Hui aprofite per a posar ací mateix els dos vídeos que enllace a la columna de l'Informatiu. A la seua manera, ambdós són terrorífics...
“¡Viva España! ¡Viva la Roja! Día de las Fuerzas Armadas y ¿por qué no? de la selección española. Representamos al mismo país, con lo cual tiene que ser un orgullo tanto estar en el ejército como estar en el equipo nacional. Viva la Roja y viva lo que haga falta... el que se sienta un poco español, ¿cómo no va decir que viva la Roja? Nosotros, con la selección española al máximo, claro que sí. Porque comparten himno, colores y valores. Esto es como un equipo. Ellos necesitan otro que les pase la pelota y aquí necesitas a alguien que te esté apoyando siempre. Nosotros salimos fuera, hacemos nuestra misión; la selección española sale fuera y hace su misión. Ellos defienden los colores de la bandera, a su modo, y nosotros al nuestro. ¡Podemos! Se sienten completamente identificados, tanto que algunos hasta se emocionan. Un orgullo, ganar el Mundial y que todo el mundo diga que es español y España es la más grande ¡Que viva la Roja! Una selección tan fuerte como sus armas. Está igual de fuerte que el ejército, estoy seguro. Seguramente la Roja sea más fuerte que todo esto. Hoy celebramos el Día de la Patria y los militares celebran el 3-1 a Escocia. Nos enteramos del 3-1. ¡Viva la Roja! ¡Viva España!”
Açò, encara que no ho parega, són fragments d’un informatiu de màxima audiència. Supose que molts de vosaltres ja haureu imaginat l’espai i la cadena: els esports de migdia de Cuatro, presentats per Manu Carreño i Manolo Lama. [Continua a la columna de l'Informatiu]
4 comentaris:
Fa temps que la cadena Quatro pateix una clara davallada en alguns aspectes, particularment en els informatius, que han baixat de qualitat. No m'estranyaria que acabara desapareixent. Pel que fa a la informació esportiva, compten (de moment) amb bons professionals però els continguts, com demostra clarament el vídeo dels soldats, tendeixen cada vegada més al sensacionalisme i al mourinhocentrisme. Supose que deu ser difícil mantenir una cadena televisiva en els temps que corren, i la frontera entre qualitat i basura no és tan difícil de creuar, segons sembla. En l'altre espectre, programes com el del Follonero ens recorden que una televisió arriscada, interessant i ben feta és encara possible.
no debades a la premsa esportiva- as o marca- des de que començà ara farà uns anys, a parlar-se de la prohibició de bous al principat, han establert una notícia fixa de "la fiesta"... Els bous també són un esport?
Discursos aparentment neutrals políticament que serveixen per a clavar-nos-la "doblá". Amb el follonero crec que passa el mateix, des del chiste, sibil·linament, no tan ranci
I després diuen amb total convicció que els nacionalismes són perjudicials per a la societat (els nacionalismes que no siguen espanyolistes, ja s'entén). Sense anar més lluny, una perla del senyor Rajoy.
Quant al malbaratament de recursos amb l'AVE, ho resumeix la frase que li va dir el secretari d'Estat de Transports dels Estats Units, Ray LaHood, al ministre José Blanco: "Vostés són molt rics!".
Per cert, la desfilada militar del 12 d'octubre, ¿no és pot considerar en si mateixa una apologia de la violència?
Los valencianos somos orgullosos españoles y siempre lo seremos.
Publica un comentari a l'entrada