dijous, 21 de maig de 2009

Que estrany tot...

Des que este mateix dimarts em vaig assabentar gràcies al blog de Carles Mulet que els editors de País Valencià, segle XXI havien obert un web l'havia anat seguint i hui m'he quedat de pedra en veure les observacions que Salvador Enguix ha fet a La Vanguardia al voltant d'eixe llibre i de Vida amunt i nacions amunt, així com les rèpliques que ha ocasionat. No volia comentar res perquè açò comença a embrutar-se de mala manera i no m'agrada gens el camí que duu, però Vilaweb acaba de publicar en portada una notícia sobre l'enganxó, així que la qüestió ja és ben pública.

En tot cas, el que més em sobta, en la línia del que deia l'Emili l'altre dia, és que es plantege com un enfrontament entre La Vanguardia i la Universitat de València. Que La Vanguardia respon per Salvador Enguix o Enric Juliana està clar -hi ha un control editorial-, però que els promotors de País Valencià, segle XXI parlen en nom de tota la Universitat de València com a institució... Això no és així. Per tant, des del meu punt de vista, no estaria malament que al mateix web del llibre es deixara clar que els promotors i la gent que hi participen parlen simplement en nom propi i que la notícia de Vilaweb ha realitzat una mala interpretació del fet. Jo, evidentment, no sóc ningú per a dir res, però simplement volia palesar la qüestió (que la notícia no transforme la realitat).


Nota: El post original tenia un altre final, molt més dur. He volgut emprar una ironia corrosiva que no ha caigut gens bé entre alguns participants del llibre, que m'han exposat la seua indignació per correu o que, com el mateix Xavier Aliaga, ho han fet als comentaris del post. Els demane disculpes públiques als que hagen pogut llegir-ho i he editat el post per tractar de deixar clar, sense ironies ni juguesques, el que volia dir.

25 comentaris:

Jesús ha dit...

Està animada la nació dels valencians i resta del condomini, vista de Madrid estant...

Postdata zulú: Noli mihi rescribere, tu timide (e prato)! Sed te GRS atque zului uigilant...

Dani ha dit...

Tutututù!
m'he enterat per una entrada al blog de Partal, on treu una entrevista de Fuster al 91. Encara nois encara.
Ja sabem tots que ets un malvat espanyolista que només fa que mal...

Xavier Aliaga ha dit...

Em fa l'efecte que aquest debat s'hi presta a interpretacions extremes a tort i dret. Es pot reivindicar Fuster i, al mateix temps, contextualitzar la situació, i això no justifica que t'acusen de matar al pare ni tampoc la gràcia, que no en té massa, que t'engloben en un suposat "PPCC o mort". En estos termes, el debat fa fàstic.

Tona ha dit...

Jo tampoc em preocuparia massa. No cal donar-li més importància de la que té. Jo este matí he estat al Mercat Central de València, a la vesprada he anat a pels meus fills a l'escola, he dut la major a que es posara l'última dosi de la vacuna del papil·loma i per últim acabe d'anar al forn del barri a comprar el pa. I ningú m'ha preguntat si sóc d'arrel fusteriana o espanyolista blavenciana. Això forma part del desfici del final de curs i prou. ja m'agradaria que la gent amb la qual m'he trobat al llarg del dia tinguera una mínima idea de la importàcia que té per al poble valencià seguir sent un poble que va nàixer a Europa fa més de 750 anys. Eixa és la qüestió, la resta...doncs, això.

Vent d Cabylia ha dit...

Xavier, et demane disculpes. No pensava que la "broma" cauria tan malament. He editat el post i he eliminat la part del text a la qual fas referència. Espere que així s'entenga millor el que volia dir: que Vilaweb ha interpretat que tota la Universitat de València està representada pel llibre "País Valencià, segle XXI" quan, que jo sàpiga, això no és així.

Xavier Aliaga ha dit...

M'acabe d'adonar que pretenia fer una apel·lació a la concòrdia, a no polaritzar-nos, i m'ha eixit un pel agra. Disculpes. Un tema difícil. I no, Dani, Vicent no és un malvat espanyolista. I alguns altres no som uns il·luminats. És tot moltíssim més complicat perquè hi ha arguments en un i un altre sentit que la virulència del debat fa inservibles.

