dimarts, 31 de gener del 2012

Polaris World i Marina de Cope. Els negocis murcians de la CAM i Bancaixa

I no li cau la cara de vergonya

L'altre dia va caure a les meues mans un article de la geògrafa de la Universitat de Caen Marie François publicat a la revista alacantina Investigaciones geográficas. El seu títol era "¿Hacia una región turística y residencial? Murcia, resort de Europa" i prompte es podrà trobar a internet, quan s'hi publique el número 52. Feia feredat i algunes coses que hi diu o de les que he pogut assabentar-me buscant a internet també ens afecten, desgraciadament, als valencians, tant per la semblança del model com per la inversió directa de diners. El text parla, en primer lloc, del desorbitat procés d'"artificialització" dels anys '90 i '00 amb una construcció d'espais urbans difusos sense precedents, contrària al model tradicional de ciutat mediterrània, concentrada i compacta (al País Valencià la superfície artificial ha augmentat en un 52% i a Múrcia en un 62%). I tot això com a resultat de l'impuls sense fre que ha rebut en els darrers anys el sector turístic de sol i platja, introduint-hi noves fórmules com les del turisme residencial en grans complexes temàtics, com Marina d'Or o els resorts de golf, amb el ple suport dels governs autonòmics corresponents.

En el cas murcià, la Llei del Turisme de 1996 i el Pla de Turisme de 2006 indiquen la clara voluntat del govern autonòmic de desenvolupar l'economia de la regió sobre el model basat en els resorts de golf, complexos residencials que posen en primer pla els camps de golf com a element diferencial que permet atraure un determinat tipus de turistes. I, en eixe nou model, el govern murcià ha comptat amb un aliat fonamental: l'empresa immobiliària i turística Polaris World, creada el 2001, que gestiona 6 resorts amb més de 15.000 habitatges. I en tenia projectats fins a 11, amb més de 55.000 residències, malgrat que el seu model és, a totes llums, insostenible. Només cal pensar, per exemple, que el consum hídric d'un camp de golf és molt superior al de nombrosos regadius o que el de les residències dels complexos tripliquen els d'una ciutat compacta (1.200 litres/dia vs. 450 litres/dia). Igualment, pel que fa a l'espai i la societat, els resorts tendeixen a la homogeneïtzació total: els habitatges, els carrers o la forma de viure-hi són exactament iguals. En canvi, els que hi resideixen, majoritàriament estrangers, no es relacionen amb la població local, trencant per complet la cohesió social i territorial.

Com deia, però, això sembla que no importe i compta amb el suport total de les autoritats públiques triades pels ciutadans murcians. L'exemple paradigmàtic és el projecte Marina de Cope, impulsat pel govern regional, que pretenia construir el resort més gran d'Europa entre Lorca i Águilas, amb 5 camps de golf i molts altres de futbol, cricket i polo, una marina de 25 hectàrees i 1.400 amarradors, 9.000 habitatges, 23.000 places hoteleres i capacitat per a una població total de 60.000 habitants. Tanmateix, el projecte comportà la requalificació parcial d'un parc natural i el PSOE, a instància de grups ecologistes, interposà un recurs davant el Tribunal Constitucional l'any 2001. Més d'una dècada després encara no s'ha pronunciat i el projecte roman paralitzat, el que ha coincidit amb la crisi immobiliària, tot i que a data de juny de 2011 l'executiu murcià encara gosava dir que el continuarien diguera el que diguera el Constitucional, ja que representava una inversió estratègica per a tota la regió.

No debades, el govern s'havia bolcat en el projecte: d'una banda, promogué la construcció de l'autopista Cartagena-Vera, que ha entrat en fallida per no acomplir ni el 25% de les seues expectatives (i el Ministeri ha hagut de rescatar l'empresa concessionària), i, d'una altra banda, construí un aeroport internacional a la localitat murciana de Corvera, que ha costat 250 milions d'euros i que s'ha solapat amb l'adequació de l'aeroport militar de San Javier, on tots els diners invertits no han servit absolutament de res (s'explica en el documental que enllace baix). Alhora, totes estes inversions públiques comptaven amb l'impuls de diversos bancs i caixes d'estalvi, especialment murcians i valencians. Per exemple, qui havia de finançar el projecte Marina de Cope? Doncs la CAM, Bancaixa, Iberdrola i algunes altres promotores, que havien promés invertir fins a 4.000 milions d'euros per a urbanitzar un espai de 21 milions de metres quadrats. Bàsicament les mateixes entitats que han finançat des de fa 10 anys els negocis de Polaris World, que s'han desvetlat finalment una ruïna amb més de 100 milions d'euros de deute.

Així les coses, per evitar la caiguda de l'empresa protegida pel govern murcià, la CAM, Bancaixa, Caja Murcia i Banco Popular van acceptar el canvi del deute de Polaris World per apartaments (que a dia de hui, evidentment, tenen un preu baixíssim). Tot plegat, doncs, els diners valencians també finançaren la salvatge explotació turística feta a Múrcia amb un resultat desastrós: un model econòmic inviable -pa per a hui i fam per a demà-, la desaparició del sistema financer valencià i, com sembla general en esta crisi, cap ni un responsable. Com si ací no haguera passat res. Què en penses, José Luis?