Com es pot deduir de la columna que vaig escriure l'altre dia a l'Informatiu, recentment he llegit De regionalisme i valentinicultura, el discurs que Faustí Barberà pronuncià en 1902 a Lo Rat Penat, la principal societat valencianista que existia llavors. I, a banda de la intensitat del missatge polític que va oferir, també indicà altres coses que podien semblar menors en uns moments en què el valencianisme estava a les beceroles, però no per això les deixà de significar. Una d'elles era la importància de parlar i escriure bé el valencià, de purificar la llengua per tal de demostrar que no som un poble malaltús i desorientat en el camí de la civilització. La qüestió continua sent important, més hui en dia que els valencianoparlants llegim i sentim castellà a tothora. I, en eixe sentit, recentment m'ha sorprés que pràcticament tothom ha passat a dir "Feliç any nou", en compte del tradicional "Bon any" (anàleg al "Bon Nadal"). Evidentment, és un calc del castellà ("Feliz año nuevo"). I també en relació amb això, s'ha parlat estos dies a Valencianisme.com de la substitució de "Cap d'any" per "Any nou", que prové igualment del castellà ("Año nuevo"). En valencià el primer dia de l'any, 1 de gener, és el "Cap d'any" i la nit prèvia és la "Nit de cap d'any" (la "nochevieja" en castellà), de la mateixa manera que la nit prèvia a Nadal és la "Nit de Nadal" (la "nochebuena" castellana).
Com passava en època de Faustí Barberà, poden semblar coses menors però són importants per al valencià i per al valencianisme en general, així que no està de més recordar-ho. D'una altra banda, també tenim l'altra cara de la moneda, encara que es limite a una impressió personal. M'ho sembla a mi o ara se sent més valencià a València que fa uns pocs anys? No només que se senta, sinó que, d'una banda, hi ha més gent que et contesta en valencià quan t'adreces a ella, i, d'una altra banda, trobes menys males cares en iniciar una conversa en valencià. Com dic, és una simple impressió personal, però ve a coincidir amb una sèrie de factors que estan fent visibilitzar el valencianisme més que mai. Per exemple, la presència electoral de BLOC-Compromís tant a les Corts valencianes com a les espanyoles. O les aparicions cada vegada més recurrents de músics i escriptors en valencià a RTVV, ja siga en reportatges especials, en entrevistes, com a música de fons, etc. Sembla que una generació d'educació en valencià (tot i que haja estat molt parcial) comença a fer efecte...
Hi ha signes de valencianització, fins i tot, en altres qüestions aparentment fútils. Estos dies tenim l'exemple de la casca valenciana, un dolç d'ametla i moniato (o gema) tradicionalment menjat el dia de Reis a bona part de les terres valencianes, que a partir de la dècada de 1960 fou substituït pel "roscón de Reyes". Es mantingué en alguns pocs llocs -sembla que especialment a la Ribera i la Safor- i ara, com m'apuntava ahir Cento Bresquilla al twitter, la tradició comença a recuperar-se a passes de gegant. Se'n pot resseguir l'evolució en sengles articles publicats al diari Levante-El Mercantil Valenciano els darrers tres anys: el 2009 es parlava de la iniciativa dels Gremis de Forners i Pastissers per a recuperar la casca, el 2010 es comentava que guanyava terreny a València i les comarques properes, i el 2011 que estava sent un èxit, puix més de 80 agremiats n'estaven oferint i un pastisser suecà en venia més de 3.000. Té un dur competidor en el "roscón" i el seu joc de la fava o la figureta, però, a banda de ser tradicional, la casca té altres avantatges, com ara que ve acompanyada de llepolies, un fet que la converteix en un regal ideal per als més menuts.
Vos deixe amb unes quantes fotos i un vídeo sobre la casca. Voreu que n'hi ha de circulars o amb forma de serp o anguila, cobertes amb merenga, adornades, etc. Siga quina siga, animeu-vos a comprar-ne una si la veieu en el vostre forn! De la seua tradició no hi dubte, com mostren molts passatges de la literatura popular valenciana dels segles XIX i XX. Per exemple, estos versos de 1888 del poeta i dramaturg alzireny Quico Palanca:
Se mor l'any en Sant Silvestre
que el duu agarrat dels cabells,
i encara tens de Nadal
la casca dins de les dents,
ve Sant Antoni el barbut
casi acompanyat dels Reis...
causa del primer porrat
en lo dèsset de giner...
Casca circular amb llepolies i regals. Sueca
Casca amb forma de serp. Gandia
Casca amb forma de serp. Castelló
9 comentaris:
És veritat. També la Nit de Reis és la nit prèvia als Reis.
I la bona prova de l'interés per la casca és que no para d'entrar gent al blog buscant l'expressió "casca valenciana" o la seua recepta...
(Com a paraula de comprovació he hagut de posar "aponat"!)
A Biar fan un confit en forma de serp que es diu Escurçó molt semblant als mostres
Fa un parell de dies, al telediari nocturne de la Sexta, parlaren del Roscón de reyes i de la Casca valenciana, i digueren que la nostra és més antiga que l'aparició del roscón, que ve de França.
Dir "Feliç any" en comptes de "Bon any" és segurament un calc del castellà. Ara, quant a les fórmules "Bon Nadal i feliç any nou" o "Feliç any nou", la cosa ja no és tan clara. Les fitxes de l'Optimot (optimot.gencat.cat) les donen per vàlides. En el cas de "Bon Nadal i feliç any nou" pareix natural evitar la repetició de "bon", com de fet fan molts idiomes:
Bon Nadau e erós an nau (aranès)
Bo Nadal e feliz ano novo (gallec)
Feliz Navidad y próspero año nuevo (castellà)
Zorionak eta urte berri on (èuscar)
Joyeux Noël et bonne année (francès)
Frohe Weihnachten and ein gutes neues Jahr (alemany)
Buon Natale e felice anno nuovo (italià)
Merry Christmas and Happy New Year (anglès)
Sí, Corpi, ací es pot veure la notícia.
Anònim, no he trobat cap foto o referència de l'"escurçó" de Biar... :(
Jaume, segurament tens raó. De fet, a Google es poden trobar uns pocs més resultats de "Bon Nadal i feliç any nou" que de "Bon Nadal i bon any"...
Frohe Weihnachten Und ein gutes neues Jahr (alemany)
Bon article!
Hola, m'acabe de trobar amb el teu blog tot mirant la foto de la "casca moderna". Resulta que la foto esmentada no és de Castelló sinó del meu blog. En sóc l'autor. I ara que en parlem, la casca la va dur un familiar meu de la ciutat de València.
Salutacions
http://alataula.blogspot.com/search/label/%C3%8DNDEX%20DE%20CUINA
Hola, Francesc. Vaig posar un enllaç al teu blog sobre la paraula "Castelló" (que ara m'adone que és Castelló de la Ribera). Pensava que seria d'allà, però ara mateix ho canvie. Salutacions i gràcies pel comentari!
Publica un comentari a l'entrada