divendres, 7 de novembre de 2008

Suzanne en valencià (Arthur Caravan)

Fa nou mesos anunciava que el disc d'Arthur Caravan s'apropava. Estes coses sempre van lentes (Les Mãedeus, per exemple, encara no han publicat el seu esperat primer disc i fa un any que el presentaven!), però sembla que cada vegada queda menys. Si més no al seu myspace diuen "we've got premescles!!" i han afegit una cançó de la que ja vaig parlar fa un any: la versió en valencià de "Suzanne" de Leonard Cohen, que malgrat el que va comentar llavors Toni de l'Hostal sí que sembla passada pel tamís de la que cantava als anys '70 Toti Soler, amb lletra adaptada per Josep Maria Andreu. Ací teniu les dos versions:

La de Toti Soler



I la dels Arthur Caravan


Susanna té una casa enllà de la ribera.
Us hi porta a sentir l'aigua i les barques al capvespre.
I la nit amb ella és vostra. És mig boja i això us tempta.
I ella us dóna té i taronges d'unes terres estrangeres.
I tot just aneu a dir-li que no us queda amor per ella,
de seguida us capta l'onda. Mira el riu i deixa entendre
que ella té un amor per sempre.

I voleu fer el camí amb ella.
I sabeu que ella el fa a cegues.
I sabeu que ella es confia,
que el seu cos es dóna al vostre per no res.

I Jesús, mariner un dia, quan descalç travessà l'aigua,
va passar un temps fent guaita i va veure que el buscaven
de tants homes uns pocs homes: sols aquells que s'ofegaven.
I va dir: «Des d'ara, els homes
mariners seran i amb barques aniran...».
Però va ofegar-se, ell també, en un capvespre.
Solitari com un home, deixà anar
sobre nosaltres el seu clam.

I el camí que ell fa feu vostre
i voleu seguir-lo a cegues.
Confieu potser per sempre.
L'esperit d'ell mou el vostre com un cos.

I llavors Susanna us porta fins al riu amb la mà estesa.
Al vestit, hi duu les roses i els parracs de les trinxeres,
mentre el sol inunda el fàstic dels monuments de la terra.
I us ensenya a veure coses que no hauríeu sabut veure,
allà entremig d'escombraries i entremig de flors enceses,
com hi ha herois entre les algues, com hi ha infants que amor no tenen.
I Susanna el mirall desa.

I voleu fer el camí amb ella.
I voleu seguir-la a cegues.
Confieu potser per sempre.
L'esperit seu ella ajusta al vostre cos.


Com van anunciar fa poc al blog del Centre Cultural Ovidi Montllor la setmana vinent actuaran a València (el dijous 13 de novembre a l'Octubre) i a Alcoi (el divendres 14 de novembre al Teatre Principal amb Verdcel, Miquel Gil, Feliu Ventura i Pau Alabajos). Qui puga, que els gaudisca!

7 comentaris:

Trellat ha dit...

M'ha encantar la versió de Suzanne. Està molt bé.
salut!

El descrèdit ha dit...

Molts grans, els Arthur Caravan! Per cert, El descrèdit no és exactament Marc Gomar... I una anotació, la vall d'albaida també té tots els seus blogs recollits en http://blogairesvalldalbaidins.blogspot.com

Això és tot!

TdH ha dit...

Això que tu dius; jo em pensava que ploüia i era aigua que caüia: anit me van passar el disco i, efectivament, la cançó de Susanna és la versió que fa Toti Swle' (per la qual cosa l'afirmació de «Suzanne en valencià...» no acaba de ser del tot exacta); ah, d'ací a cap d'any diu que faran onze bolos, aixina que cert que pots anar a vôre'n un o âtre...

I això que diu el Descrèdit: la Ribera tammé escriu per Riberenques...

P.S: el disco de les Mãedéus eixirà quan estava previst, per Nadal, perô antes hauries de quedar-te & el nom de Sénior i el Cor Brutal!

Vent d Cabylia ha dit...

Descrèdit, ho vaig agafar de Colata. Ho llevaré!

Tî Toni, valencià i català, català i valencià. No comencem...

I ja faré una recomanació conjunta blogosfèrica, que açò comença a no poder-se abastar.

Anònim ha dit...

Una cançó estupenda... sentida en disc de vinil... fa anys...Toti Soler, Leonard Cohen...

Una forta encaixada! M'ha emocionat.

Nel Mezzo del Camin

Anònim ha dit...

Aquí el testimoni de primera ma. Efectivament la nostra adaptació de Susanna està íntegrament basada en la versió que s'inclou al Liebeslied de Toti, al meu parer un dels discs més bells que s'han fet mai per estes terres (no deixeu d'ecoltar tampoc El Gat Blanc, Lonely fire,l'unic disc dels Om o Jordi Sabatés i Toti Soler) i que em va conmoure fins les llàgrimes a la primera escolta, fins al punt de fantasejar amb fer una versió elèctrica del disc sencer. Per casualitats els arthur l'hem gravada i aquí està.

I res, tenim el master, estem amb el disseny i els tràmits i si tot va bé, en Desembre per fí tindrem les còpies, un disc d'onxe cançons que ja tinc ganes que escolten oients com tots vosaltres.

Una abraçada!

Pau Miquel

Vent d Cabylia ha dit...

Ei, moltíssimes gràcies per la confirmació de primera mà (i per les recomanacions!). A l'espera del disc ens quedem...