Estic preparant la versió en castellà d'un llibret d'història que m'ha dut de cap darrerament. En el pròleg dic que "conéixer la història d'un poble és també una manera d'estimar-se'l", però a l'hora de traduir això no trobe les paraules: "es también una manera de amarlo" (no és ben bé això), "de quererlo" (doncs tampoc), i què fem amb el pronom "-se", que denota proximitat? Finalment, pense que optaré per "es también una manera de apreciarlo", però continua sense ser el mateix...
11 comentaris:
Jo traduirira per "una manera de amarlo" no és ben bé això, però apreciarlo és un altra cosa, és menys...
Sí, però amb "estimar-se'l" vull dir "amar, respectar i posar en valor" tot alhora, i no sé si "amar", aplicat a un poble, té eixes connotacions. Segurament tens raó i "apreciar" és encara menys, així que, tot i que percep "amar" com una paraula més cursi que "estimar" (i diferent), supose que l'hauré d'emprar. Gràcies!
No cal fer-ho tan literal.
"No puedes amar lo que conoces. Y para amar a tu pueblo, antes lo tienes que conocer" o una cosa aixi.
Sort!
Hosti, això sembla un lema per a una pancarta a l'entrada d'una ciutat d'Oceania (governada pel Gran Germà). ;-)
La veritat que és difícil expresar eixe sentiment...., però i si ho traduixes literalment?
"....és també una manera d'estimar-se'l"
"....es también una manera de estimárselo"
..salutacions...
una de poble.... ;-)
Traduir fil per randa és pràcticament un impossible. Jo, atrevit i aficionat al cent per cent, t’aconselle que, lluny de deixar-ho tot en mans d’una única paraula, faces servir-ne unes quantes més que puguen arrodonir el concepte: “conocer la historia de un pueblo es una manera de acercarnos a él y hacerlo nuestro”. Ara tu, mestre, fas el que vulgues. Faltaria més!
és realment difícil i, ho sent, però no tinc ni una aproximació del que necessites... a mi una volta em va costar una vesprada intenar fer-li entendre a la meua cunyada de Terol que "fer goig", és una barreja de plaer i satisfacció que, aplicat a les persones, també té el component de l'atractiu físic [però no necessàriament de bellesa]...
a dia de hui encara no sé quina traducció donar-li en castellà! salut!
I és que ja ho digué algú: tota traducció és una traïció inevitable!
Sigues agosarat i:
Bon estiu!
Moltes gràcies a tots, feu goig :-)
Ethel, este poble està a la mateixa comarca, però a la del sud.
Josepmanel, no està malament la proposta; si més no per la idea apunta a això de fer-se'l teu.
I, Jero, què dius de "bon estiu"? Ara és quan les persones de bé comencem a treballar de valent... Jo ara tinc una missa al convent de franciscans amb unes monges "desafrenades"...
és molt complicat traduir a una llengua que no és la teua...
Sí que és "la meua", però hi ha coses que s'expressen millor en una llengua (com les tonalitats del blanc en l'inuktitut esquimal) que en altres...
Publica un comentari a l'entrada