic.
En fi, que jo valore molt la teua aportació, però tu no has entés el meu comentari; segurament perquè no vols entendre'l. NO N'HAS CONTESTAT NI UNA PARAULA, i has buscat l'atac personal basat en suposicions.
Ah!, i molt instructiu i profitós, això d'adscriure'm de seguida a tot un pack que inclou Fuster, Climent i tots els tòpics habituals.
Modèstia, que tu no has inventat res. I capacitat per entendre que hi ha molts valencians que no pensen com tu (per molt que et pese a tu i als qui no els ixen els números cada vegada que hi ha eleccions). Jo continuaré llegint-te, perquè m'interessa el que penses; a tu no sembla que t'interessa més que el que tu penses i (sobretot) creus.

Vent d Cabylia ha dit...

Teodor, jo ja no tinc molta moral per a contestar, però tractaré de fer-ho.

Dius que no he contestat ni una paraula, però dins de la meua ironia "sense massa traça", he contestat pràcticament a totes les afirmacions que feies: a) que "la paraula catalanista la van inventar els espanyols" (que és el que volia dir en posar entre cometes "el catalanisme se l'han inventat els espanyols"); b) que 30 anys de consignes han fet que una generació de joves haja assumit "el discurs secessionista"; c) que amb el pancatalanisme "es va aconseguir infinitament més" que amb el valencianisme; i d) que amb les "renúncies" del valencianisme "anem arrere descaradament".

T'ho desglosse per si no has sabut llegir dins de la meua tosca ironia:
a) La paraula "catalanista" per a definir el nacionalisme fusterià no la van "inventar els espanyols". Fuster ben bé que defensava el "catalanisme" a "Nosaltres, els valencians" i considerava que era l'únic nacionalisme valencià possible. Només cal llegir-lo per donar-se'n compte, dic jo.

b) El discurs "valencianista" no és "secessionista" perquè no se secessiona de ningú, sinó que parteix de la seua pròpia proposta. Ara bé, com que actualment el nacionalisme hegemònic al País Valencià és el "pancatalanista" cal explicar per què el discurs "valencianista" és més coherent amb la identitat col·lectiva i la història valencianes.

c) Quan has dit que "en quinze anys d'això que tu dius pancatalanisme es va aconseguir infinitament més que amb trenta d'això que tu dius valencianisme" he pensat que et referies als 30 anys d'abans de la guerra civil i als 15 anys que anaren de la democràcia als '90, però sembla que no era així. Com que no concretes i no t'expliques amb claredat no puc interpretar amb correcció les teues paraules.

No sé exactament a què et referies, però sí que he palesat (en el comentari i en el blog) que amb el pancatalanisme no hem aconseguit el que voldríem haver aconseguit i que el primer valencianisme de preguerra va ser el que va fer possible la primera formulació del nacionalisme valencià, més exitosa que el pancatalanisme en tant que aglutinava gent conservadora i progressista.

d) El que per a tu són renúncies per a mi no ho són, simplement perquè no aspire a les coses que tu aspires, no per manca d'ambició, sinó perquè no crec en elles. El meu objectiu és senzill, que ma mare i els meus amics donen suport el valencianisme i assumisquen molts dels seus postulats, no que els territoris de parla catalana es constituïsquen en un estat independent. En tot cas, no "anem arrere descaradament", entre d'altres coses, perquè no hem anat massa avant.

I, no res, jo no puc saber de les teues lectures, senzillament perquè no deixes ni el teu nom vertader. De qualsevol manera, en feia referència arran del fet que pensava que parlaves del primer nacionalisme del segle XX. Com que sembla que no parlaves sobre això, ho retire. Tampoc té massa importància. Allò important és que no hages pogut capir les meues respostes. Cada dia m'explique pitjor...

taronget ha dit...

Vicent, enhorabona pel teu article i per les teues respostes a les nombroses reaccions que ha provocat (algunes de les quals, realment, no mereixen cap contestació).

Recorde també haver viscut debats intensos quan publicareu els articles sobre la Senyera, amb unes conclusions que trencaven amb el determinisme històric que sembla dominar part del nacionalisme al nostre país.

