dimarts, 25 de març de 2014

"Estellés euskaraz" es presenta a l'Octubre



Estem de presentacions. Dissabte passat era el darrer número del Lletraferit i este pròxim dijous 27 de març, a les 19 hores a l'Octubre, just abans de tornar-me'n cap a Anglaterra, l'Estellés euskaraz, la primera antologia de poemes del mestre de Burjassot traduïda al basc. L'editor del llibre, Paco Inclán de l'Associació Cultural Bostezo, ha tingut a bé convidar-me a participar amb una breu intervenció, al costat de Jordi Sebastià, alcalde de la població citada, Gemma Sanginés, de la casa del poble basc a València, i Dominic Keown, el professor angloirlandés que, com vos vaig explicar fa un temps, és el principal expert i traductor d'Estellés a l'anglés. A més a més, l'antòleg dels poemes, Héctor Arnau, presentarà un recital poliglota, amb la declamació de versos estellesians en valencià (Eduard Marco i Francesc Mompó), basc (Víctor Iñurria i membres del Valentziako Euskaltzaleok), italià (Rafael Tomàs i Josep Dionís Martínez) i anglés (el mateix Dominic Keown). Un tuacte al que no podeu faltar si vos estimeu les lletres de qui ja ha esdevingut el poeta nacional valencià contemporani. 

I què pinte jo allà, un simple aficionat a Estellés com milers de valencians, entre tant de filòleg, escriptor, poeta i professional de la llengua? Doncs jo també m'ho pregunte i supose que cal trobar la resposta en què hi ha una simpatia mútua amb els organitzadors de l'acte, és a dir, la gent de Bostezo. La seua principal activitat és la publicació d'una revista del mateix nom, d'art i pensament -poca broma!-, que és una de les iniciatives més ben parides de la vida cultural valenciana dels darrers anys. I no m'he cansat de remarcar-ho sempre que he pogut. Vaig tindre el plaer de participar amb un article titulat "Balansiyya en cinco actos" en la versió digital del darrer número, que prenia el Cap i Casal com a punt de partida: Valencia y (p)resentimiento. La qualitat d'algunes col·laboracions, com les de Nacho Moreno, Francesc Bayarri, Santiago Alba, Danilo Barbosa o Sergi Tarín, era excepcional: en podeu llegir algunes ací. Però no només eixe número, sinó també tots els altres, en què han tractat des d'un punt de vista del pensament temes tan interessants com la informació, la psicogeografia, l'altruisme, el mal, el sexe o la bogeria, i hi han passat personatges com Javier Krahe, Joan Fontcuberta, Albert Pla, Antonio Escohotado, Richard Stallman o Joan Francesc Mira. Ací podeu trobar els pdfs dels 8 números publicats fins el moment i ací vos en podeu subscriure als pròxims.

D'una altra banda, a més d'haver estat un entusiasta d'esta última aventura en forma d'antologia estellesiana, també he mantingut una mena de connexió amb Héctor Arnau, l'antòleg i editor literari de Bostezo. No debades, ja havia passat fugaçment per les planes d'este blog, fa cinc anys, com a protagonista d'una de les nits més felices que recorde, la de l'actuació de Compartir Dóna Gustet, de l'amic comú Marc Sempere, al bell mig del Portal de l'Àngel de Barcelona. La seua ràbia cantant aquella nit "tots contents a treballar, guanyar-se el pa" el defineix com a persona, com a personatge i com a pensador. Un dramaturg, poeta i rapsoda que trasbalsa ments. Només cal que assistiu a alguna de les seues representacions o llegiu els seus poemes per a constatar-ho. Avall vos enllace un fragment d'una de les seues obres de teatre i vos recorde que actualment està fent un verkami, ja exitós, per a editar el seu tercer llibre de poemes, La Pasión del Hijo Apático. És curiós comprovar com Sempere i Arnau s'han acabant trobant en la figura d'Estellés, puix el primer també li acaba de dedicar un espectacle, del qual vos enllace un altre vídeo.

