Novetats estiuenques

El vi dels campions... Trobareu l'explicació al blog Taula RaSa

En la columna de "Novetats estiuenques" de la dreta he inclós uns quants blogs que he descobert darrerament i, entre els quals, hi ha un poc de tot: el curós blog de cuina Rossejat, d'un torrentí resident a Ciutat de Mallorca; el de l'escriptor Andreu Sevilla, darrerament en boca de molts pel seu recomanable llibre digital La penombra de la coloma; el no menys recomanable Camp de proves literari de Fakhfakhina; els d'Anna, Perxant per l'ample, Llima, Le vin du cadavre, i A. Dragomiloff, Una habitació pròpia, que continuen incrementant el nombre de dones blogueres; la renascuda revista satírica El corcó de Sueca; el blog de Jordi Oltra, que pareix més actiu que mai; el d'Emili Nieto, amb una mirada particular sobre el cinema, la música i la literatura; i el de Natxo Escandell, que ha passat de l'erasmus italià al gaudi de l'estiu a la terreta.

Així mateix, he enllaçat també mitja dotzena de blogs més que per una cosa o altra m'agraden especialment: Barat a cançons, on Toni de l'Hostal, Pep Toni Ferrer d'Oliva Trencada i no sé qui més -perquè no trobe l'explicació de la falla- comparteixen gustos i vídeos musicals; el blog De la Pobla, passant per Llíria, ben eclèctic i interessant (filologia, música, política i cinema, de moment); el de Víctor, l'heroi de llegenda, que és capaç de fer un post amb més de 3.500 "f" o d'informar que el personatge de Mikhail a Lost és catalanòfil; el blog a quatre mans Taula RaSa (de Rafa i Salveta), que dóna una mica de normalitat a la qüestió lingüística en el món bloguer (gent que ha passat per Noves Generacions, molt aficionada a la selecció espanyola, sense interessos valencianistes, però que escriu en valencià); i, finalment, dos blogs plens d'interés i fricor: Sopar el dimecres (des del 17 de gener de 1991) i La penya està fatal.

El primer és un blog col·lectiu mantingut per una colla d'amics de l'Horta (o de la Ribera), on es fan crítiques musicals tan demolidores com la següent:

Anit vaig estar al concert dels deep purple a València.
Unes iaies totals, poca veu i el cantant pareixia un turiste que ha vingut a passar uns dies a la platja. uns botets de risa i sense cap energía.
La veritat és que a la penya això, que ja esperabem, no ens va parar.
Carrutxa guitarrera a tope.
Sentir "Smoke on the water" en dirècte va ser algo que jo no podia perdrem en esta vida.
Tremenda suà i bon rollo

Per la seua banda, el segon dels blogs esmentats està escrit baix el pseudònim de Mequetrefe Hammelin, de Sella (la Marina baixa), i conté posts esplendorosos com El fungol i la premsa, sobre els deliris imperialistes d'Ansón, Conceptes, el Fary i el haitxís, on s'explica l'ús del terme bresquillada com adaptació del mot farynesc melocotonazo, o la secció Ahí estàs tuuuu, que va començar fa poquet amb un repàs a la trajectòria de Paul Kagame (el cognom ho diu tot). I els posts de Mequetrefe no són només de broma i humor, sinó que també van plens de reflexions polítiques i anàlisis profundes dels comportaments humans de la societat de la qual formem part. Visca, doncs, el penyafatalisme! (Ah, per cert, i sembla que l'Auroblogger ha tornat!)