És important recordar que quan pensem en quin projecte nacional hem d'oferir i projectar a la societat, no hem de lligar-nos les mans amb el que va passar al S. XIV i XV...

El projecte primordialista pancatalà (aquell que justifica l'existència d'una nació, d'un àmbit de sobirania a partir d'unes característiques lingüístiques comunes), a més de ser poc viable, té més conseqüències:

Per una banda entrebanca la vertebració social i territorial d'un país el valencià que té comarques històricament castellanoparlants i que a més té a hores d'ara una gran població que parla castellà a Alacant i la Ciutat de València. Si la llengua determina la nostra nació... quin país s'incorporarà a eixa nació? Un país amputat?

I per una altra, lliga la comunitat lingüística amb la comunitat nacional. Una part del secessionisme lingüístic està motivat precísament per les connotacions polítiques de l'unitat de la llengua valencianocatalana. Així, tota mostra de comunitat lingüística normalment té connotacions de projecte polític comú... i eixa connotació potser siga el motiu pel qual la majoria de valencians no tinguen consciència de compartir llengua amb catalans i balears (segons una enquesta del CIS de fa un parell d'anys).

De nou, la meua enhorabona per recordar-nos que el debat seguix obert i cal avançar en ell amb arguments.

Salut!

kirikú ha dit...

¿Que el valencianisme de la Universitat és de caire “pancatalanista” (Doctrina que propugna la unió política dels Països Catalans, segons la definició de l’Institut d’Estudis Catalans, que tu cites)?

Baydal, què dius? En què et bases per a fer eixa afirmació?.

Per suposat que hi ha gent a la Universitat de València que pensa d’eixa manera. I també de moltes altres maneres respecte al fet nacional. De fet hi ha de tots els colors existents a la societat valenciana. I t’assegure que ni el valencianisme catalanista, ni el valencianisme valencianista ni el catalanisme de “Països Catalans o pancatalanista” (com t’agrada anomenar) és el predonimant entre la majoria dels seus membres. I la conec ben bé perquè hi treballe des de fa vint anys , relacionant-me cada dia amb profes, alumnes i PAS.

També t’assegure que en el servei (llig si vols servici, em fa exactament igual) on treballe no hi ha cap programa conjunt amb les biblioteques ni de les Illes ni de Catalunya i sí amb la de Múrcia o Cartagena per exemple, i en general amb les de la resta de l’Estat Espanyol.

(La Universitat Jaume I sí que forma part del CCUC, un gran catàleg col•lectiu de biblioteques en català, encapçalades per les universitats de Catalunya. Potser et referies a la Jaume I quan deies que la Universitat és pancatalanista?)

No crec, et referies a la Universitat de València. I li déies pancatalanista simplement perquè reconeix als seus estatuts la oficialitat del valencià, al que també anomena català sense cap complex, tal i com és coneguda científicament la nostra llengua arreu del món. Has parlat exactament igual que ha fet durant tants anys el blaverisme més reaccionari (no sé si has conegut la famosa columna de la Reyna a “Las Provincias”). Una vegada més has calcat el discurs del blaverisme antivalencianista. No sé si te n’adones (Un poc d’autocrítica tampoc vos vindria malament del tot, a vosaltres, eh?).

Per la mateixa regla de tres, clar, són pancatalanistes: el Col•lectiu Ovidi Montllor de Músics i Cantants en Valencià, el Gremi d’Editors del País Valencià, Escola Valenciana, i tantes i tantes entitats que treballen per la nostra llengua i la nostra cultura de nord a sud, per totes les comarques valencianes.

I tots aquells que defensen les emissions de la TV3 al País Valencià … I si et descuides, tu també, per escriure com escrius i viure on vius …

En fi, la cosa donaria per a molt més. M'imagine que ja estaràs fart de contestar tants comentaris a aquest post tan polèmic.

Vinga,
Ciao

Vent d Cabylia ha dit...

Kirikú, molt breument: dir "el valencianisme de la Universitat és de caire pancatalanista” no és dir ni molt menys que "la Universitat és pancatalanista". Simplement que el nacionalisme majoritari entre els professors universitaris que són valencianistes (per pocs que siguen) és de caire fusterià i pancatalanista. Posa-li Antoni Furió, posa-li Juli Peretó, posa-li Brauli Montoya, posa-li la Xarxa Vives.

