Guardiola el té content
Guardiola és admirable. Ho dic de veres: fa bé el seu treball, és un model de comportament, és intel·ligent, elegant, tendre, poliglota, templat, culte i moltes coses més. Un ciutadà exemplar en tots els sentits. I el discurs de l’altre dia, una meravella, una joia. Ben pensat, ben dit, humil, emotiu, íntim, encoratjador. Una reivindicació de l’ofici, de l’amor al treball, de la importància de la família, de l’amistat, del companyerisme... Es pot entendre que haja agradat molt, que haja estat portada dels mitjans catalans, que haja un grup de facebook amb eixa frase o que, fins i tot, li hagen preguntat en roda de premsa si pensa en ell com a futur president de la Generalitat catalana.
El discurs, en si, parlava únicament de l’esport, de la seua relació amb el futbol com a jugador, com a entrenador i com a persona. Ara bé, just al final, va dir la frase màgica: “No oblidem mai que si ens aixequem ben d’hora, i no hi han retrets, no hi han excuses, i ens posem a pencar som un país imparable. Creieu-me que som imparables”. Això convertia el discurs en una arenga política. Una arenga a la manera de Guardiola, amb classe i sensibilitat, però una arenga política en tota regla. I el missatge, en els temps que corren, sembla, com a mínim, agosarat. Segons diu, aplicant-ho als catalans, s’ha de treballar sense retrets ni excuses. D’eixa forma el país és imparable. El cabet a la faena i hi haurà recompensa col·lectiva.
Però tindre fe en el treball és molt fàcil quan se’n té, de faena ben remunerada. I no és precisament això el que sobra entre la joventut catalana, valenciana o espanyola. Ans al contrari. Molts van creure eixe mateix conte: si treballaven de valent i no molestaven, obtindrien la recompensa, podrien viure una vida feliç. Tanmateix, molts de nosaltres ens hem alçat ben de matí i hem pencat ben dur. I ho continuem fent, però se’ns comença a acabar la fe. Sobretot, quan comprovem que l’amiguisme prima per damunt dels mèrits. Quan ens adonem que no tindrem faena estable en la vida, ni pensions. O quan constatem que els nostres governants es giren contra nosaltres, en compte d’ajudar-nos. Però Guardiola diu que no han d’haver retrets ni excuses, perquè tot és, exclusivament, responsabilitat nostra... Paraula de sant. L’haurem d’acatar.
Publicat originàriament en el diari digital L'Informatiu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada