Per concloure: de catxaperes i cosconelles

Per concloure (almenys per la meua part) amb este període de discussió sociolingüística i filològica tractaré de posar un parell d'exemples de amb quina lògica sembla que funcionen els diccionaris de l'IEC i l'ortogràfic de l'AVL. Allò que diré és simplement una hipòtesi, però les abundants recerques que hi he fet semblen confirmar-la plenament (i no les he fet per tal de demostrar esta hipòtesi sinó per qüestions "laborals" o simple curiositat per algun mot).

D'una banda, com ja vaig exposar, l'AVL adopta una postura de normativització únicament valenciana, és a dir, només té en compte allò que han dit els lingüistes i filòlegs valencians. En eixa línia s'accepten les Normes del 32, no tant com a reconeixement de la unitat de la llengua -que també-, sinó sobretot com a acord ortogràfic entre els propis valencians, que van adoptar en el seu moment unes determinades normes ortogràfiques (les emprades per l'IEC). Pel que fa al lèxic, s'arrepleguen els mots emprats a Catalunya ja que han estat recollits per la tradició de filòlegs valencians, però no els balears car no apareixen en els diccionaris valencians. Finalment, es recullen totes les formes lèxiques del País Valencià conegudes que es poden considerar normatives.

D'altra banda, en matèria de lèxic l'IEC adopta una postura de normativització preminentment catalana, que recull totes les variants d'un mot emprades a Catalunya (especialment a la Catalunya de parla oriental) i inclou algunes de les valencianes i de les balears (no totes si en són diverses), com si fóssen una quota ja que el criteri triat per normativitzar unes i no altres sembla no trobar-se enlloc més que en la intuïció d'uns filòlegs allunyats del territori en qüestió.

Dos exemples diferents: catxapera i cosconelles.

1. Catxapera

De sempre havia sentit el terme catxapera en la expressió està fet una catxapera amb el significat de: està fet un nyap, està destrossat, està desastrat, etc. Per això, la meua sorpresa fou majúscula quan no vaig trobar la paraula ni al DIEC ni al GDLC; ni tan sols al Salt! Clar, com majoritàriament copia els diccionaris catalans... El DCVB, en canvi -i com sempre-, sí que arreplega la paraula:

Cau de conills (Gandesa, Benassal, Llucena); Casa molt petita (Maestrat), cast. gazapera. Derivat de catxap.

I de catxap, el propi DCVB diu:
Conill jove, que encara és petit (Pallars, Tremp, Ll., Urgell, Rib. de Sió, Segarra, Camp de Tarr, Calasseit, Gandesa, Tortosa, Vinarós, Benassal, Morella, Val. , Altea); cast. gazapo.

I es cita una frase de la monografia Folklore valencià de Martínez i Martínez.

Per la seua banda, el DIEC diu conill novell i el GDLC llorigó [mot característic del cat. occidental, d'origen incert, amb sufix d'origen preromà i amb radical potser també]. És a dir, els diccionaris catalans arrepleguen catxap perquè és propi del català occidental (molt probablement si només hagués sigut propi del valencià no ho haurien fet) però sembla que no s'atreveixen amb catxapera perquè... Qui sap el per què. Segurament els sona a paraula exòtica que no han sentit mai i a la qual no li veuen cap utilitat. Doncs neollengua orwelliana i estalviarem paraules!

Contràriament, el DAVL arreplega les dues: catxap i catxapera, ja que segurament als filòlegs que hi intervenen en la seua elaboració els sona, i molt. A tall d'açò recomane vivament l'article d'Emili Casanova Lèxic i cultura popular: la creació lèxica dels colombaires valencians entre el segle XVIII i el XX, pel qual sabem que, segurament per extensió del sentit de cau de conills, catxapera fa referència també a la caseta dels coloms, d'on prové l'expressió estar fet una catxapera. A més a més, una ràpida recerca per internet ens indica que a la zona d'Ascó, a la Ribera d'Ebre, s'anomena catxapera a un determinat tipus de cabana de pedra seca.