Però és que no em sembla malament que ho facen i tant de bo la resta de professors i iniciatives foren com estos. Ja he dit alguna vegada que de fer pancatalanisme (on realment toca i és indispensable) ja s'encarregaran (si poden) els lletraferits, els músics i la comunitat científica.

Fer pancatalanisme polític i sociològic és el que no em sembla una opció de futur, el que res té a veure amb el fet que siga imprescindible per al valencianisme potenciar la comunitat catalanòfona en totes les seues vessants.

Em sembla fascinant que hages pogut entrar en la meua ment per asseverar que: "et referies a la Universitat de València. I li déies pancatalanista simplement perquè reconeix als seus estatuts la oficialitat del valencià, al que també anomena català sense cap complex."

I d'ací a la historieta que has muntat dient que "he calcat el discurs del blaverisme antivalencianista" és simplement kafkiana. On he dit jo que qui diu que valencià i català són la mateixa llengua és un pancatalanista perillós? Però, on veus tu això? Que "ens" falta crítica? Benvinguda siga, però sobre les coses que diem, no sobre les que tu interpretes perquè et dóna la gana, sense cap base en el que ací s'ha dit.

Qui no accepta cap crítica estàs sent tu, que com no sents el que t'agrada, m'acuses de blaver antivalencià a l'alçada de Maria Consuelo Reyna. Fan ganes d'enviar-ho tot a pastar fang.

Per cert, Ivan, Taronget i Jordi (en l'altre post), gràcies pels comentaris, però ja no tinc esma per apuntar res més. Tal volta els temps de "l'autoritat-llibre" eren millors que els de la interactivitat d'internet (com demostra la certa extensió de les opinions de Bilbeny).

kirikú ha dit...

Potser me n’he passat en el comentari, disculpa. En absolut he volgut dir que tingues res a veure amb Maria Consuelo Reyna. Res més lluny de la meua intenció, de veritat Però passa que no t’acabe d’entendre, que el ditxós terme “pancatalanista” és relliscós, confús … i que pense que l’utilitzes amb massa “alegria”. També que ens separa una generació.

Sí que estic d’acord en algunes de les coses que dius: que no tenim perquè ser catalans perquè l’origen dels pobladors fóra català o perquè la nostra llengua siga la catalana.
(Ni tenim perquè ser-ho ni perquè no ser-ho). Com ja s’ha dit per ací hi ha teories nacionalistes de tots els colors i exemples nacionals per a tots els gustos. Els valencians serem el que voldrem ser. Totalment d’acord.

De moment som una regió d’Espanya, cada vegada més espanyola i menys valenciana, on totes les sensibilitats valencianistes haurien d’anar sumant-se, sense massa conflictes, per a anar ampliant eixa base social. Les discussions sobre com volem que siga la nació dels valencians (quan arribe el cas, i veig difícil que arribe), encara que potser estiguen bé entre els estudiosos i teòrics del nacionalisme a casa nostra, em semblen en el context actual discussions escolàstiques sense massa sentit. Una pèrdua de temps i d’energia, que hui per hui no ens porta a cap lloc.

Personalment, me’n alegre de l’existència d’una nova generació de joves que, com tu, reivindiqueu aquell valencianisme (no catalanista, però tampoc anticatalanista) de què has parlat en aquest fil de comentaris. Heu incorporat un nou punt de vista que ens enriqueix a tots. Aquell valencianisme, que es va acabar amb la guerra, estaria molt bé que amb vosaltres es reviscolara i s’expandira. Però no a costa de criticar i socavar l’actual moviment valencianista/catalanista que ja està ahí i que ha fet i fa el seu paper.

I m’acomiade dient-te que quan puc llig el teu bloc i m’agrada. I que tant de bo hi haguera més joves com tu, amb eixe interés i lucidesa per totes aquestes qüestions.

Ahir no vaig voler insultar-te, em sap mal que no percibires d’eixa manera

(promet no tornar a escriure ja res mes en aquest fil)