Blogosphere network map (2008)
No sé com, l'altre dia em vaig adonar que Blogger guardava els feeds dels blogs als quals estava subscrit a través de l'extint servici de Google Reader, fins i tot encara que els seus autors els hagueren esborrat. Això, entre altres coses, em va servir per a retrobar-me amb un blog tan meravellós com l'Ítaca que tenia fa sis anys, en 2008, la aleshores anomenada Comtessa d'Angeville. Hui en dia la conec i vaig dinar amb ella en la meua darrera visita a València, en una taula en la qual hi havia tot de bloguers d'aquella època, que hem acabant ajuntant-nos i sent amics, però dels blogs que escrivien no queda generalment ni rastre. De fet, dels vora 200 blogs que jo seguia llavors quasi el 90% estan inactius -entenent per inactius que no han publicat amb una mínima regularitat el darrer any- i, dels que queden, la majoria -com jo mateix- ha baixat considerablement el seu ritme d'actualitzacions, a uns pocs posts cada certs mesos. Són, en concret, Centpeus, Reflexions d'un arqueòleg glamurós, Xarxes socials i llengües, Llunàtic, Silvie Rothkovic, Palíndroms, Rastres, vestigis, derelictes d'Alexandre Serrano, Salms de Josep Porcar, La vista cansada de Carles Bellver, La paraula nostra de Begonya Mezquita, Testigo Accidental de Juan Enrique Tur, Un altre país de Maria Folch, Sota la creueta de Xavi Aliaga, Les dones no som (tan) complicades de Lucrècia de Borja, La caseta del plater de Josep Vicent Frechina, Clau Valenciana de Miquel Àngel Gascón, Notices from nowhere de Josep Blesa, Una paret més de Jordi Puig, Dos poals de sabó de Josep Vicent, Sargantana Xpress de Pilar Llorca, L'ordre alfabètic, Busca qui t'ha pegat, La línia de Wallace, Eines de Llengua i El Racó d'Agostinet.
Ultra això, ja a penes hi ha comentaris ni generem debats, ni existeix una xarxa tan interconnectada com la de fa uns anys. El facebook i el twitter han acabat, pràcticament, amb el món dels blogs, que han perdut la seua funció dinamitzadora i ara serveixen, més bé, de repositori personal. Ja quasi ningú segueix els blogs, sinó que es limita a compartir els posts que li arriben a través de les xarxes socials. De fet, de tots els blogs esmentats ja només seguisc els que són d'amics del facebook. I els comentaris que es fan queden dins de les mateixes xarxes, no ja en els blogs, de manera que a la llarga es perden en l'espai cibernètic... ¿Potser hem perdut en conjunt amb la desaparició d'aquella manera de fer dels blogs? Tal vegada sí. Jo, almenys, llegia coses d'un grup de gent més diversa i amb més pausa i profunditat que el que faig ara en les xarxes, però potser és una simple qüestió personal. També cal tindre en compte que en aquells moments no hi havia tantes publicacions a internet i possiblement ara, a través de les xarxes, rebem una quantitat d'informacions molt més gran i molt més immediata. D'una altra banda, facebook està facilitant la creació de grups d'interessos comuns -sobre llengua, història, fotografia o el que siga- molt més àgils que les tradicionals llistes de correu, alhora que twitter permet marcar tendències a nivell informatiu moltes vegades sorgides de la ciutadania, cosa impensable amb els blogs. Siga com siga, només volia deixar constància de tot este canvi i retre un humil homenatge a aquell món perdut i iniciàtic dels blogs, que ja no tornarà, però que va marcar en certa manera una breu època, entre 2007 i 2010 aproximadament. Els qui hi participaren, saben del que parle!
18 comentaris:
Interessant reflexió, Vicent. El que és curiós és la velocitat amb què s'ha creat una mena de servei que molts fèiem servir per compartir impressions i coses que escrivíem i estar en contacte malgrat les distàncies, i què ràpid que comencem a notar-lo exhaurit i, potser, a enyorar-lo una mica. I ho dic jo, que he estat un any amb el blog aturat, però que ara l'he représ amb més força que mai. Encara que potser siguen les darreres cuetades...
Salut!
M'acabes de donar una idea. :-)
Ostres, el Viatger que s'extravia ha tornat i jo sense saber-ho! Si és que no tenim temps per a tanta xarxa... Salut!
M'alegre. Donar idees és un dels fonaments dels blogs! :D
Vicent, potser tingues raó amb què els blogs, tal i com eren, ja no estan.
Jo el meu el tinc gairebé abandonat, i moltes vegades m'he vist amb ganes de reprendre'l i m'he posat a escriure alguna entrada que no he acabat i s'ha quedat com a esborrany... pels segles dels segles.
Fins i tot vaig posar en marxa un "planeta" de blogs de la Marina Alta, dels quals ara només en queden un parell actius.
Però continue utilitzant Feedly (un "successor" del Google Reader) per a seguir blogs com el teu i molts altres, perquè encara que siguen amb menys assiduïtat, continue trobant les entrades molt interessants.
És per això que crec que els blogs són importants, continuen sent importants, perquè aporten un punt reflexiu que les xarxes socials no permeten.