Xavier Aliaga ha dit...

Vicent, no cal que elimines cap text del post. El meu missatge ha arribat tard, no volia caure en això. Però aprofite per dir que m'ha agradat molt el comentari de Tona.

Vent d Cabylia ha dit...

Xavier, com he dit hi ha hagut més participants del llibre que s'han molestat pel contingut del text i, podent dir el mateix sense acritud, no tinc cap problema a modificar-lo. La ironia mai ha sigut la meua especialitat i preferisc tornar al camí de dir les coses espaiet i amb bona lletra. M'hi trobe molt més a gust.

Xavier Aliaga ha dit...

Em sent culpable perquè l'humor i la ironia són bons desintoxicants, i més en coses que requeririen més desdramatització. Però agraïsc el gest.

Anònim ha dit...

Centres l'atenció en un hipotètic enfrontament entre La Vanguardia i la UV i dius: "No volia comentar res perquè açò comença a embrutar-se de mala manera i no m'agrada gens el camí que duu".

Oblida-te'n i centra't, si de cas t'interessa, en les reflexions dels volums, que és allò que importa.

Com a ideòleg d'aquest nou valencianisme en construcció --volent o sense voler-ho-- potser fóra bo que intentares donar contraarguments a algunes reflexions que t'al·ludeixen molt directament, com ara les de Pau Viciano o Francesc Esteve (a les quals tothom té accés i podria estar al cas) per a enriquir el debat. No m'agradaria pensar que et refugies en una polèmica poc afortunada per tal de defugir el debat, ja que, cal reconéixer-ho, no és el teu estil.
Òscar

Anònim ha dit...

encara tinc mal cos de tanta agror que no entenc. Adéu.

Anònim ha dit...

estic d'acord amb Òscar, cal donar resposta a qui ha errat i lloar a qui s'ho mereix

Vent d Cabylia ha dit...

Òscar, no sé si has llegit el post de l'altre dia: ja vaig dir que tenia ganes d'escriure arran del que es deia al llibre, però que no tinc temps material. Està clar que m'he equivocat en esta crítica, però per això mateix he tractat de de deixar clar que la feia arran de la notícia de Vilaweb, que ha estat qui ha interpretat la qüestió d'una forma que no es correspon amb la realitat.

Anònim, coincidisc plenament amb tu. A mi també se m'ha quedat mal de cos i torne a demanar disculpes per si a algú li ha passat el mateix.

Anònim ha dit...

Hola, he vist ara el teu post sobre Harca...Ja saps que a mi em queda molt lluny la Història, però sempre és d'agrair que hi haja gent que faça estes coses...

sobre el post d'avui, no he llegit el que has eliminat, però tampoc passa res, no? tot el món té dret a parlar, a vegades, amb un excès de "mala bava", la sort és que sempre es pot rectificar!

adéu!

maria

Salvador ha dit...

Rèplica de Salvador Enguix (La Vanguardia)

Arran de l’opinió publicada en la secció Observatori de País Valencià, Segle XXI en la qual se m’acusa de voler insultar els autors d’aquest llibre, de realitzar algunes desqualificacions i de convertir a Joan Fuster en icona de tots els mals del País Valencià en un article publicat a Culturas, voldria fer algunes matisacions:

1 – El terme «guardia de hierro» que apareix en l’entradeta no va ser posat per aquest redactor. De fet, no apareix en el text firmat amb el meu nom. Es va ubicar en el procés d’edició com a avanttítol, a què no vaig tindre accés atès que el format del Culturas és de complexa lectura prèvia per als corresponsals.

2 – Res més lluny de la meua voluntat que voler insultar a ningú. No ho he fet mai en la meva vida professional, i menys encara en aquest cas, on alguns dels col•laboradors són bons amics. Si així ho interpreta algú s’equivoca. És cert l'ús dels termes «bel•ligerants» per a referir-me a algunes posicions; però forma part de l’estil per a captar l’atenció del lector i respon al fet objectiu que en l’obra alguns autors sí que es mostren objectivament «durs» amb La Vanguardia o amb el director adjunt del meu diari Enric Juliana, o contra col•laboradors com Josep Vicent Boira, per la seua posició i per les seues opinions.

