Portada del Tirant lo Blanch (Llibres de la Drassana, 2016)
Ha estat un goig participar en el procés d'edició del Tirant lo Blanch que han preparat el guionista, comunicador i escriptor Josep Vicent Miralles i l'artista Paula Bonet per a Llibres de la Drassana. Un goig perquè ho és col·laborar amb gent amb tant de talent. Miralles, en primer lloc, ha preparat una edició moderna del Tirant, l'ha adaptat, n'ha fet la seua pròpia versió, resumint i reescrivint el text original de Joanot Martorell amb el seu propi estil, com va fer Baricco amb La Ilíada, però seguint totes i cadascuna de les aventures del cavaller bretó Tirant de Roca Salada, anomenat per tots Tirant el Blanc (eixa seria l'adaptació realment moderna del seu nom, que és la que s'ha emprat en el text de Miralles, tot i que en el títol i la portada del llibre s'ha preferit mantindre la grafia original del clàssic, "Tirant lo Blanch"). I no sé si alguna volta heu llegit a Miralles (la revista Lletraferit està farcida dels seus articles), o l'heu escoltat declamar i fer monòlegs, però el seu llenguatge es mou amb un ritme delitós i acompassat, ple de metàfores àgils i sorprenents, d'aquelles que et fan feliç per la "simple" admiració intel·lectual que provoquen, de manera que, treballant sobre una obra tan espectacular com el Tirant, podeu imaginar que el resultat és el d'un text dinàmic, divertit, plaent, apassionat i ben llegidor.
A continuació, jo mateix vaig revisar la reinterpretació de Miralles per tal d'intentar que no hi haguera cap anacronisme, que els conceptes emprats s'acostaren el màxim possible a com entenien el món els personatges medievals i que la història es poguera ubicar amb més exactitud mitjançant tres desenes i mitja de notes a peu de pàgina que expliquen coses com que Guillem de Vàroic està inspirat en una figura llegendària anglesa anomenada Guy of Warwick, que el "rei de Tremicén" era en realitat un emir algerià o que el castell de Mont Túber es correspon amb un topònim inventat per l'autor, però inspirat en el massís saforenc del Mondúber. Així mateix, vaig preparar diversos dossiers amb informació per tal que, tot seguit, Paula Bonet poguera il·lustrar amb els seus dibuixos aquells passatges que considerara més interessants. Hi vaig incloure, per exemple, les edats, descripcions o característiques dels personatges, les vestimentes que podien dur (uns cavallers francesos, l'emperador, una princesa i unes donzelles de Bizanci, el soldà del Caire, etc.), els elements arquitectònics susceptibles d'aparéixer (l'interior de les estances de l'època, els castells, els palaus, la Sala del Consell...).
La infanta de Sicília, Ricomana, plora en la seua cambra
I llavors fou quan entrà en joc la genialitat artística de Paula Bonet que, com explica en l'entrevista en profunditat que li fan Cristina Chumillas i Eduardo Guillot en el darrer número de la revista Lletraferit, s'ho va pensar molt abans d'acceptar la col·laboració. No se sent còmoda treballant per encàrrec, en projectes que no siguen totalment propis, i, a més a més, la proposta coincidia amb la intensíssima fase de finalització de la seua darrera obra, La Sed (Lunwerg, 2016). Amb tot, finalment no va poder negar-se davant el que significava per a ella i per als valencians un clàssic com Tirant lo Blanch. Així les coses, amb la responsabilitat que suposava enfrontar-se a una obra com eixa, va triar determinades escenes que, tractant de ser fidels al text, intentaven copsar l'essència de la novel·la, basada en les batalles, l'amor, el desig i les aventures. En un principi n'eren quinze, però finalment n'han sigut fins a dèsset, fetes en grafit i aquarel·la: Tirant escoltant a Guillem de Vàroic; La infanta de Sicília Ricomana; Tirant repartint llesques de pa amb un ducat d'or; La infanta de Sicília, Ricomana, plorant en la seua cambra; L'infant Felip de França; Carmesina de dol mostrant els pits; Tirant confessant que ama a Carmesina; Carmesina mirant l'espill; La mala nova (el corb) recorre la ciutat; Les egües provocant els cavalls en el campament enemic; El Gran Turc; Tirant mirant a través del forat; Plaerdemavida acariciant a Carmesina; L'emperador de Bizanci; Tirant anant i venint del castell de Mont Túber; Carmesina i Tirant en el llit; Carmesina i Tirant morts.
Tot plegat, un meravellós resum visual de les històries que conté el Tirant lo Blanch. En ell, d'altra banda, com la mateixa artista confessa, és probable que la confecció paral·lela de La Sed haja influït d'alguna manera, per exemple, en la presència de corbs i pardals morts. Ja ho voreu, si teniu l'oportunitat, però vos avance, a més a més, que la producció final del llibre ha quedat realment magnífica, gràcies al bon fer de Felip Bens, que s'ha encarregat de la tria del format, el tipus de paper (un paper molt bo, on lluïxen notablement les obres de Paula Bonet), la coberta i la maquetació. Sense oblidar, finalment, la meravellosa portada, que es tracta d'un oli acabat amb tinta xinesa (el casc de l'armadura), que representa un dels primers moments en què Tirant es mostra com una figura potent però alhora molt humana: la seua primera batalla a Anglaterra després de ser ordenat cavaller, amb la camisa blanca tacada de sang i just abans d'escometre la darrera cavalcada que acabaria amb el seu contrincant: "Tirant trobà l'altre cavaller enmig del pit i, tan brutal fou el colp, que la llança li passà de banda a banda, de manera que el matà en l'acte".
Eixos moments d'angoixa i fortalesa, d'inquietud i valor, barrejats tots plegats, són constants al llarg de la novel·la, juntament amb la sensualitat i la diversió. Si voleu fer-vos amb un exemplar, el podeu trobar en llibreries i ací mateix per internet (també en versió castellana, Tirante el Blanco, preparada per Toni Sabater). I si voleu que en parlem de tot això en directe i obtindre el llibre signat tant per Josep Vicent Miralles com per Paula Bonet, podeu vindre este dijous 22 de desembre a les 19 hores a la galeria d'art Pepita Lumier, en el carrer Sogorb 7 de València, on presentarem oficialment el llibre. Vos esperem!
Plaerdemavida acariciant a Carmesina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada