Colla de farsants?

Estos dies estic aprofitant per vore una mica més la televisió de l'habitual, tot gaudint dels canals per cable de cals meus pares. D'una banda he descobert els films de terror de Zé do Caixão -també anomenat Coffin Joe-, un personatge creat pel brasiler José Mojica Marins (biografia), director brasiler que va ser definit com una barreja entre Russ Meyer i Luis Buñuel, i jo encara diria més, entre estos, Jess Franco i Leopoldo Panero (sólo ETA hace oposición), és a dir: terror i drama psicològic, pors psíquiques, rèptils, aranyes, insectes, sexe, desig, canibalisme, relacions turmentoses, mort, experiments, creus, religió judeocristiana, turbulència... Ací vos deixe l'enllaç a un documental sobre José Mojica a l'emule i el tràiler d'Esta noite encarnarei no teu cadáver (1967) al Youtube:

També he descobert el programa Extreme Makeover, traduït al castellà com Cambio Radical, on algun lleig o lletja (de vegades suposat) se sotmet a diverses operacions (rinoplàstia, lifting, abdominoplàstia, mentoplàstia, liposucció, implants dentals, implants de pèl, peelings, etc.) i acaba tenint una cara-cartró impressionant davant el goig i cridòria dels seus familiars i amics. Fa por, però ahí que estava jo veient-ho.

Abans: Un tio normal

Després: Un tio estirat.

Finalment, ja en els canals generalistes he pogut observar, a trossos i mossos, com avança l'imperi del misteri d'Íker Jiménez. Conec gent que veu el programa perquè li diverteix la seua manera de vendre'ns la moto tot i que no se'n creu ni pruna, però també conec altra gent que desgraciadament creu en estes coses i li té una mena de respecte per la seua "rigorositat" en el tractament d'allò paranormal. Ahir vaig poder sentir també el seu programa de ràdio i certament ell i el seu equip són meravellosos en crear climes misteriosos, amb uns calificatius adequats i minuciosos com si d'una novel·la de Poe es tractara, amb indicis casuals en el moment oportú o terribles sensacions en llocs suggestius. Uns artistes, uns "farsants amb gràcia" com diu el crític David Broc, com aquells que venien xarops miraculosos al salvatge Oest nord-americà. Llibres d'un únic exemplar al món que troben en una llibreria qualsevol d'un petit poble de la muntanya, bolígrafs que cauen assenyalant certs registres que no s'havien mirat, monges caritatives que acullen i donen la clau als laboriosos i cansats periodistes, etc. El més trist és que científics amb títols, investigadors reconeguts per la comunitat acadèmica (historiadors de l'art, arquitectes, metges, etc.), es presten a donar "rigorositat" a estes "profundes" recerques, tot embolicant la troca, llevant clarividència a les investigacions científiques i confonent el personal.



I és que moltes vegades la "conxorxa" és recolzada per megaproduccions internacionals, com la que van passar i "analitzar" el dia de Nadal, The Exodus decoded, un documental dirigit pel jueu canadenc Simcha Jacobovici que tracta de demostrar que els fets narrats a l'Èxode, el segon llibre del Pentateuc (l'esclavitud del poble hebreu, les plagues d'Egipte, la travessia pel desert guiats per Moisés, les taules de la llei, l'arca de l'aliança, els 10 manaments, i, per fi, la terra promesa d'Israel per al poble elegit de Déu), van ser verídics. El documental ha estat produït per James Cameron (el de Titanic entre d'altres) i, evidentment, amaga (o no tant) els interessos de jueus i sectes cristianes per demostrar que allò narrat a la Bíblia és vertader, incloent les suposades traves posades pels musulmans per amagar-ho (si no pagues els permisos a Egipte i inclous la visió d'almenys un arqueòleg de la zona és normal que no et deixen filmar a zones arqueològiques; no és qüestió d'amagar res). Li passa una mica com a les teories de Bilbeny, les quals ja vaig tractar de criticar al blog d'Esclafamuntanyes: certes coses són versemblants però la teoria sencera en si ha de pressuposar massa coses (i massa males voluntats) per ser sostenible; a més, són teories polítiques de finalitats simples, bastant allunyades dels interessos reals de la historiografia. No diré més que la pregunta i resposta final del documental: "va ser l'Èxode un esdeveniment de la natura o va obrar en ell la mà de Déu? Deixarem que l'espectador decidisca". El que faria jo amb els diners invertits en eixe documental per explicar la conquesta i colonització de les terres andalusines que formarien Aragó, Catalunya, Balears, València i Múrcia... Ens falten departaments de comunicació i d'atracció de capital als historiadors nostrats...



Tot plegat, misteris que han copat la programació de Cuatro, aquella cadena inicialment "seriosa" que ràpidament ha derivat cap a un Channel nº 4 frívol i escabrós, uns matins de García Campoy totalment roses i un Gabilondo diluit. De fet, sembla que la cadena s'ha rendit al faener Íker Jiménez i el trau fins i tot en els especials de Disney per parlar de la misteriosa silueta de Mickey Mouse que apareix en totes bandes com una enigmàtica senyal. Però moltes anècdotes i històries són tan increïbles que passa com amb el PP després de mentir en l'11-M: després ja no et pots creure res, almenys de les mateixes persones. I, si no, mireu este impagable vídeo del Gran Wyoming, que té ferotges crítiques al Youtube per clavar-se amb l'idolatrat Jiménez:

O sobretot el cas d'Istotxnikov, "un cosmonauta rus que la Unió Soviètica va voler apartar de la Història" segons Íker Jiménez i el seu investigador Gerardo Peláez, la història del qual es tractava, irrisòriament, d'un muntatge creat i exposat pel fotògraf català Joan Fontcuberta.

Ho explica amb més detall Magonia i ja ho va denunciar el crític televisiu Ferran Monegal, el qual, a més a més, va traure el tall de la setmana següent en què Jiménez, davant l'allau de crítiques, es "disculpava", mantenint al cap i a la fi la seua farsa total: si no és un misteri es tracta d'una llegenda còsmica.

En tot cas, s'hi crega o no, amb Íker es poden disfrutar de casos com el del fantasma del Palau de la Generalitat, detectat segurament els dies en què s'hi acosten Alfonso Rus o Eduardo Zaplana per allí. És l'enigmàtica clau que els falta...