3 – Jo no identifique a Joan Fuster «com a icona de tots els mals del País Valencià». És una interpretació que es fa del meu text; una interpretació exagerada, com menys; i que em dol profundament, per moltes raons que no exposaré però que molts del autors d’aquest llibre coneixen. Si és cert el plantejament en el llibre, evident, entre diferents posicions entorn del pensament de Joan Fuster; fet que subratllen alguns autors en l’obra i que així he reflectit en el meu text.

4- Finalment, he intentat exercir la meua labor d’informador per a divulgar una obra, País Valencià, Segle XXI, que valore interessant i enriquidora, com així es diu en el text. El meu paper, per tant, no és el d’opinar; de fet, no m’agrada; la voluntat era la de difondre aquesta obra. Com en tantes coses, puc equivocar-me en la redacció, en l’orde en què conte les coses, en moltes coses; però dir que insulte els autors, que ataque els seus textos o que intente desqualificar-los és, com menys, una incorrecta interpretació que desvirtua el meu paper com a periodista. Ben al contrari, el meu respecte, afecte i relació amb molts d’estos autors ha quedat demostrada durant anys; i així continuarà sent. I si algú he molestat pel meu article ho lamente, sincerament. No era aquesta, òbviament, la meva intenció.

5 – Per últim, el meu text sols parla del primer volum.

Salvador Enguix

marta ha dit...

Vaig llegir el post original. A mi em va fer riure (respectuosament i des de la barrera invisible rere la qual acostume a observar aquestes coses).

David ha dit...

En el fons del tema no entraré perquè sóc un pobre espanyolista, però volia recomanar-te que li llevares l'accent al Què del títol perquè el que exclamatiu en valencià no en du.

D'altra banda, encara que com et dic no comulgue amb el teus postulats, perquè -com la immensa majoria del valencians- em sent tan espanyol com valencià, volia donar-te l'enhorabona pel blog, al que li faig una ullada de tant en tant, i que trobe de bona qualitat.

Vent d Cabylia ha dit...

Salvador, gràcies per passar-te per ací. Sembla que està tot més o menys solucionat amb La Vanguardia, de la qual corren bons rumors (que si editarà en català, que si farà un suplement del País Valencià, etc.).

Marta i Maria, gràcies pels ànims. No tothom veu les coses iguals i tampoc vull contribuir a la divisió.

David, moltíssimes gràcies per la correcció i espere que quan passes per ací no sentes considerat un pobre espanyolista. Res més lluny de la meua intenció. Ah, i m'apunte el teu blog!

David ha dit...

Ho deia una miqueta de conya, per fer-me la víctima :-) Una salutació cordial.

Oscar ha dit...

I jo que crec que tot açò s'ha forçat tant per un interés purament crematístic o de marketing... Ho dic perquè em sembla ben exagerada la contestació a l'article de Salvador Enguix. I no digam la de Vilaweb.

Jo, Vicent, no sóc l'Òscar aquell, però també m'agradaria sentir les teues rèpliques. I no et deixes l'humor pel camí, home, que si no podem riure'ns de certs extremismes que ens queda a la vida? I això no vol dir perdre l'educació i el bon gust, que quede clar.

kirikú ha dit...

Hola Vicent,

Abans de res dir-te que jo també vaig amb ànim de concòrdia i de bon rotllo.

- Primer, em pense que no hi ha cap reflexió que t'aludisca en l'escrit de Pau Viciano en aquest llibre (ho dic per un comentari que t'han deixat per ahí)

- Segon, el llibre és una resposta a tota aquesta onada de aires contemporitzadors amb el "valencianisme" del Partit Popular: la nova postura de La Vanguardia respecte al País Valencià i el PP, el PSOE que claudica de les sigles PV, el Congrés del Bloc amb una ponència oficial en què es renega de la pròpia tradició política (i que al final es va modificar ...)

