dijous, 22 de setembre de 2011

Estocolm en 4 dies

Stortorget, la plaça central del nucli històric d'Estocolm

Visitar un lloc on tens allotjament gratuït és una meravella, més encara si Ryanair s'encarrega que el viatge t'isca més barat que anar en tren de València a Barcelona: pots gastar en altres coses, ja siguen museus, menjar o regalets diversos. És el que ens ha passat anant a Estocolm, una ciutat a la qual possiblement no hauria anat mai si no s'hagueren donat eixes circumstàncies. I, com que m'esperava ben poc o res, els resultats han superat clarament les expectatives. És un lloc agradable, tranquil, bonic, atractiu i interessant. Sobretot si vas en algun dels cinc mesos a l'any que la temperatura supera els 10 graus. Setembre és un d'ells i ens ha fet bon temps: uns 15 graus i solet quasi tots els dies, així que amb màniga llarga i una caçadora d'entretemps s'anava la mar de bé. I per si algú té pensat anar-hi algun dia, ací deixaré unes quantes impressions del que hem anat fent i veient.

En primer lloc, cal tindre present que és una ciutat cara, almenys per a un sou mitjà valencià: el café està dels 2 euros cap amunt, un viatge de metro o bus ix per uns 2 euros i mig, i un sopar se'n pot anar tranquil·lament als 30 euros. Amb tot, hi ha una cosa molt bona per a les dinades: si les fas abans de les dos del migdia, pots menjar uns menús que costen uns 9 euros amb tot inclòs. I hi sol haver algun plat típic suec, com el salmó, el korv stroganoff o el raggmunk (molt bo este darrer, una espècie de crep grosseta de creïlla amb bacó i melmelada de lingonberrys, unes baies que només creixen en aquelles parts tan septentrionals). D'altra banda, també és relativament barat dinar un plat al Kaffekoppen, un lloc molt agradable que hi ha a la plaça Stortorget, al centre de Gamla Stan, el nucli històric que es troba en una illeta al bell mig del llac entorn del qual creix la ciutat (conformada per un conjunt d'illes). Al mateix café també hi podreu tastar una cosa bastant estranya, però que pot fer les delícies dels més golafres: una tassa de xocolate blanc calent. 

Per als més bevedors, en canvi, Estocolm és un problema: la beguda és realment cara. Amb el 100% d'impostos sobre l'alcohol, un terç de cervesa pot costar tranquil·lament 5 o 6 euros a qualsevol bar. I no diguem el vi o altres licors, que els vénen per decilitres de tan racionats com els tenen (potser eixa és una altra de les claus de l'èxit social suec!). Amb tot, si voleu tastar birra local a preu barceloní, podeu anar al bar que hi ha al mateix edifici del Musikmuseet, on trobareu cerveses de mig litre a 3,50 euros. Finalment, pel que fa a la resta d'informacions culinàries, només puc afegir la nostra única experiència de sopar fora: el restaurant Pelikan, una meravella on podreu tastar unes autèntiques mandonguilles sueques (pràcticament tan grans com una pilota de putxero) amb salsa de lingonberrys o una carxofa (gran, molt gran) farcida de formatge fos i uns bolets locals molt bons, dits kantareller. Ah, i se m'oblidava: no se n'aneu d'Estocolm sense tastar els kanelbulle, un dolcet suec ideal per a acompanyar el café amb llet.

Kanelbulle per a donar i vendre
  
Pel que fa a la ciutat en si, és ideal per a passejar pel mateix Gamla Stan, tot ple de casetes antigues de colors, i per Södermalm, l'illa al sud de Gamla Stan, que és la part més cool de la ciutat, amb teatres, cafeteries, bars, restaurant i gent "moderna" (ja m'enteneu). Ací mateix, a banda d'anar a la terrassa del Södra Teatern, val la pena passar pel parc que hi ha al costat de Katarina kyrka, que és en realitat el fossar de l'església encara en ús, però alhora amb funció de zona verda pública. Una cosa semblant passa amb el Kungliga begravningsplatsen, literalment el "Cementeri reial", on se soterra la família reial des de començaments del segle XX (en tombes molt normaletes, res de mausoleus gegants) i també moltes altres persones. Es troba lluny del centre d'Estocolm, a la localitat de Solna, però, si teniu oportunitat, visiteu-lo (en autobús està propet): és una preciositat de parc-cementeri i, a més a més, està al costat d'un altre immens parc, el Hagaparken, que era l'antic vedat de caça dels monarques suecs. 

