Lletraferit #02

 El segon número ja està als quioscos

Com toca, sis mesos després de la publicació del primer número de la segona etapa de la revista Lletraferit, presentem el número #02, que dedica la seua portada al gran escriptor anglés Patrick Leigh Fermor. Toni Sabater ens descobreix l'esperit aventurer i la passió pels viatges d'esta immensa figura, encara poc coneguda fora dels cercles literaris. Una vida realment intensa que va saber plasmar amb una lírica preciosa i exuberant en les seues obres literàries. El següent reportatge del número es titula Tombem Pizarro i el signem Toni Sabater -també- i jo mateix. M'ho he passat realment bé, i alhora he patit molt per esta maltractada ciutat nostra, fent este article: es tracta d'un passeig per la València delirant, és a dir, pels carrers i els monuments del cap i casal que honoren i reten memòria a personatges o conceptes vergonyants, com el monumento a la raza que protagonitza Francisco Pizarro enfront del palau de la Diputació, el monumento a los Caídos de la plaça de la Porta de la Mar, o els carrers dedicats al brutal General Elío, a l'Ángel del Alcázar o al General Urrutia. I com que això ens sembla delirant, també comencem el text de forma delirant:

Segon diumenge de maig. Dotzenes de falleres completament nues i només delatades pels seus ortodoxos cabells, agulles i arracades, tiren de les cordes que envolten la columna que sosté l’estàtua de Francisco Pizarro, gloriós dominador dels inques. En la plaça veïna, una multitud canta enfervorida la Salve a la Mare de Déu dels Desemparats. Pels cossos lliures de les falleres cauen gotes de suor que s’entretenen i moren en corbes ocultes, en plecs amorosos, en humides frondes. Al carrer estret que unix una plaça i l’altra, un grup de subversius mira l’escena i canta discretament L’Estaca, de Lluís Llach, però les seues veus es perden entre els càntics dedicats a la patrona. Una remor d’expectació sobrevola la plaça de Manises en detectar alguns dels assistents un columnar moviment. Segur que tomba, insistixen els subversius. Les falleres es miren amb determinació i es conjuren en l’esforç definitiu. Coincidint amb el vers final que puja des de l’altra plaça –mareee dels bons valenciaaaans!!!–, entre plors i sanglots i aplaudiments, la columna cau i el cos incorrupte de Francisco Pizarro, el criador de porcs extremeny vingut a més, es desfà sobre l’asfalt en mig d’un estrèpit esmortit per l’entusiasme dels subversius i els crits i salts i abraçades de les falleres en conill. Els tafaners de sempre –mans a les butxaques, ulls desorbitats– aprofiten per a posar-se morats mirant malaltissament tanta carn nua pegant bots. Teló. Els sembla delirant? No ho sembla menys que mantindre la seua efígie, impertèrrita, darrere del palau de la Generalitat, al bell mig de Ciutat Vella. Perquè potser no sàpien que l’estàtua de Pizarro representa ni més ni menys que un monument a la raza española, instal·lat a València per orde de les autoritats franquistes en 1969.

El tercer reportatge és el que el professor de Filologia Antoni López Quiles li dedica a Joan Roís de Corella, una de les principals figures literàries del nostre Segle d'Or, però un tant eclipsada per March i Martorell. Ací el tractem de donar a conéixer, a banda que jo mateix ficcione una fantasmagòrica trobada entre Corella i Ausias March en un dels carrers de la València actual. El quart gran tema, abordat per Juli Amadeu Àrias, tracta sobre El Cabanyal: ¿recta final? A hores d'ara possiblement el reportatge més complet -de fins a 12 pàgines- que s'ha publicat sobre la situació del Cabanyal: la història del conflicte, els seus protagonistes i actors, la seua riquesa patrimonial, l'opinió de les veus cabanyaleres més autoritzades i, sobretot, les possibles vies de futur. Un quint reportatge és el que li dedica Felip Bens, a partir d'una visita personal, a la particular editorial canadenca Coach House Books, instal·lada en unes cavallerisses de Toronto i que va començar a publicar llibres amb els diners obtinguts per la venda de les típiques banderes del Canadà. Finalment, el sext i darrer reportatge analitza a través dels ulls polièdrics de Vicent Molins la interessant figura de Nacho Valle, un galerista d'art contemporani ubicat a la Ciutat Vella de València.

 Coach House Books, a Toronto, i la seua editora, Alana Wilcox

També hem preparat dos entrevistes per a este número, realitzades per Josep Vicent Miralles: una al reconegut dibuixant de còmics valentí Paco Roca, que es confessa autor d'un sol tema, la fugida interior, i una altra a Tono Fornes i Juan Gargallo, els autors de la gran obra sobre les mars valencianes, De mar estant, un llibre poc conegut i que hauria de ser imprescindible en qualsevol biblioteca amb un apartat de temes marítims. Una conversa mantinguda al port de Dénia, que deixà anar perles com la Copa de l’Amèrica és la cosa més antimarinera del món, la mires per on la mires, o una deliciosa explicació del poema marquià Veles e vents com un tractat de navegació per a amants impacients. I, a banda de tot això, el número #02 també inclou fins a nou columnes més: la recomanació literària d'Els lleopards de Kafka realitzada per Óscar Mora, la incisiva reflexió de Rodolf Giner desmuntant la teoria que el millor cinema es fa actualment a la televisió, les consideracions sobre fruites prohibides, engonals i sexe de Vicent Lluís Simó Santonja, la comparació, tan ben trobada, entre València i New Jersey de Guillem Tabacchi, els interessants apunts d'Òscar Rueda sobre la bella Casa dels Dracs, el descobriment que ens fa Bilal Farhat d'un dels nostres arbres autòctons, el roure valencià, el poètic viatge de Marc Gomar a l'illa de Tabarca, la visita de Toni Sabater a L'Ostreria del Carme, i la fantàstica recreació de Josep Vicent Miralles d'un partit de futbol que van jugar els mariners de l'Endurance en mig de l'Antàrtida allà per l'any 1915.

Què he de dir jo de la revista, si en forme part del Consell de Redacció!? Vos he tractat de vendre la moto, ho reconec, però ho he fet perquè realment crec que val la pena. I si ho voleu comprovar podeu comprar-la als quioscos, a través d'internet en la pàgina web de L'Oronella, o en la mateixa presentació que farem este divendres dia 30 de novembre a les 19:15 h. al pub-llibreria Slaughterhouse, en Russafa (C/ Dénia, 22). Hi esteu tots convidats!