- Tercer, el llibre en qüestió s'ha publicat als "Cuaderns d'Orientació Valencianista" que és una publicació de Valencians pel Canvi (Gustau Muñoz, l'editor n'és membre). En absolut és una publicació acadèmica de PUV, que continua publicant (i molt) treballs, monografies, manuals, etc. d'àmbit universitari. Els "Cuaderns" els va iniciar (o recuperar) fa uns anys Alfons Cucó, també membre de VpC, i ja porten prous llibrets, com aquest d'ara, publicats tots amb voluntat de debat i crítica respecte a les polítiques peperes. Aquest, però, per la temàtica sembla que n'és el més polèmic.

- I un altra coseta, respecte del comentari que feies en un post anterior, dient que ni a Pere Fuset (ni a tu) vos havien convidat a participar en el llibre, i que els vostres escrits estan relegats a internet, i tal i tal ... Dir només que Pere Fuset és membre de l'executiva del Bloc (el partit hegemònic del nacionalisme valencianista) i secretari del Bloc Jove. Ha sigut, a més, un dels inspiradors (no sé si redactor també) de la famosa ponència del Bloc. O siga que ha tingut la seua, i molta, influència en l'evolució més recent del nacionalisme al País Valencià. A més, pel que tinc entés, també publica textos impresos. O siga, que les seues opinions no és que estiguen relegades a les catacumbes d'internet ni res d'això (tampoc les teues).

(i dic tot açò pels comentaris que s'han fet en un altra entrada d'aquest blog sobre aquest mateix tema)


- I ja per a acabar, estic d'acord amb que no es pot dir que el llibre reflexa les opinions de la Universitat de València com a institució. De fet, dins la Universitat es reprodueix aquesta mateixa polèmica. Però, o al menys això és el que jo pense, aquestes postures amb més o menys matisos, sí que reflexen l'opinió dominant entre la gent valencianista de la UV.

Per cert, per a mi, una de les millors contribucions és la de Vicent Partal, per positiva, animosa i consensuadora. Com ell, jo també pense que som més gent de la que ens pensem i que estem a tots els pobles, a totes les comarques. Així és que, a treballar! Aquestes polèmiques esta bé per a clarir postures i obrir debats, però mai per a dividir-nos. Perquè tots/es volem el mateix i tots estem al mateix barco (o vaixell?).

Vent d Cabylia ha dit...

Hola Kirikú, et conteste tot seguint els teus punts(i t'agraïsc els punts de vista):

- Jo també em vaig sorprendre quan es va dir que el text de Pau em feia referència. Com tu dius, no ho veig enlloc.

- En la ressenya que vaig fer del llibre (no publicada) també explicava que era una "resposta" a l'onada que intentava atraure o tendir ponts als conservadors amb sensibilitat valencianista (qüestió de la senyera, Centre d'Actuació Valencianista Faustí Barberà, Declaració Valencianista, ponència política del BLOC, articles de Boira a "La Vanguardia"). A això jo no li diria "onada d'aires contemporitzadors amb el 'valencianisme' del Partit Popular", sinó "onada de valencianisme estricte", que tracta de fer un valencianisme assumible per tots aquells que se senten valencians i no tenen cap intenció -ni en veuen el sentit- d'acostar-se als Països Catalans.

Particularment pense que la unitat de mercat cultural amb catalans i balears és necessària per a la nostra resistència com a poble valencià diferenciat, però no crec que això siga incompatible amb practicar un "valencianisme valencianista", que apel•le a la identitat valenciana per a defensar-la front la castellanoespanyola. Considere que apel•lar a la identitat catalanovalenciana no és el camí adequat perquè la gent no s'hi sent representada, i ho veig diàriament amb exemples pràctics.

En eixe sentit, si reforçar la identitat valenciana conduïra a la llarga a convergir amb els catalans no em resultaria cap problema, però pense que reivindicar directament eixe camí és perdre moltíssima gent que estaria disposada a anar amb nosaltres. Sense anar més lluny, el catalanisme de finals del XIX aparegué després d'un llarg període en què anà de la mà del regionalisme espanyolista fins que els elements en conflicte els feren separar-se; de la mateixa forma, ara no és tan greu reforçar un valencianisme regionalista conservador perquè això, a la llarga, pot originar tensions amb l'espanyolisme castellanista (a mi no m'hi trobaràs entre ells - empresaris, catòlics o conservadors- però no seré jo qui els pose traves, ans al contrari, els animaré).

