Remigi Palmero, "Sense comentaris"

Suc de taronja alginetina

Si l'altre dia parlava del darrer disc d'Aspencat, gravat l'any passat, hui toca fer memòria d'un altre treball del 2009, que també ha passat una mica desapercebut per l'escena cibernètica però que és ideal per a estos moments d'estiu: el "Sense comentaris" de Remigi Palmero. Produït per LaCasaCalba amb tota la senzillesa del món (guitarra i veu a la casa del propi Palmero), el disc és una joieta per als sentits, plena de metàfores meravelloses sobre el gaudi de la vida, la recança i la malenconia, la impossible recerca de l'equilibri vital o els gojosos però fugaços instants de felicitat. Com deia, és ben indicat per a l'estiu, ja siga mentre fem un arrosset, mentre festegem algú, mentre fem l'amor, mentre se n'anem de festa o mentre, simplement, fruïm del sol que ens acarona la pell... Ací el podeu comprar i ací podreu trobar totes les lletres del disc. Vos en deixe un tastet. Bon profit!

Excés de tensions, més mudances, tempesta d’emocions, s’avancen les vacances, s’ha de recuperar el cor, que descansa la flor. Podria cantar-te trist, doncs ja sobra lament i la cançó segueix transcorrent així, així, així…Perquè amb tu o sense tu he de seguir, de seguir, de continuar… Entre voler i no voler, entre volar i no volar pots desesperar. De la eufòria a la sénia, al passadís sense finestres. Buida queda la falsa glòria, deixa de sonar el bon matí, abans de la histèria anem a passejar per ahí…Perquè amb tu o sense tu… Entre culpa i disculpa va eixint el sol que deixa muts, fins l’amant més tossut li dona al canvi si manca pinya. Si no crema la llenya, abans o després u bota a una altra penya. És millor deixar-ho clar; aigua clara és la contrasenya. Amb tu o sense tu...

De sobte pareix que amaneix, la nit s’esfuma, la llum creix il.luminant un paisatge que sempre va de viatge. Després de sopar vaig entrar al taller, la guitarra va dir: –Tenim quefer!. Ara que res molesta la memòria refresca. Va eixint el sol, el pollastre quiquiriqui, la trompeta en si bemoll, ocells de foc al vol. Va eixint el sol, es derreteix la neu, la veïna estén llençols cantant a viva veu: Va eixint el sol…La brisa de la matinada ompli els carrers de la vil.la, passa una bici embalada: –¡Genaro, la frescoreta espavila!. Van obrint-se les blanques margalides, els gats busquen caloreta. Bon dia estimada xiqueta, tens un jardí que no s’oblida. Va eixint el sol

Açò va pujant, xe com portes el ritme, costa una miqueta respirar amb tanta emoció. Negra, quan hi ha química el cor s’alegra, les mans no volen guants, els cors fonen diamants. Aquest instant s’encén negra amb el teu compàs celestial. On va, tant de qué tal? Si açò ja és total, no som de pedra…Negra… Moreneta, xe quin so li traus al bongo, no vares perdre el temps enllà el Kongo, xe que bò, xe quin gust, fora disgust. Amb tu canvia l’ambient, quan balles ahí et va l’ànima, la música alimenta l’esperit. Aquest instant…Una abraçada de les teues és una autèntica passada, es queda u sense gens de rancor, com un esclau del color, no interessen les baralles. Aquest instant...

Has aconseguit portar-me a la lluna i al sol. Hem tastat juntets les meravelles que s’ofereixen sota llençol. Damunt m’has regalat aquest cangur, amb ell m’oblide fins i tot del futur. També tens tu l’altra banda, cuines bé l’arròs a banda. Cuines bé…M’has ensenyat més del que somiava, m’has acostat una cançó que faltava, també m’he endut alguna bastonada d’aquestes que deixen tort. Has compartit amb mi el teu hort, ses paraules podrides, bona i mala sort. També tens tu l’altra banda, cuines bé l’arròs a banda. Cuines bé, cuines bé…Compartir no és gens fàcil, en el moment no ha de ser tan difícil, amb la teua ajuda crec que soc un altre una miqueta menys imbècil. Redolar, qui no redola?. Rebotar, qui no rebota?...També tens tu l’altra banda, cuines bé l’arròs a banda.