dilluns, 19 de juliol del 2010

El valencianisme de Varela

Fa un parell de mesos que una periodista, Marta Moreira, qualificava de gir valencianista l'arribada de Javier Varela al MuVIM. L'entrevista que la mateixa periodista li feia ahir deixa ben clar el valencianisme antivalencià que practicarà Varela. Una "camama" de valencianisme. Provincianisme castellanista a més no poder:

Varela, valencianista de pro...

L’edició valenciana del diari ABC va publicar ahir
una entrevista a l’historiador Javier Varela, nou director del MuVIM, substitut del dimitit Román de la Calle després de l’ignominiós afer de la censura política de l’exposició Fragments d’un any. La conversa amb qui també és alcalde de Torre Baixa pel PP, titulada "Hablo con el lenguaje del intelectual, no con el de la política", dóna bon compte de quines mans dirigiran a partir d’ara un dels principals museus de la ciutat de València. En primer lloc, després d’atribuir-se sense cap tipus d’humilitat la categoria d’intel·lectual –"está mal que lo diga pero es lo que soy"– i de definir la intel·lectualitat com la recerca de "la verdad, de la libertad de pensamiento", amolla que: "quiero montar otra exposición que cuente la ambición de Valencia de llegar al mar en sentido amplio" (ja se sap, el Cabanyal sempre en mig)... [Continua a l'Informatiu]

7 comentaris:

f. ha dit...

Camama! Això ho deia el meu avi, que era d'Elx. M'ha vingut al cap, com un somni en llegir-t'ho. Gràcies, ni que siga per això.

Speaker ha dit...

Ah collons... sí que li has pegat canya.

Total, que ara València (i els seus museus) estará aún más bonita, que diu la bona gent.

vermelldelx ha dit...

Sóc d'Elx i m'interessa aquesta expressió: Deia "camama" o "cama va?" Si és com tu dius ho he de preguntar.

Pel que fa a la resta, estimat Vicent, València fa cada vegada més por! A ningú que li passe però creue els dits i col·laboraré en el que puga perquè no passe a la terra dels dàtils. Vull tenir la consciència tranquil·la d'haver fet alguna cosa.

salut!

vermelldelx

f. ha dit...

Deia sobretot: "això són camames" o "que no em vinguen amb camames", com volent dir "mentides" o "excuses". També ho deia en singular: "això és una camama". Nasqué cap al 1900 i crec que tenia família pel Fondó de les Neus.

Corpi ha dit...

L'adjectiu que més bé defineix a tota esta colla és el de: DESCARATS

Vent d Cabylia ha dit...

Descarat: Que parla, obra o és fet sense restriccions imposades per la vergonya, la prudència o altres motius. Doncs sembla que sí, Corpi...

Joan-Carles i f., al DHVC, "camama" apareix als "Sainets il·licitans" un parell de vegades i es diu que és un malnom a Crevillent, o siga que sí que sembla que era paraula viva al sud valencià (també emprada en castellà amb la mateixa forma; apareix al DRAE, per exemple).

Carles Tomàs ha dit...

"Quiero montar otra exposición que cuente la ambición de Valencia de llegar al mar en sentido amplio"
En sentit amplíssim, diria jo, i que no tornaren d'alta mar. I una vegada posats en desitjos, que s'enfonssara la nau i que no tornaren mai més.