- Sobre la qüestió del llibre no tornaré a entrar, però la notícia de Vilaweb és la prova fefaent del que vaig dir. Van ser ells qui van interpretar erròniament que la UV era qui parlava amb "La Vanguardia".

- Sobre l'últim punt, bé està que internet servisca per a crear debat, perquè no hi ha traves ni controls més que la pròpia legitimitat que hi vulga donar la gent en funció d'uns determinats criteris, però que Fuset o jo no estarem en el volum de joves de "País Valencià, segle XXI" és un fet (eixirà esta setmana o l'altra). No sé qui hi escriu i potser quan veja la nòmina considere que l'han feta amb encert i que nosaltres dos no pintàvem res ahí perquè no tenim suficient categoria, però el que volia fer notar és em pareix que no s'ha cercat una pluralitat representativa, sinó que s'ha potenciat una determinada opció (amb tot el dret del món, que per a això hi ha un coordinador, però també crec que tinc dret a fer-ho notar).

- Totalment d'acord en què el text de Partal és molt engrescador. Per a mi el millor de tots els que he llegit fins ara. I, entre d'altres coses, m'agrada perquè parla de fer un pol valencianista en què anem tots junts i en què es considere -o això em semblà intuir- que PP i PSOE vénen a ser el mateix en qüestions valencianistes. Com li deia a Xavi Aliaga, és difícil conjugar el valencianisme estricte i el valencianisme catalanista perquè les diferències són grans (bandera, AVL, objectiu de futur, estratègies), però barallar-se sembla suïcida. Anem fent i ja vorem com va...

Anònim ha dit...

Bé, evidentment que al text de Viciano no hi ha ni el teu nom ni els teus cognoms, però sí que qüestiona les "bondats" que tu i la resta del "valencianisme en construcció" defenseu i, doncs, al·ludeixen directament les idees que has defensat en el teu blog d'alguna manera (ja saps, metonímia).
D'altra banda, dels articles que hi ha disponibles a la xàrcia, em sembla molt més interessant el de Francesc Esteve; en aquest cas, potser els que haurien de contestar són Saragossà o Casanova (ideòlegs lingüístics?), però em pense que ja en van tenir prou amb l'espolsó que van rebre en l'altre debat, pobrets meus)

"- La nova Declaració i les glosses que l’acompanyen es presenten com una renovació de les idees sobre el futur dels valencians, però, més enllà d’un cert sentit de la realitat, no deixen de propugnar una renúncia a uns principis i uns símbols compartits per tots els
qui han treballat durant anys per la construcció del País Valencià"

-"es veuen temptats per una deriva regionalista, que
pot acabar desdibuixant i dissolent no pocs aconseguiments.
Perquè caldria recordar que si l’ambient semblava tan plàcid
a l’inici del segle XX, era perquè el valencianisme no tenia la rellevància social i política capaç de qüestionar l’espanyolitat
de la «regió valenciana». Suggerir que un regionalisme al bany
maria, tasseta a tasseta, hauria esdevingut un veritable nacionalisme, amb vocació majoritària, sense trencar la porcellana, segurament no és més que una creença pietosa"

-"En canvi, d’altres valencianistes continuaren treballant pel país: una lamentable desunió en la bassa d’oli del valencianisme de preguerra que —llàstima!— no pot atribuir-se a Fuster, que llavors només era un tendre lactant"

Salutacions, Òscar

vicent partal ha dit...

Només aclarir que reconec que a VilaWeb vam errar en la redacció del text i que ha estat un abús identificar com a conjunt la universitat de València amb la reacció a l'article de La Vanguardia.

Com sempre que ens equivoquem hem fet pública la correcció a la mateixa notícia i a l'apartat de rectificacions i correccions, amb una disculpa.

http://blocs.mesvilaweb.cat/correccions

Vent d Cabylia ha dit...

Vicent, moltíssimes gràcies per acostar-te per ací i apuntar eixa correcció. De veres.