D'una altra banda, també podeu fer ús de la gran oferta museística de la ciutat, encara que és prou desigual. D'una banda, hi ha certs llocs que no se'n passen -en funció dels gustos, clar-, com ara l'Skansen, que és un museu a l'aire lliure en un parc, amb una part de reproduccions dels pobles i les indústries tradicionals sueques i una altra part zoològica (amb óssos, rens, ants o foques). En este sentit, com que em fan pena els animals en captivitat, doncs em van semblar excessius els 10 euros que cal pagar per l'entrada. Una cosa semblant passa amb el Drotttningholms slott, el palau i els jardins reials -Versalles en versió local- que són visitables en gran part. Si vos agrada el rococó molt bé, però en cas contrari... Ara, el viatge d'una hora des d'Estocolm en una cafetera de vaixell està molt bé per intentar copsar la dimensió de l'arxipèlag. Un altre dels museus que vam visitar va ser el Arkitekturmuseet, a l'illa d'Skeppsholmen, centrat en l'evolució de l'arquitectura sueca des de l'antiguitat, bàsicament a través de maquetes. Tampoc és cap meravella, tot i que la botiga està molt bé. Segurament és més interessant el que hi ha al costat, el Moderna Museet, amb obres d'art contemporani.


Ara bé, el que és, sens dubte, el pitjor dels museus que vam vore a Estocolm és l'Stadsmuseum, el museu de la ciutat, que de tan roín en ocasions, feia riure. Evidentment, és debades i per passar una estona divertida té el seu punt. A banda d'este, també hi ha un altre museu gratuït, el Medeltidsmuseet, sobre la història medieval d'Estocolm, que està prou apanyat. Com que no tenen moltes peces arqueològiques, recorren a recreacions de parts urbanes medievals i, si més no, aconsegueixen un efecte bastant evocador. Però si no voleu evocacions, sinó cultura material pura i dura, aneu al Vasamuseet, on trobareu un vaixell sencer afonat a les aigües d'Estocolm al segle XVII i reflotat fa unes poques dècades. L'embarcació en si és ja impressionant, però, almenys per a un historiador, també ho són els processos mitjançant els quals s'ha procedit a la seua recuperació i a la reconstrucció de les dades que l'envolten. De visita imprescindible. Finalment, també val molt la pena, sobretot si aneu amb algun músic, visitar el Musikmuseet, on podreu tocar tota mena d'instruments i interactuareu amb zones expositives realment divertides.

Com veieu, doncs, hem fet el turista bona cosa, hem menjat a gust, hem passejat amunt i avall, hem viatjat d'una illa a altra i hem gaudit de la ciutat tot el que hem pogut. Estocolm en 4 dies bé val la pena. 

 Gamla Stan (Estocolm), des de l'aire

6 comentaris:

Anònim ha dit...

L'ajuntament també és un edifici preciós.

Vent d Cabylia ha dit...

Uis, se m'ha oblidat: tant això, com dos mercats molt xulos que n'hi ha: el de la plaça Hötorget (un ambulant, dalt, ple de kantareller i lingonberrys, i un altre, soterrani, amb producte local molt bo) i el d'Östermalm, en un edifici molt xulo de la dècada de 1880. Vam córrer la Seca i la Meca...

Tècnic lingüístic ha dit...

Ja fa anys que hi vaig estar, i em va agradar moltíssim, començant pel viatge en cotxe fins allà. Sí que podem dir que «bé» val la pena anar-hi. (Les gramàtiques no expliquen massa bé quan cal escriure «ben», però crec que ahí dalt toca «bé».)

Vent d Cabylia ha dit...

Caram, en cotxe no degué ser una visita a Estocolm, sinó un viatge per mitja Europa! I corregit queda això del "ben".

Anònim ha dit...

Estocolm és una ciutat magnífica, però em sembla que t'has quedat en la façana, en la postal. Ara que, en 4 dies... Jo hi he estat quinze, al juliol. El que millor recorde: nadar en alguns llacs, en ple bosc de Nacka i de Tyreso; una visita d'un dia a l'illa de Grinda, tot natural, granja, bosc, platgetes; el Nationalmuseum de pintura; i un bosc-cementeri de nom inpronunciable que hi ha al sudest, declarat patrimoni mundial per la Unesco, amb tombes (la Garbo, per exemple) i cérvols i esquirols i avingudes d'arbres impressionants. Però el que millor recordaré fou haver-me trobat i conegut l'escriptor Manuel Baixauli, el de L'home manuscrit. Sentírem parlar català a Grinda, i allà era ell amb la dona i dos fills menuts, amb els quals feia una rinya en la gespa. El vam saludar i ens féu molt de cas. No me l'imaginava així, tan agradable, després d'haver llegit el seu llibre, on el personatge és genial però misàntrop. Vam dinar junts. Durant el dinar em digué que li agradava alçar-se de nit, a les quatre de la matinada, per fer un passeig pels carrers buits amb llum de dia, car des de les tres de la matinada és de dia, al juliol. Sens dubte era l'home manuscrit! Una passada!
Hasornar a Estocolm,i veure'n l'altra cara!

Vent d Cabylia ha dit...

Home, ja m'hauria agradat estar 15 dies, o un mes! Com he dit, ens vam dedicar a fer el turista. Vaja, és el que sol passar a les primeres visites. A les tornades i retornades és quan comences a descobrir realment els llocs. D'una altra banda, per molt que hi torne, dubte molt que em trobe Manuel Baixauli al meu costat. Ja m'agradaria, ja! :D