dimecres, 5 d’octubre del 2011

Injectem-nos escolopendra

L’escolopendra és un animal clau en l’imaginari burroughsià. A la novel·la 'El banquet despullat' la gent no para de traficar amb carn d’una espècie d’escolopendra aquàtica que té propietats lisèrgiques. Aquest nom faria patent d’alguna forma la nostra admiració per tot allò subterrani i visceral, i seria a la vegada com una espècie d’homenatge a aquest autor que, encara que ja no llisc tant, em va marcar molt i se’m va quedar gravat al subconscient. A banda, per a què negar-ho, m’agrada molt com sona fonèticament: “ESCOLOPENDRA”, és una paraula de les que te s’ompli la boca. Això és un factor a tindre en compte.

Ho explicava Josep Artés, l'autor de les cançons de Mi Sostingut, en l'article que Sergio Moreno va publicar a l'Informatiu la setmana passada . I ho deia a tall del seu nou Projecte Escolopendra, és a dir, un verkami per tal d'aconseguir 1.234 euros i enregistrar el seu primer disc en condicions. Al mateix temps, el polifacètic Toni de l'Hostal, nou bateria del grup, feia un poc d'història sobre els verkamis valencians, tots finalitzats amb èxit de moment. I jo, com que sóc molt fan de Burroughs, d'Artés, del tî Toni, de L'esmorzar nu, de la Interzona, del pols d'escolopendra i de la música de Mi Sostingut, ja he fet la meua aportacioneta, 14 euros que no m'arruïnaran i em retornaran tot un pack artesià: disc signat, camiseta de màniga curta, xapa i agraïment per escrit (que espere personalitzat i amb una gota de sang autèntica de cada membre del grup -això assegurarà el futur dels meus fills, quan el puguen subhastar a Sotheby's d'ací a 40 anys-).

D'altra banda, també he aprofitat per a votar quines cançons m'agradaria que aparegueren al disc. Afortunadament, vaig en la línia de la massa (34 vots) i les meues cançons sagrades de Mi Sostingut es troben al capdavant de la votació: Llull Cobain, Brokeback Formigonera, I el sol de València somriu i Els deshumanitzats. No vos torbeu i aneu a votar (l'enquesta a mà dreta). I, si teniu quatre xavos, participeu en el verkami. Els queden 524 euros per a assolir la xifra establida i, encara que hi arriben, com més sucre més dolç... Injectem-nos escolopendra!

   

3 comentaris:

Artés ha dit...

Impressionant el video de Burroughs disparant-li a Shakespeare! Aprofite per a enllaçar-me el bloq de "Les males herbes", que té molt bona pinta.

Encara tinc dubtes amb la traducció correcta de Naked Lunch. Reconec que me'l vaig llegir en castellà, però me'l vaig trobar una vegada imprés com a "El banquet despullat" i vaig renegar de la meua traducció ad hoc. Ara veig que a Internet apareix molt com a "L'esmorzar nu". Supose que és una qüestió de preferències... Ens haurem d'encarregar de normativitzar a Burroughs d'una vegada! ;)

Moltes gràces, Vicent! Per l'aportació i per la difusió. Una tubbie-abraçada!

Anònim ha dit...

ho intentarem, això de pagar el disc abans de tindre'l :)

coralet

Vent d Cabylia ha dit...

Jo també el vaig llegir en castellà i després el vaig sentir en anglés (n'hi ha un audiollibre per la xarxa). "The naked lunch", doncs "L'esmorzar nu" i, encara més després de la teua cançó ("esmorzem els dos junts i l'esmorzar eres tu"...). Esperem que vaja bé!

I res, Coralet, a esperar s'ha dit.