dimecres, 28 d’octubre del 2009

No tots són iguals

Hi ha molts polítics honrats (i també molts deshonrats), però n'hi ha d'altres que no només són això sinó que, a més a més, són conseqüents amb la seua creença ferma en el sistema democràtic i el servici al ciutadà, són lleials, íntegres, dignes i honestos. Un dels que es mereix eixe reconeixement, per les seues actuacions reiterades, és l'exdiputat Carles Arnal, d'Els Verds-Esquerra Ecologista (deixant a un costat els embolics entre els diversos partits verds valencians).

4 comentaris:

Àlex ha dit...

Això és el que vé a dir Vicent Partal hui. Menys partits i més polítics lliures i responsables: http://www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=3648494

Anònim ha dit...

Jo pense que el senyor Carles Arnal no és exemple de res. Es va barallar amb el partit -quantes voltes s'han enfrontat Els Verds del País Valencià- i després abandonar el partit i/o ser expulsat, no va renunciar a l'escó. Però bé, l'afer és molt més complicat perquè pel mig estava també EU que pretenia desestabilitzar Els Verds. "Els salvadors de la pàtria valenciana" són una gent que la meitat del temps es donen colzades per aconseguir o mantindre el càrrec.

Vent d Cabylia ha dit...

Anònim, per això he volgut diferenciar clarament entre l'actitud d'Arnal com a diputat i les seues baralles al si dels Verds (que són figues d'un altre paner). Estic destacant el seu comportament en rebutjar regals que es paguen amb els diners de tots i que representen una despesa supèrflua, innecessària i capriciosa. I no crec que ho faça per cridar l'atenció, sinó simplement perquè creu que ser polític no és precisament posar la mà per rebre diners, regals i prebendes.

joan ha dit...

El tema de la corrupció és molt espectacular mediàticament, però poc decisiu electoralment. Durant 30 anys de democràcia al nostre País, innombrables casos de corrupció, i molt grossos, han esquitxat els dos partits majoritaris, que constitueixen el "establishment", que acapara l'atenció del sistema de mitjans de comunicació, formadors de l'opinió pública. Per això, la immensa majoria de la societat té assumit que "tots els polítics són iguals", que "no hi ha cap alternativa", i, per tant, els casos de corrupció no es tenen en compte a l'hora d'anar a votar. I els polítics se n'aprofiten d'això, d'eixa sensació d'impunitat generalitzada, refrendada pels electors, resignats. Crec que casos d'ètica política com el de Carles Arnal hi ha a tots els partits, també al PP-PSOE, però no trascendeixen públicament perquè no són tan espectaculars mediàticament com
un cas Gürtel.