Cloc el recull de poemetes de contingut eròtic o sexual del segle XVII amb dos suposats diàlegs entre un home i una dona al llit: el primer d'ells explica les fases del coit, des de l'excitació inicial fins a l'orgasme i la resolució finals, mentre que el segon exalça l'immens plaer que comporta l'acte sexual, fins al punt que un desitjaria que durara de manera infinita, o almenys tant com tarda un caragol en anar i tornar a Madrid (que a velocitat de caragol comú, uns 50 metres a l'hora, serien vora dos anys des de València; un plaer realment durador!).
I
"Mir lo que fa, que el posa massa baix!
Aix, com és gros i com més va, més creix!"
Ell li respon: "Callau, que ara mateix
direu que el món no té millor encaix.
Estrenyeu fort les dents, no dicau 'aix',
que em fereix lo cor cada panteix".
A la que diu això, lo puntet cruix
i deixa entrar dedintre tot lo boix,
que és cosa d'espantar la mel que n'ix.
I quan hagué acabat, tornava's fluix,
i a la que volgué dir "ja es torna moix",
"ai, ai", digué, "senyor que tota em pix".
II
Dos casats, per dar-se pler
usen de mascle i femella.
Digué lo marit a ella,
estant al dolç pas postrer:
"Oh, si açò pogués ésser
i sempre pogués durar
tant quant trigaria anar
un caragol a Madrid!"
Respongué ella: "Ai, marit!
Anar? Anar i tornar!"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada