Mapa de Barcelona en els segles X-XI,superposat sobre una ortofoto actual. Alfred Mauri Martí
Em continue emocionant amb el que arriben a imaginar certes ments historiogràfiques: Lo que apasionaba a los barceloneses de mediados del siglo XI era la creación de una topografía urbana... como ideología... La ciudad se convirtió en un gigantesco proyecto, cuyos habitantes no eran sino las piezas de un sistema que tenía en la propiedad privada el principio motor.
5 comentaris:
Apa sí, i què més!
;-)
Sí home, hi havia un holding d'empreses immobiliàries liderat per "Nunius et Navarrus"...
Emocions ventrals i commocions cerebrals...
Hola,
Una pregunta. Quina ment historiogràfica ha descobert la febre immobiliària del segle XI? Tinc interès en saber-ho i en que ho diguis per evitar que algú, en veure la il·lustració (que és de la meva autoria, però cap problema), no es pensi que el "descobriment" també és meu.
Salutacions
Alfred Mauri
Hola Alfred,
Com és aquella cosa (no sé si castellana) de "es diu el pecat, però no el pecador"?.
Tu no ho has dit, que quede ben clar. Només posava el teu mapa per a il·lustrar com de gran podia ser aquella febre immobiliària (!).
En tot cas, només puc dir-te que de la teua universitat no és ("y hasta aquí puedo leer...")
Publica un comentari a l'entrada