Representació de Jaume II, el pare afectat
Hui, al blog d'Harca, parle d'una història que de tan novel·lesca sembla que no haja pogut passar mai. Però i tant que passà. En 1319. A la vila catalana de Gandesa i davant dels ulls de Jaume II i dels principals dirigents de tota la Corona d'Aragó. La podeu conéixer ací.
2 comentaris:
Elionor va deixar ben palés amb la seua actitud intransigent envers Francesc de Vinatea que la seua educació com a futura reina va ser fidel als principis castellans, tot i haver-se criat a València. Em pregunte per què no va ser instruïda en els costums de la Corona d'Aragó. Ni tan sols va tindre immersió lingüística?
Realment no sé fins a quan va residir a València. De ben menuda segur que sí (està documentat), però no sé si hi va estar fins la boda (dels 2 als 12 anys). Caldria mirar-ho... En tot cas, per això vaig posar al post que es va criar amb un seguici castellà, perquè també era ben normal que tots aquells que envoltaven algú de la família reial foren de la seua pròpia casa. D'altra banda, el cert és que Elionor parlava castellà, com la seua ama, el seu majordom, el seu reboster, el seu porter major, etc. Però els súbdits o els altres membres de la cort catalanoparlants, pel que sabem, li parlaven en la seua pròpia llengua (el rei Alfons el Benigne potser no, ja que sa mare era aragonesa i fou criat amb un seguici de majoria aragonesa)
Publica un comentari a l'entrada