Trau la llengua

Ja ho va dir Joan Carles Girbés: un 10 a Canal 9 per Trau la llengua. De la corda de Gormandia, on implícitament som un país, també en este programa som considerats com a tal, amb una llengua pròpia i digna de conéixer, xafardejar, estudiar, usar, etc. En este sentit, les dificultats per a fer el programa són moltes atés el percentatge de castellanismes present a la nostra parla quotidiana, però podem dir que el resultat és ben satisfactori, i, sobretot, ajustat al primer principi de la Llei de creació de RTVV, és a dir, que la seua activitat s'ha d'inspirar en la promoció i protecció lingüística de la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana. La desgràcia, però, és que este tipus de programes arriben ara que l'afonament de les televisions autonòmiques és total, amb l'excepció de TV3 i TVG -que de moment aguanten amb força. Així, dijous passat Gormandia va traure un share del 4,9% i Trau la llengua un 2%, mentre que fa dos setmanes els resultats van ser una mica millors, un 7,3% i un 3,6%, però la quantitat d'espectadors oscil·là, igualment, entorn d'unes xifres baixíssimes: entre 46.000 i 165.000. En qualsevol cas, no és estrany que això passe en una cadena que aquells mateixos dies no superà l'audiència mitjana del 5%...

Siga com siga, gaudim del programa mentre puguem, ja siga per la televisió o a través d'internet, on es poden visualitzar els programes sencers o per seccions: l'UVItuari (mots en desús), el Travallengua (presentat per Pep Gimeno el Botifarra), D'on són (a veure si ho encertem per la manera de parlar), etc. D'altra banda, per tal que no passe com amb Gormandia -que amb el canvi de web s'han carregat la visualització en línia de tots els programes del 2010- tractaré d'anar pujant tots els capítols al Vimeo, on es podran trobar sempre que vulguem. Almenys, així ho he fet amb els dos primers capítols, en els quals hi ha una sèrie de xicotets detalls que m'han provocat l'entusiasme pel programa: la discussió mãemeuera sobre qui és Abdó i qui és Senent en els sants de la pedra (en el 18'20" del primer capítol); l'esment a l'etimologia de la paraula basquet (3'15" del segon capítol), del qual se'n va parlar ací mateix; les explicacions sobre el color de les haques, això és, pies, baies, alatzanes, castanyes, cendroses, etc. (al 10'38" i 39'45" del segon capítol), un fet que m'interessa per les llistes equines preparades pels exèrcits aragonesos al segle XIV; o, finalment, l'ús reiterat de la música dels Ovidi Twins, 7 segons d'El Cochecito (al 10'55" del primer capítol) i 10 segons de Llepa la bicicleta (al 17'00" del segon capítol). Digueu-me freak, però és que ho dec ser... Vos deixe amb els capítols:

Atenció al carajillet Espadà (15'00''). Caldrà tastar-lo...