Però jo no diria que han mort, sinó que tornen a ser com eren al 2005 o 2006: una cosa de quatre gats
No coneixia Feedly. Havia vist que m'entraven de quan en quan al blog des d'allà, però no l'havia provat. Sembla una molt bona eina. Gràcies!
Les webs han mort i ara són com blogs. Sóc un seguidor del teu blog i uso feedly per seguir-lo, que s'ha convertit en una gran eina per estar al dia de novetats de webs i seguir blogs. Facebook aporta la nostra part més espontània, social, xafardera i, és lo que més triomfa. Google ho ha intentat integrar-ho tot amb Google Plus, però ha fracassat. Però tornarà a provar-ho. Qui ho integri tot, gestionarà les nostres identitats digitals. Quina por!
Sí, en el meu blog www.costumaridurba.blogspot.com a penes hi ha comentaris i, darrerement, per causes que no puc dir ara mateix he pensat a deixar-lo morir. Tot depén, no obstant això, d'un fet molt important que encara no s'ha produït i que espere que no tarde molt a produir-se. Lamente deixar-vos amb el neguit, però si finalment passa el que ha de passar, encara tindré una opinió més positiva del que ha suposat per a mi el meu blog, que mantinc actiu des de 2008. De fa un temps, no l'actualitze com voldria, però sí, és una realitat que el facebook i el twitter, han suposat un punt d'inflexió i potser també, una mort anunciada d'aquests espais.
Crerc que tens tota la raó en el que dius, tot i que encara perviuen una certa quantitat de blogs que, com el meu, estan pensats des del primer moment en seguir per un vessant diferent al que es cou al facebook o al twitter. Les intencions, els objectius són diferents. És cert que els blogs s'han reduït, indiscutible, però també és cert que així hem clarificat camins, cadascú ha tirat endavant per la via que li resulta més còmoda per a la seua manera de fer.
Salutacions.
En el moment d'esplendor dels blogs es generava un volum diari d'informació interessant, alternativa, sense la dictadura de l'actualitat i amb un fructífer debat posterior a les seccions de comentaris que s'ha dissolt o, en el millor dels casos traslladat, sota altres rostres, a les xarxes socials. Jo crec que l'efecte pitjor de tot plegat és que hem passat d'una xarxa multipolar a una centralitzada i d'una xarxa més reflexiva i de més volada a una on importa la immediatesa per damunt de tot. Ha guanyat la mandra i la cridòria. Compte, que també hi ha trets positius en l'actual paradigma, però el meu sentiment és que hi hem perdut tots.
Rafel, crec que ningú mai aconseguirà gestionar-ho tot, però vés tu a saber. Igual acabem eixint amb sistemes operatius, com el de Her -que com a pel·lícula no em va agradar gens, però com a idea no està malament...
Secretari, esperem, almenys, que l'anuncies, quan passe eixa cosa que ha de passar! :P
novesflors, és cert que els blogs literaris, com el teu, han tendit a mantindre's amb més força perquè la comunitat interessada en escriure prosa o poesia s'ha mantingut al peu del canó. M'alegra saber que encara continues per ací!
Alexandre, sí, per ahí van els tirs. Era massa bonic per a ser veritat, no? També influïa un poc el fenomen de "la novetat", que, evidentment, s'apaivaga amb el temps...
D'una altra banda, en línia amb el que deia, en el meu facebook hi hem intervingut 9 persones diferents que hem deixat 16 comentaris a este post, mentre que ací ho hem fet 8 amb 12 comentaris. Açò segurament quedarà públic per a sempre i qualsevol persona ho podrà tornar a llegir, mentre que allò quedarà privat i sepultat, i s'acabarà perdent... És una altra forma de pèrdua, probablement.
que en siguin 9, i 13.
Fa temps que volia parlar del tema, dels passat i del present, però se m'escapa alguna cosa que potser arribaré a trobar.
Tu ho has fet molt bé.
Gràcies per l'esment. El meu blog ja té uns quants anys i després d'un parell de crisis, encara durà, solitària, però dura.
Sí, Vicent els blogs no generen gaires comentaris, ni debats, la gent va més de pressa. Ara serveixen per a que alguns estérils periodistes, científics, divulgadors... puguen simplement copiar, o inspirar-s'hi, per treure imagtes, frases, paraules... Jo estic pensant en tancar-lo o canviar els continguts, perquè estic fart de que em copien i ningú es digne a citar-lo. Tot allò que hi pose és molt personal i valuós i si he decidit compartir-ho és perqué se'n faça bon ús. Si, ja se que a la xarxa tot va així. No vull cap taxa, ni dret, però demane una miqueta d'honradesa als qui escorcollen i furten compulsivament, per cert, la majoria estudiosos que saben que la premisa d'un bon treball és citar les fonts.
Salut amic.
Josep, si pots, no lleves la informació que tens al blog, que és preciosa!!
Jo no sóc de facebook ni twitter (em falta temps per a moltes coses), però amb el feedly, a vosté i a altra gent també molt interessant que encara publica blogs, els hi faig un seguiment quasi diari. Depén dels temes i de les ganes de discutir, però a alguns blogs encara arrivem als dos-cents comentaris...
I només per curiositat, que en tinc molta, quins són eixos blogs? ;-)
Publica un comentari a l'entrada