L'infant i l'orat diuen la veritat... Adagis 270 anys després (III)

Continue amb la selecció de Carles Ros:

Gòs que lladra, no mocèga.
Gallina vella, fa bon caldo.
Gat nyaulador, jamès bon caçador.

Hostes vindràn, que de casa ens trauràn.
Hon se fa foch ix fum.
Hon no hià sanch, nos fan botifarres.

Lo Cavaller, à la guerra, y el Laurador, à la terra.
La dona qui prèn, sòn cos vèn.
La lletra per lo cul entra.
Lo menester fa fer.
Largues rahons acurten la nit.
Lo qui diu que ja sab prou, lo cap té mes gros que un bou.
Lhoste, com lo peix menut, al cab de tres dies put.
Lo criat questà pagat, té sempre lo braç trencat.
Lo qui sevix à comù, servix à tots, y a ningú.
Lo Laurador tè de estar prop dels qui fa treballar.
Lhome qui lluny và à casar, va enganyat, ò va à enganyar.
La dona qui es ben casada, no té sogra ni cunyada
Los colses no has de possar en taula, pera mentjar.
Lo qui un cove sabrà fer, jà pot dir ques Cistellèr.
La rahó no vol força.
Lo mal entra per lliures, è ix per onces.
Lo manar no vol par.
Los qui casen per amors sempre viuen ab dolors.
Lo peix pera quil mereix, y la ganya pera el gat.
Linfant, y lorat, diuen la veritat.
Lo temps tot ho cura.
Lo quel Metje erra, cobri la terra,
La bona capa, mòlt tapa.
Lo que not ha de aprofitar, deixau anar.
Lamistat no tè preu.
Lo barato es car.
La experiencia, es mare de la sciencia.
La practica trau Mestres.
Lo burro de Arcadia, carregat dor, y mentja palla.
La recayguda, es pitjor que la cayguda.