Allò que (suposadament) no es veu

Traducció de Jaume Ortolà i Font (2009)

Ja vaig parlar del projecte de Riurau Editors a tall de la relació entre la novel·la Michael Koolhas i el film The Jack Bull. Ara estic tenint el plaer de llegir Allò que es veu i allò que no es veu, la traducció valenciana realitzada per la mateixa editorial de Ce qu'on voit et ce qu'on ne voit pas, un llibret del polític i economista francés Frédéric Bastiat (1801-1850). En ell, a través d'exemples molt senzills i didàctics, tracta d'anar explicant la seua visió de l'economia basada en la defensa del liberalisme, en un moment (la primera meitat del segle XIX) en què això suposava haver de posicionar-se contra els grans poders econòmics nacionals, generalment ultraproteccionistes.

D'altra banda, la idea central que encapçala l'obra, per la qual Bastiat ha estat reconegut com un dels grans economistes de la història, és una regla bàsica que sembla que encara no ha aprés ningú (ni la majoria d'economistes, ni de governants, ni de ciutadans):

Vet ací la diferència entre un mal i un bon economista: l'un s'até a l'efecte visible; l'altre para esment en l'efecte que es veu i en el que cal preveure.
Però aquesta diferència és enorme perquè quasi sempre passa que quan la conseqüència immediata és favorable les conseqüències ulteriors són funestes, i vicecersa. D'ací ve que el mal economista persegueix un petit bé present que serà seguit d'un gran mal futur, mentre que el verdader economista persegueix un gran bé futur a risc d'un petit mal present.

La tendència humana, com el mateix Bastiat constata, és cercar el benefici immediat, per la qual cosa, per tal d'evitar mals irreparables posteriors, fa un al·legat a favor de la previsió racional i calculada, que encara segueix ben vigent. Més de 150 anys després sembla que continuem igual. Maleïda desmemòria:

Això explica l'evolució fatalment dolorosa de la humanitat. La ignorància l'embolcalla en el bressol; i determina els seus actes per les primeres conseqüències, les úniques que pot preveure al principi. No és sinó a la llarga que aprèn a tenir en compte les altres. Dos mestres diferents li ensenyen aquesta lliçó: l'experiència i la previsió. L'experiència regeix eficaçment però brutalment. Ens instrueix de tots els efectes d'un acte fent-nos sentir-los, i no podem evitar d'acabar sabent que el foc crema a força de cremar-nos. Aquest rude doctor, jo voldria, tant com siga possible, substituir-lo per un altre de més dolç: la previsió. Per això estudiaré les conseqüències d'alguns fenòmens econòmics, oposant a les que "es veuen" les que "no es veuen".