Dubte que el text que he escrit per a l'Informatiu puga rebre el qualificatiu de "columna d'opinió". És, més bé, una boutade, una ocurrència fictícia que res tindrà a veure amb la realitat. Però em feia gràcia tractar de clavar-me en la ment del líder del jurat, eixe que, segons diuen els periodistes que seguiren el juí, tenia clar des del principi que Camps era un pobre màrtir que calia salvar de les acusacions falses dels seus enemics. De ben segur que pensa que s'ha fet justícia...
“No hi ha possibilitat de perdre. En som tres els que votarem a favor de Paco passe el que passe. No et preocupes absolutament de res, m’he fet l’amo del galliner. Tot eixirà bé”. Penge. Demà comença el gran dia. Només caldrà convéncer a dos dels sis membres del jurat que semblen entestar-se a culpabilitzar el nostre president, l’home que s’ha vist obligat a dimitir en un gest de valentia que l’honora encara més. Un home íntegre, d’una peça. Un heroi. Un màrtir. Cal tornar-li tot el que ha donat als valencians. Una vida de servei i sacrifici. Però la tasca no és fàcil. Dos dels jóvens són un cas impossible. Rojos. Votaran als sociolistos. O, pitjor, a Compromís! L’altre home més major sembla que ho té clar. Que si les gravacions no sé què, que si les gravacions no sé quants. Es pensa un justicier. Cretí! Les dos dones que no han dit quasi res... Pensava que estarien del nostre costat. He parlat amb elles en privat. “Com ho veieu? Inconcloent, no? Està clar que no hi ha proves”. Però dubten massa. Unes altres que tal. Caldrà posar les cartes cara amunt [Continua a la columna de l'Informatiu]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada