No ho dic jo, que siguem un país, ho diuen a Gormandia, el nou programa culinari de Canal 9 emés en el prime time dels dijous, de 21:45 a 22:10 h., just abans de Valencians pel món. A banda dels tres iaios riberencs que comenten la jugada a l'estil d'aquells de Caçadors de bolets, el programa sempre comença amb la següent tonadeta sobre un mapa del territori valencià: Això diuen que era un país entre la mar i la muntanya. I, evidentment, es refereixen al país dels valencians, tot i que en este cas ens metaforitzen en "gormands": dit d’aquell a qui li agrada de menjar bé i amb plats abundosos. Només duen tres emissions -hui és la quarta, amb uns elxans fent arròs i crosta-, però la veritat és que sembla un programa divertit i ben fet. De moment es poden visionar tots des d'ací i no vos perdeu els comentaris d'eixos avis en l'autoproclamada Il·lustre Acadèmia de Gormandia.
Ara bé, com passa en qualsevol programa que reflectisca la realitat valenciana, des de la perspectiva valencianista sempre copsarem coses que ens gelen el cor, sense anar més lluny en el primer programa, centrat en la figura de la catarrogina María José Lloria, una dona valenta i alegre que plena la pantalla amb el seu orgull per un plat de la terra, però que a estes alçades del segle XXI, sent ella valencianoparlant de tota la vida, encara cria la seua filla en castellà. Però, dona!!! A continuació podeu vore la part positiva i la part negativa (només començar una enardida defensa de la rata de marjal com a "manjar", i ben bona que estarà!):
Ara bé, com passa en qualsevol programa que reflectisca la realitat valenciana, des de la perspectiva valencianista sempre copsarem coses que ens gelen el cor, sense anar més lluny en el primer programa, centrat en la figura de la catarrogina María José Lloria, una dona valenta i alegre que plena la pantalla amb el seu orgull per un plat de la terra, però que a estes alçades del segle XXI, sent ella valencianoparlant de tota la vida, encara cria la seua filla en castellà. Però, dona!!! A continuació podeu vore la part positiva i la part negativa (només començar una enardida defensa de la rata de marjal com a "manjar", i ben bona que estarà!):
16 comentaris:
Xè aquesta no la puc perdre que he vist a mon cosí germà -fill d'una germana de ma mare- entre els fotografiats!
Ara jo sempre he dit "arròs i cròstò" o "arròs i còstrò" que totes dues coses se senten.
Això donarà per a un apunt elxà, de bon segur!
Una de sal i una de sucre. Tan bonic que havia quedat, això d'un país, i tan bonic que parla aquesta dona de l'Albufera i a la filla va i li parla en castellà!! Ai. Qui haja fet el programa ha colat un tros d'una cançó d'Obrint Pas. Ara bé, quan ha començat la lletra l'han tallada. Salut!
tota pedra fa paret, no? encara que la posen i la lleven amb tanta rapidessa, dic jo, que algun codolet té que quedar...
Quant a això de país... no ho digues molt alt no siga cosa que ara ho eliminen! ;) (Esta gent té ulls pertot arreu).
El programa està bé com a document culinari/cultural amb un toc d’humor. Per a mi el millor els tres iaios. Per cert, les enveges de les dones de poc fan estralls... L’únic que queda un poc postís és la veu en off: no trobeu que hauria sigut més natural enviar un reporter amb gràcia i sentir la seua veu?
Quant a això de la llengua, és una llàstima que una parella que parla en un genuí valencià de l’Horta (l’home a més té un bagatge interessant de rimes i facècies) no ensenye la llengua a la seua filla. Maria José diu de la cuina que Jo deprenguí de ma mare i ella té que adependre per si jo me’n vaig de viatge. Fóra bo que a més d’ensenyar-li a cuinar arròs en perol, li haguera transmés la llengua de la mare, la iaia, la resbesiaia... és molt trist. Què cal fer per parar esta pèrdua i oblit imminents de la nostra llengua? Només queda l’esperança que la xiqueta l’aprenga per altres mitjans...
mareee...quanta ciència!!
Eixos tres iaios valen un potosí!!!
Shhhh!! que no t'escolten dir això de país...massa pa la carabassa
Crec que posen música en valencià per sistema. En els altres dos programes que he vist (el d'ahir no ho sé, que ací fa unes setmanes que ens han tallat Canal 9) també hi havia cançons en valencià, que ja li pega, ja.
Sobre la veu en off a mi sí que m'agrada. És una bona forma d'editar el programa i que quede bé. Pel que fa a la dona, jo pensava el mateix quan estava parlant de la importància de transmetre el plat: i la llengua què, és menys important que el perol? I, no res, els iaios, doncs sí, un potosí: el tall en el que el de l'esquerra parla d'Argiñano és boníssim.
Vaig veure al grup d'elxans reunits a la casa de camp de mon cosí germà: José Antonio Mas Casanova. És també un retrat sociolingüístic de la meua generació. Mon cosí és nascut el 1960 i deuen ser tots d'aquesta generació meua. És un dels cosins amb els quals eixia més d'adolescent i mantenim una gran relació.
