dilluns, 30 d’abril del 2012

Valencianistes al PPCV, maulets de poca fe


Pedra dels Maulets a Xàtiva

Dissabte pel matí a Vilamarxant. Es reuneix la plana major del PPCV al Camp de Túria. Rus, president de la Diputació i del partit a la província de València, està com a casa, al costat del seu bon amic Betoret, alcalde de la localitat. L’únic que li toca els ous és la presència de Castellano, eixe llepaculs ‒així ho deu pensar‒ que fa de gosset falder de qualsevol que arribe a president de la Generalitat. Però ell no es talla. Potser per això mateix no es talla. Ell té opinions pròpies i no es limita a ser la veu de ningú. I va i amolla que “los valencianos no podemos agachar la cabeza, si antes reivindicábamos lo que nos pertenece al gobierno socialista, ahora con el gobierno del Partido Popular tenemos que seguir reivindicando más si cabe que somos un millón de habitantes más en la Comunitat”. Un enfrontament directe amb el que ha declarat Alberto Fabra des de l’arribada de Rajoy a la Moncloa, desdient-se de totes i cadascuna de les reivindicacions que els popularistes havien mantingut davant del Govern Central durant l’època de Zapatero. [Continua a la columna de l'Informatiu]

3 comentaris:

Héctor ha dit...

El que ens fa falta és que gràcies a les lluites internes del PP el sector més valencianista (encara que siguen regionalistes) es separe d'este i cree un nou partit, a l'estil de Foro Asturias o d'una UV més civilitzada que li lleve prou vots al PP per a no obtindre la majoria absoluta i per a que que hi haja una veu minimament discordant des de la dreta encara que siga també espanyolista.

Vent d Cabylia ha dit...

Tant de bo, Héctor, com podràs veure he insistit en la qüestió esta setmana (però no cal que eixa escissió siga espanyolista, que per a això està UPyD, sinó que siguen valencianistes, que tenen un ampli marge de vot potencial...)

Héctor ha dit...

Al dir espanyolista, em referia a regionalista valenciana, per a diferenciar-los precisament d'UPyD. Amb que tinguera una mínima sensibilitat valencianista seria prou tal com estan les coses.