dimecres, 16 de juliol de 2008

Algú coneix esta cançó?

Acaben de deixar este missatge als comentaris del blog. A veure si algú ens pot tirarauna maneta:
Hola, sóc Cristina d'Altura (Castelló). La meua iaia va faltar ahir i estava molt unida amb ella. Ella sempre me cantava una cançó que m'encantava però que mai aconseguí memoritzar bé. Si et dic part de la lletra em podries ajudar a trobar-la, té un gran valor sentimental. Gràcies.

Un home de la ribera anà a València a vore els bous, com està la vida tan cara s'omplí les butxaques plenes de ous.
En llegar a la plaça n'hiava mes gent que en una guerra, la policia el va cridar (a partir de ahi em perd)...
Xe no me toque, xe no me toque...
Xe no me toque que me fan mal, m'han tirat un bac en terra i ara .... me xorra per el camals.

(...) Mil gràcies si pots donar-me una pista. De veritat...

Jo no la conec, i sense saber la tonãeta encara menys, però tal vegada a algú de vosaltres li sone. Sabeu de quina cançó es tracta? Sabeu com és tota la lletra o si hi ha alguna versió enregistrada? Podeu ajudar Cristina?


8 comentaris:

Daniel ha dit...

no em sona de res, ni d'haver-la escoltat en un disc dels Pavesos que son els que l'haurien pogut cantar.

Toni ha dit...

N'idea, perô en Altura no parlen en castellà? Jo estic fussant ara pês discs de la Fonoteca i d'allí només hi ha que jotes i cançonetes en castenallo...

La millor seria qu'ho parlara directament & Vicent Torrent o & Botifarra, a vôre si lis sona...

Vent d Cabylia ha dit...

Ja, això pensava jo (que en Altura parlen castellà). O bé la senyora era d'un altre lloc, o bé no fa tant parlaven (o cantaven) en valencià...

Raimon Galiana ha dit...

Per la mètrica és una cançò de cec de les conegudes com "xiste", també eren conegudes com "trovo".
D'eixe tipus hi ha centenars de lletres, moltes d'elles molt locals.
En la replega musicològica no se li ha fet molt de cas, per no dir-ne gens. En els cançoners editats hi ha pocs exemples.
En Altura parlen castellà-xurro, però tal volta la senyora havia estat servint a València, que en el seu temps de jove i en eixa comarca era molt normal, o algun familiar havia anat a segar a La Ribera, cosa també normal temps enrrere.
Ara, la lletra la trobe molt de València ciutat on a primeries del segle XX hi havia molts cecs que es guanyaven la vida cantant al carrer.
Quan es feren les replegues sitematizades en les darreres dècades del segle aquests cecs havien desaparegut i a més a més, la ciutat no fou espigolada en aquest aspecte.
Malauradament no conec eixa lletra concreta, músiques a la que aplicar-la hi ha moltes.
Un consell a Cristina: Tal volta podràs acompletar-la esbrinant a l'entorn de la teua àvia, segur que se l'havia cantat a més persones.

Toni ha dit...

Això que diu el Galiana: qu'interrogue al círcul d'amistats de s'awela. I un âtre qu'és més fàcil que sàpia algo, per proximitat geogràfica, és Àlvar Monferrer i Monfort: en la seua antologia El romancer valencià no apareix, perô qui sap...

Oscar ha dit...

Jo tampoc tinc ni idea tot i ser un àvid llegidor de Àlvar Monferrer i tot tipus de literatura "ètnica".

Només volia dir que ha segut tota una sobtada alegria, Vicent, llegir una referència a la teua teoria de la "identitat territorial" al quadern central del darrer número de la revista Saó sobre la Guerra del Francés. Es veu que eres un professional més important del que pensava (i ja ho pensava, ja). Enhorabona per l'èxit, Vicent.

Vent d Cabylia ha dit...

Moltes gràcies a tots. Ja veus, Cristina, que malgrat que hi ha gent molt experta ningú no la coneix. Com han dit, si tens oportunitat de contactar amb Àlvar Monferrer, tal vegada ell et puga ajudar.

I Oscar, gràcies per la referència, que no coneixia.

Toni ha dit...

Un âtre que tammé pot saber algo és Frechina: que prove a escriure-li un comentari...