Per moltes raons que objectivament puga haver per a reinstaurar les lluites de gladiadors, hi ha un parell que les superen totes: el dret a la vida i el grau de civilització que presumim haver assolit. Doncs, particularment -i supose que a molta altra gent-, em passa el mateix amb el circuit urbà de Fórmula 1 de València: hi ha una raó que anul·la qualsevol altra. Les ciutats (del llatí civitas, conjunt de ciutadans) són un lloc a viure, no un gran circ on fer i desfer sense que importen el més mínim els seus habitants (Juan E. Tur explica hui la meravella de viure al costat del circuit). Si la Fórmula 1 és un negoci rendible tal i com el plantegen els nostres governants -cosa que està per demostrar amb el cànon de 90 milions d'euros pagat per la Generalitat Valenciana en favor d'una empresa privada-, que el facen on toca: al circuit de Xest, que els turistes s'hostatjarien igualment a València. I si Ecclestone no vol un miserable circuit de carreres no urbà, que es busque una altra capital bananera on explotar els seus habitants (els únics circuits urbans urbans -que es fan en plena ciutat- són ara per ara els de Mònaco, Singapur, Abu Dhabi i València, grans exemples de democràcia participativa...). De tot això en parle hui a l'Informatiu:
- Una besãeta, carinyet...
Aristòtil i molts altres pensadors grecoromans afirmaven que l’esclavitud era un fenomen natural i necessari per al bon funcionament de la societat. No debades les principals economies de l’Antiguitat es basaven en el treball forçós d’ingents quantitats d’esclaus. És a dir, feta l’acció, feta la justificació. Qualsevol cosa es pot argumentar: només cal presentar una sèrie lògica de raons en favor de la teua posició i amagar-ne les que estan en contra o presentar-les fora de context. D’això en saben molt a Radio Televisió Valenciana. I ho dic a tall del Gran Premi de Fórmula 1, ja que els “rigorosos, plurals i contrastats informatius” de la casa –López Jaraba dixit– s’han convertit durant els darrers dies en un publireportatge permanent de les bondats de l’esdeveniment... [Continua a l'Informatiu]
- Una besãeta, carinyet...
3 comentaris:
Des de que fa tres anys som el barri "seu" del mundial d´automovilisme, he descobert que visc en el "meollo" del glamour...què més dona si anar (i no digam tornar) de treballar és una proba de paciència (una setmana abans de la carrera!), què importa que cada vegada que agafen la recta de JJ Domine tinga a Alonso segut al comedor de casa (divendres dissabte i diumenge, que toca paella), què importa si este cap de setmana el grau de tonteria per metre quadrat superava la mitjana anual, que la policía local es farte a possar multes als veins del barri perquè no podem aparcar i que el soroll del helicòpters asuste al meu nebot de sis messos....però si som un privilegiats! tenim un circuit urbà de Formula 1 en el barri!!! cómo mola!!
(I, Vicent, no t´ho creuràs, però la paraula clau per poder publicar este comentari és "alingi"...què fort...)
M'ho crec, Monique, m'ho crec tot... I lo bonica que està València amb Alinghi, Alonso i tota la pesca (mira, els dos són suïssos!).
Podriem aprofitar-ne que esten tots embafats de gasoil cremat i de goma calenta, per a anar aspaiet i furtar-nos-en la Llotja, el Miquelet, potser el Mercat Central, un parell -o tres- de palaus medievals del Carrer de Cavallers, la seu del Col·legi de l'Art Major de la Seda, per eixemple, i anar-nos a un indret molt més acollidor i agradable, construïr una València alternativa però amb molt de trellat. Qué vos sembla?
Publica un comentari a l'entrada