Fabra, Alonso, Torró i la plaça Redona

Comença la nova temporada de l'Informatiu. I comencen les meues columnes de nou. Enguany toca dilluns, com era en un principi. I, com sempre, en trobareu un tast i un enllaç ací mateix:

La plaça Redona, sense el sostre de fusta

 

Ha passat l’agost i no ha estat cap somni. Camps va dimitir de veritat a finals de juliol i, com per art de màgia, ens han llevat de damunt la vergonyant llosa que oprimia el nostre cap. El nou president, Alberto Fabra, encara està acomodant-se. No han passat els 100 dies de rigor. Moltes coses continuen funcionant malament, però almenys sembla que vol moure fitxa. S’ha reunit amb els portaveus parlamentaris, diu que mostrarà els contractes de Gürtel, el conseller de Cultura parla amb Escola Valenciana, etc. No caurà manà del cel, però potser millorarà el diàleg amb la resta de polítics i amb la societat civil. Mirem al govern del país i, si més no, s’albiren certs canvis en les formes, a l’espera de més canvis en el fons. Toca! Això que hem guanyat amb la marxa de Camps, sense haver passat per les urnes.

 

Mirem, per contra, a les principals ciutats on hi hagué canvi de govern a les darreres eleccions municipals i el balanç fa fredat. L’alcaldessa d’Elx, Mercedes Alonso, s’ha dedicat a canviar la retolació del valencià al castellà, a ofrenar carrers a alcaldes franquistes i a justificar l’ús del cotxe oficial en el pretés fet que, entre els indignats elxans, hi ha un terrorista de la ETA. Per la seua banda, l’alcalde de Gandia, Arturo Torró, s’ha dedicat a restaurar els espectacles taurins ‒en els quals té interessos econòmics‒, a contractar concerts d’Isabel Pantoja i, alhora, a eliminar per suposats motius financers la cavalcada satírica del Tio de la Porra, que organitzava una companyia de teatre local. Tot plegat, també hi trobem novetats, però ben lamentables des del punt de vista del valencianisme, la dignitat democràtica i la modernitat cultural.

 

Finalment, mirem la ciutat de València, i què veiem? Doncs, a banda que continua la campanya d’austeritat dels regidors de Compromís, més o menys les coses de sempre: ha nascut un nou Salvem, en este cas Salvem la plaça Redona. Som la ciutat dels Salvem. No debades, som una ciutat que fa ‒en la qual ens fan‒ grans destrosses patrimonials. En este cas, però, no ho tinc tan clar. Els principals elements de discussió són les parades d’enmig, que seran substituïdes per unes altres, i el sostre de fusta, que serà enderrocat. Així, també desapareixeran els característics pilars de la plaça, ja que la nova marquesina, de vidre i acer blanc, es recolzarà sobre les noves parades, de fusta i vidre. Ací en podeu veure les imatges. De primeres poden espantar: per què canviar tant un lloc que està tan i tan interioritzat en l’imaginari col·lectiu dels valentins? No obstant això, hi ha arguments que porten, si més no, al dubte.  [Continua a la columna de l'Informatiu]