2. Cosconelles

També de sempre he emprat el mot cosconelles però no apareix al DIEC. Al DCVB sí que ho fa però remet a pessigolles, tot i que deixa clar que és paraula val. (valenciana). I de pessigolles diu: Sensació espasmòdica, acompanyada de convulsió i de rialles, produïda per un contacte superficial i voluble a certes parts del cos, especialment a les plantes dels peus, a les aixelles o a la part anterior del coll.

VAR. FORM: pessigoles, pessiguelles, pessiguetes, cosseguelles, cassigoles, cassanogues, cassònigues, cassònies, cossinogues, cosquinogues, cosquelles, coscanelles, cosconelles, cosquerelles, segulletes, cosquilles, cossiguetes, còssigues, cassogues, joques.

Gairebé totes estes formes i també altres es recullen al DCVB però totes dirigeixen a pessigolles com a entrada principal, el que no té sentit ja que en l'etimologia es diu: d’un radical k-s-k de formació expressiva, que és la base de les formes començades en coss- o cosc-; les començades en pess- han sofert una contaminació de pessigar, segons exposa Coromines. Llavors si la base és el radical k-s-k per què l'entrada principal és la contaminada? La resposta sembla clara si afegim els llocs on s'empren les formes: les variants començades en pess- es localitzen a Barcelona, Tarragona, Valls, Vendrell, Vimbodí, Ll., Urgell, Tortosa, Vic, Pla de Bages, Vilafranca del Penedés, Mallorca, Maó, Empordà, Torelló, Arles, Ribesaltes, Oleta i Massalcoreig, és a dir Catalunya, les Balears i el Rosselló; les variants començades en cosc-, cass- i cossi- són pròpies del País Valencià i alguns llocs de la Catalunya occidental. Llavors, sembla que alguna cosa falla, o bé pessigolles és una evolució pròpia de pessigar i no s'ha de relacionar amb les altres variants o bé alguna de les variants començada en cosc/q hauria de ser l'entrada principal. Però sembla que si és exclusivament valenciana això no pot ser. Ni tan sols en el DCVB!

En conseqüència, el GDLC, que dóna etimologies, diu:

Pessigolles: ... [d'origen expressiu, que pot relacionar-se amb el de pessigar] És a dir, en donar-se compte del desajust prefereixen amagar l'arrel k-s-k.
Cosquerelles: f pl dial Pessigolles [variant de pessigolles] Nyas, coca. Es canvia l'ordre de la situació i es diu que les formes k-s-k són variants de pessigolles. Llavors perquè en pessigolles es diu d'origen expressiu, referint-se clarament al radical k-s-k de formació expressiva que arreplega el DCVB? Tot plegat un desgavell incompetent.

En qualsevol cas, de totes les formes documentades de l'arrel k-s-k el DIEC recull: cassogues (Eivissa) cosquerelles (Val.), cossigolles (Sort, Esterri, Tamarit de la L., Cast,. Val., Mall.), cossiguetes (Fraga, Tamarit de la L., Tarr. Men.) i cuscanelles (val.). És a dir, absolutament totes les formes emprades a terres de Catalunya (cossigolles, cossiguetes, no se'n deixen cap), 3 emprades a les Balears (cassogues, cossiguetes, cossigolles) i 3 emprades al País Valencià (cosquerelles, cossigolles i cuscanelles). El criteri? No sembla tindre cap lògica i no crec que la tinga més enllà de la intuïció després de llegir coses com esta a les fitxes CDLPV. La lògica sembla únicament assegurar totes les formes catalanes (pessigolles com a principal i totes les començades en coss- documentades a Catalunya) i de les altres se n'agafen algunes únicament.

El DAVL amplia el ventall i recull les formes valencianes considerades correctes. És a dir, no s'arrepleguen totes les variants conegudes i incloses al DCVB sinó només aquelles que són correctes, tot tractant de simplificar les variants per zona. Per exemple, al nord valencià es documente fins a 6 formes (cassònigues, cossinogues, cassanogues, cassònies, cussinogues i cosquinogues) però només es normativitzen cassònigues (Ulldecona, Vinarós) i cossinogues (Maestrat). I, per altra banda, s'arrepleguen totes aquelles presents al DIEC (cosquerelles, cossigolles i cuscanelles), incloent pessigolles -que no s'emprava històricament al País Valencià-, i s'afigen altres 2 variants d'ús comú: cosconelles i cosseguelles. Però, és més, si es sospita de l'AVL per castellanitzant convindrem que podia haver inclós cosquelles, que apareix al DCVB com a forma valenciana, però no és així. No obstant això, cal observar que no arreplega les variants emprades exclusivament a les Balears, com cassogues.

En els dos casos sembla que l'AVL no està cometent cap crim, ans al contrari, beneficia la llengua. Arreplega les formes catalanes (no les balears) i afig les valencianes ampliades. Amb tot, potser ens equivoquem (jo ja he expressat els meus temors) i tinga raó HanSolo, a qui cite sense permís del fòrum de valencianisme.com:

Jo flipe de veure la frivolitat amb què parleu de l'ortografia com a garant de la unitat lingüística i de com qualsevol canvi no afecta en res, etc. Voleu dir que, com que existeix l'AFI, tots parlem una mateixa llengua (ja que la seua representació fonètica no és altra cosa que una ortografia)? Niet: secessionar una llengua és una operació relativament fàcil, perquè ací no estem parlant de fonaments teòrics ni científics, estem parlant del vessant social, de la idea de comunitat lingüística.

Es pot donar la paradoxa (de fet, s'hi dóna, com es podria demostrar) sense cap problema d'acceptar el model lingüístic barceloní com a estàndard i després declarar la llengua diferent i diferenciada i au. (és el cas del serbocroat). També es pot donar la paradoxa contrària: oficialitzar la normativa RACV i declarar-la com a variant valenciana de la llengua catalana, i tots més "unitaristes" que el PSAN. Senyors i senyores: galleguització. I tant! Què és el gallec oficial? Portugués escrit amb ortografia espanyola i destrossat amb un bon grapat d'espanyolismes. Però teoricament i científica no hi ha dubte: portugués i gallec són una mateixa llengua. El que estem destrossant amb els mètodes AVL és la idea de "comunitat lingüística": la lliure circulació i intercomprensió mútua entre tots els territoris de parla catalanovalencianomallorquinoalgueresaetc. Per ara mai ningú no m'ha contestat aquesta pregunta: què vos semblaria que el model balear oficial fos aquest: http://www.institutclau.com/ ? És un model "no-secessionista". És ortografia fabriana. És, de fet, el "mètode avlero" (ells mateixos diuen que la seua inspiració directa és l'AVL) aplicat a Mallorca. Però el que vertaderament és: un desastre. Si això fos oficial la llengua no estaria secessionada. Però haurien enviat a fer la mà de mala manera la possibilitat que els textos balears fossen útils en la resta del domini lingüístic. És eixe el futur que volem per a la llengua?

També em fa gràcia de com parleu de "benefici social". I qui sou vosaltres per saber que "beneficia" un concepte tan abstracte com la "societat"? Per mi, de fet, això no és un benefici; l'AVL és una catàstrofe (conforme està funcionant). Vos penseu que perquè poseu quatre parauletes la gent va a posar-se a escriure en valencià? "Ah, açò sí que és valencià! No com abans que era català!" Perill, molt de perill: eixes són les (fal·laces, no cal dir-ho) tesis dels secessionistes. El problema de l'ús del valencià és polític, no normatiu. Mentres hi haja valencià que exterminar hi haurà blaverisme. Ja podeu anar fent totes les maniobres que vulgueu per "desactivar-lo". Ara, en una cosa teniu raó: el benefici del dubte. Donem-hi temps. Molt bé. Ja en farem balanç. Ara, això no lleva que jo tinga tot el meu dret a escandalitzar-me conforme vaig veient les barbaritats que s'estan fent.