dijous, 3 de setembre de 2009

Al cabo se le ha ido la mano...

Anava a parlar d'un altre tema, però davant de coses així (declaració dels fets)...

10 comentaris:

morena ha dit...

Buen rollito....

ethel ha dit...

Em sembla el guió d'un capítol de "cuéntame".......

Miquel Saumell ha dit...

I després alguns encara es pregunten perquè cada dia s’estén més d’independentisme. Si els polis espanyols que en teoria ens han de defensar dels delinqüents esdevenen ells mateixos delinqüents amb aquesta impunitat, què se suposa que hem de fer els agredits?

cistella de llum ha dit...

Una mostra més de la "enriquecedora diversidad de los pueblos de España". En aquest cas hi ha violència física, però són moltissimes les vegades en què patim una violència més sibil·lina, de pressió social, en l'ús diari del nostre dret a parlar en català.

joan ha dit...

Algú sap què volen dir exactament els articles 3 i 15 de la Constitució? Crec que no els he acabat d'entendre.

Oscar ha dit...

Jo ja he vist a la COPE i a Cuatro parlant del tema. Ah, i també a RTVE. En portada, tu. S'han indignat i s'han enganxat un llaç negre per la notícia. I Zapatero... ja ha marmolat al menistre Rubalcaba per a que acabe amb estos malparits. Amb el vis-i-plau de Rajoy, eh? Que estes coses d'estat requerixen unanimitat.

german ha dit...

com diu un amic meu: "Volíeu democràcia? A menjar democràcia s'ha dit!!" i clar, a voltes sol ser com tota la vida: a hòsties. Ben pensat és normal que estes coses passen. Per a entrar a la Guàrdia Civil demanen dos coses: saber escriure el nom amb una "x" i estar només un poquet per damunt del llindar del que es considera "retard intel·lectual". buen rollito, com diu morena... uf.

xavier ha dit...

Doncs preparem-nos els valencians per als nous contingents demanats per Camps. Se'ls exigirà el requisit lingüístic? No vull, pero no puc evitar pensar en l'ocupació militar borbònica del Regne de València durant el segle XVIII.

Vent d Cabylia ha dit...

Oscar, pensava que ho deies seriosament i m'he quedat al·lucinat. Després, he pillat la ironia...

La qüestió és que després no passa res. Com a molt un expedient que a la fi es tanca i au.

Marc Peris ha dit...

No és només que no passe res, companys, el més graciós, és que els que són jutjats després són... Tatxaaaan! Efectivament, aquells que hem rebut les hòsties, nosaltres.
http://desdelilla.blogspot.com/2007/09/dignitat.html
http://desdelilla.blogspot.com/2007/09/la-batalla-continua.html
Una altre capítol de: La maravillosa aventura del estado de derecho.