Esperaré a que pengen el document per fer una entrada perquè vull tornar a escoltar-lo.
Així i tot, es demostra que el valencià encara és ben viu a Elx i comarca, un valencià molt popular, malgrat els usos diglòssics i la gran abundor de matrimonis lingüísticament mixts en la meua generació. De fet, tant la carnicera com la pastissera on van a comprar parlen també un valencià molt natural.
I sí diuen "arròs i còstrò" i no "arròs amb còstrò".
Per què ho fan? Hi ha algun estudi contemporani sobre el tema? I dic contemporani perquè puc comprendre que abans, pel fet de que l'escola era tota en castellà, perquè el castellà es considerava més fi, per qüestions polítiques... molta gent triara el castellà per a parlar als fills.., però ara? A mi sempre em fa tristor sentir a pares valencians parlar en castellà als xiquets. No ho entenc. Crec que m'entristeix perquè no puc evitar posar-me al seu lloc però a l'inrevés, o siga, immediatament m'imagine els meus pares o iaies parlant-me en una altra llengua que no haguera sigut el castellà i ho trobe surrealista.
Fa unes setmanes vaig sentir un iaio, a l'hipercor de Campanar, parlar en castellà amb un fort accent valencià al seu nét de 4 o 5 anys. A més d'entristir-me m'entraren ganes de dir-li: em fa vosté el favor de parlar en valencià al xiquet? No es fa càrrec de la pèrdua fonètica irreparable a la que vosté està contribuint amb la seua actitud? No s'adona que jo no sé fer la esa sonora per més que ho intente i que això em té totalment traumatitzada? Coneix vosté el poder seductor de les fricatives sonores valencianes? No sé, li haguera dit moltes coses, però em trobava en un dia de tensió premenstrual i vaig intentar canviar de pensaments. Em dirigí cap a les compreses amb ales.
Canal 9 està clar que és un monstre i no descobrirem ara la sopa d'all. Però no creieu que en moltes productores, com la que haurà fet este programa, i moltes de les que fan coses en valencià (i de qualitat!)per a punt2, no regna un poc l'autocensura? paix com si tingueren una temorà de posar per exemple una cançò de obrint pas! i de vegades pot colar, jo ja n'he escoltat alguna, en un programa de bous de carrer!
El nivell de censura allà dins deu ser el mateix per a un telenoticies que per a un programa d'entreteniment?
no sé, son preguntes que em faig i llenço al vent...
Sí, això de parlar als fills o néts castellà es continua fent. I jo, per variar un poc, perquè estem acostumats, però també és fort veure com són les dones, dos a soles, les que estan allí, bregant/navegant amb el dinarot! I l'home no sap ni fer-se un ou fregit! Igual passa amb el meu avi.
M'ha agradat també veure com cacen, no ho havia vist mai.
C.
Pot ser això de posar música en valencià (de la proscrita), encara que siga el temps just per ser reconeguda (per qui la coneix) és un senyal que emet alguna gent per dir "eh! estem ací! Emmanillats però estem!"
Supose que qualsevol estrofa cantada de qualsevol d'eixes cançons faria botar totes les alarmes de seguida i cauria... vaja si cauria!
No que siga molt rellevant, però la cançó no és d'Obrint Pas, sinó de La Gossa Sorda: Entre canuts (per a una que conec...)
En el programa de les paelles a Xert sona "ie el de l'oli" de Vajoqueta Rock
Dani, sol haver autocensura, potser més de la necessària, però en este cas estem fent un gra massa. La cançó es talla perquè li toca parlar a la veu en off i para de comptar... :D
Si seguiu la resta de capítols de "Gormandia" voreu que s'utilitzen les cançons en valencià sense cap problema, com diu l'anònim d'ací dalt. Per això és important continuar normalitzant estes coses (és que abans no teníem ni música en valencià que no estiguera polititzada, ara en tenim i de molts diversos temes, i per això pot començar a "eixir a la llum"). Pel que fa a la "censura" solen caure coses més importants, però no arriba a estos extrems.
Vicent, en este cas concret està clar que la canço s'acaba perquè s'ha d'acabar, jo no hi veig fantasmes.
A vore si poc a poc les productores d'aci es van animant a fer programes en esta direccio, poc a poc, pedra a pedra.
També és vertat el que dius d'una escena musical no polititzada que afortunadament està apareixent i que possiblement té més opcions d'eixir a la tele, però açò és aci i a la Xina, de fet fins ara erem (som) un pais estrany on la musica en la nostra llengua pràcticament no parlava d'amor o sentiments sino exclusivament de reivindicacio, com per acabar boig!
També m'ha semblat escoltar Carles Dénia com a música de fons en algun moment.
Què bons els tres "agüelos"! I quin parlar més autèntic que tenen aquests catarrogins! (em semblen a mi un poquet potentats, eh?, amb el Mercedes i la finqueta, ... no sé em recorden algun personatge de Ferran Torrent).
Publica un comentari a l'entrada