Tots plegats mostren un profund amor per la subversió, per la destrucció dels principis establerts, però no de qualsevol de les maneres, sinó mitjançant la delicadesa intel·lectual de la reflexió pausada i la violència material del nihilisme desesperançat. Saben, segurament, que les possibilitats reals de subversió, si més no ràpida, efectiva i immediata, són minses, però mantenen el convenciment que una vida sublimada a través de les seues accions catàrtiques serà més bella, intensa i vehement feliç, per a ells i per als que els envolten. La pròpia història de l'edició del llibre, que copie a continuació, resumeix en certa manera la seua filosofia, la d'uns bojos sensats que corren mig món fugint de si mateixos i, alhora, persegueixen uns ideals de vanguàrdia que farien de la nostra una societat millor. Només una gent així podia dur avant una antologia bilingüe valencià-basc de Vicent Andrés Estellés, una obra que significa i representa moltes més coses de les que aparenta. Serà un goig explicar-los-ho de viva veu este dijous a l'Octubre. Vos hi espere!  







Mai on tocava (Paco Inclán, editor d'Estellés euskaraz)

La història d’aquesta antologia naix de la confluència d’una estada al País Basc per trobar un català que haguera jugat a cesta punta a Markina, l’atracció mai manifestada per una mestra d’euskaltegia i l’admiració literària de l’antòleg, company d’aquesta i altres peripècies, pel poeta Vicent Andrés Estellés. Vam somiar-la per primera volta al desembre del 2003 al km 175 de la A3, tornant de la Fira del Llibre Anarquista de Madrid, en una parada a l’estació de servei d’Atalaya del Cañavate. Li vaig preguntar a quin poeta −més enllà del seu sexe, procedència, llengua o època− escolliria per publicar-ne una selecció de poemes. «A l’Estellés», em digué. 

Traduir-lo al basc va vindre després, per un malentès telefònic que vam interpretar com una revelació quasi xamànica. Presentàrem el projecte a l’abril del 2004 a l'antiga seu de Ca Bassot, on trobàrem la irreductible complicitat de Luis Carmona, que ens posà en contacte amb Gerardo Markuleta, traductor de l’antologia. La parada de metro de Benimodo, un xalet a la Canyada, el Departament de Basc de l’Escola d’Idiomes del Raval o una terrassa gelada a Vitòria-Gasteiz han estat altres dels escenaris perifèrics d’aquest llibre, que també ho és, que s’ha conformat com un trencaclosques de peces que no casen. 

En tot aquest temps, Estellés euskaraz ens ha acompanyat a les narracions orals de les fugides, sempre amb bitllet de tornada, del somort ambient que respiràvem a la terreta. La història d’aquest llibre, salvant tots els obstacles, ha estat explicada en cantines mexicanes, ruas do Porto, hostals de La Valletta, selves amazòniques, vaixells pirates pel Mediterrani, penya-segats islandesos, cases ocupes 2.0 de Barcelona i la caserna de la Guàrdia Civil d’Alger. Mai on tocava. Es tractava només de publicar un poemari, però preferíem pensar-lo com salvatge epopeia. Hem esperat tant temps que al camí ens hem deixat les dos editorials −Numa i La Tapadera− amb les quals pensàvem publicar-lo. Fins i tot, diverses voltes vam perdre els originals dels poemes que, finalment, retrobàrem en el traster d’un garatge del poc literari barri de Benicalap.

Al novembre del 2007, al municipi mexicà de Laguna Sánchez, un inhòspit racó allunyat de tot arreu on els seus dos-cents habitants semblaven fills d’un pare omnímode, ens vam comprometre, en una desfeta cabanya de fusta, llogada a un tal Fidel, a abandonar el món de l’edició i la literatura en cas d’aconseguir publicar aquesta antologia d'Estellés en inusitada confluència de dues llengües ferides de mort i que ara veu la llum gràcies a la connexió d’un fum de coordenades tan atzaroses com necessàries. Tanmateix, no podrem complir la nostra promesa; ja és massa tard: deu anys després, no sabem fer una altra cosa.

Cap comentari: