No puedorr!Hi ha hagut reacció a l'inefable [que no es pot expressar per mitjà de paraules] vídeo kitsch [obra pseudoartística i vulgar] del nostre admirat [pel verb fàcil i les inacabables ganes de treballar] Luis Aguilé, emprat per la Diputació de Castelló per tal de promocionar el turisme a la corresponent província.
A la blogosfera valenciana han criticat el videoclip Enric Nomdedéu (candidat a l'alcaldia de Castelló de la Plana pel BLOC), Enric Gil (bloguista de renom i membre del BLOC d'Almassora), Malva-rosa Connection (València-ciutat), EUPV de les comarques del Nord, Ruth Sanz (PSPV de Càlig), Pedro Floro (Castelló), Un manojo de contradicciones (Castelló), Der Pilgrim (Castelló), Chispes (Castelló), BLOC de Vinaròs, Xavi Bellot (València-ciutat), Gin Tonight (Onda), A rajaploma o Dietaris del sud, se n'han rigut a La Plana fa olor (amb pseudobiografia d'Aguilé per capítols: 1, 2), i l'ha defensat Jesús Montesinos (periodista castellonenc).
Però com informen diverses fonts (Terra, Llámame Lola) "l'afer Aguilé" ha passat als blogs, ràdios i televisions estatals, essent emés a l'Aquí hay tomate, Channel nº 4 o Noche Hache, i comentat per Periodismo Incendiario, Plural.com, Escolar.net, Mariano Planells (escriptor eivissenc), Frikilandia Musical, La Baca pop, El Jinete Digital, El blog de Ana Rogelia i molts altres.
Finalment, impulsada entre d'altres per l'autor del blog La Mirada Crítica, que en fa un resum i aporta els vídeos de Noche Hache i el Tomate (i la possible censura posterior en el darrer), s'ha constituït la plataforma digital Dignitat per a Castelló, que arreplega signatures per tal de demanar la retirada de la campanya promocional perquè banalitza, ridiculitza i menysprea la riquesa patrimonial, cultural, lingüística i turística de les nostres comarques i de tot el territori valencià. Si hi esteu d'acord amb què el vídeo d'Aguilé li fa un flac favor al turisme i la imatge de les comarques castellonenques podeu signar ací.
A la blogosfera valenciana han criticat el videoclip Enric Nomdedéu (candidat a l'alcaldia de Castelló de la Plana pel BLOC), Enric Gil (bloguista de renom i membre del BLOC d'Almassora), Malva-rosa Connection (València-ciutat), EUPV de les comarques del Nord, Ruth Sanz (PSPV de Càlig), Pedro Floro (Castelló), Un manojo de contradicciones (Castelló), Der Pilgrim (Castelló), Chispes (Castelló), BLOC de Vinaròs, Xavi Bellot (València-ciutat), Gin Tonight (Onda), A rajaploma o Dietaris del sud, se n'han rigut a La Plana fa olor (amb pseudobiografia d'Aguilé per capítols: 1, 2), i l'ha defensat Jesús Montesinos (periodista castellonenc).
Però com informen diverses fonts (Terra, Llámame Lola) "l'afer Aguilé" ha passat als blogs, ràdios i televisions estatals, essent emés a l'Aquí hay tomate, Channel nº 4 o Noche Hache, i comentat per Periodismo Incendiario, Plural.com, Escolar.net, Mariano Planells (escriptor eivissenc), Frikilandia Musical, La Baca pop, El Jinete Digital, El blog de Ana Rogelia i molts altres.
Finalment, impulsada entre d'altres per l'autor del blog La Mirada Crítica, que en fa un resum i aporta els vídeos de Noche Hache i el Tomate (i la possible censura posterior en el darrer), s'ha constituït la plataforma digital Dignitat per a Castelló, que arreplega signatures per tal de demanar la retirada de la campanya promocional perquè banalitza, ridiculitza i menysprea la riquesa patrimonial, cultural, lingüística i turística de les nostres comarques i de tot el territori valencià. Si hi esteu d'acord amb què el vídeo d'Aguilé li fa un flac favor al turisme i la imatge de les comarques castellonenques podeu signar ací.
2 comentaris:
No si encara et convertiràs en un creador d'opinió i tot. Esta és la grata sorpresa que em vaig portar el dilluns 26 llegint el Levante-EMV.
Comunitat Valenciana
Un dibujo de 1959 avanzaba las formas de l'Oceanogràfic
¿Qué les parece Las innovadoras formas del restaurante de l'Oceanogràfic están reflejadas en una ilustración futurista de Fred Freeman publicada en 1959. Lo recordaba el blog Vent d Cabylia hace unos días. Uno de los edificios dibujados por Freeman parece un calco avant la lettre de la estructura diseñada por Félix Candela para Valencia.
Claro que el misterio tiene una explicación, como apunta el mismo autor del blog. Candela ya había inaugurado en 1957 un restaurante en México DF (Los Manantiales, en Xochimilco) de formas exteriores idénticas a las que más de 40 años después plasmaría en Valencia.
Este diario ya publicó por cierto en diciembre de 1997 -en el suplemento Territorio y Vivienda, para ser concretos- una fotografía del citado restaurante de Xochimilco.
Pero la cuestión de la autocopia no acaba con estos dos ejemplos, continúa Vent d Cabylia. El auditorio-restaurante del Hotel Casino de La Selva, en Cuernavaca, México, realizado por Candela en 1959, es otra versión del recurrido modelo.
Curiosidades de la historia. Este último establecimiento tenía unos murales del valenciano Josep Renau, pero afirma el mencionado blog que se han ido al garete en la reciente remodelación que ha sufrido el edificio. Comprado por una multinacional de Canadá, el restaurante-auditorio fue derruido -de poco valieron las protestas de grupos de defensa del patrimonio- para luego ser reconstruida su estructura externa tal como la diseñó el arquitecto español exiliado en México tras la guerra civil. Hoy es el restaurante California del centro cultural Muros.
Gràcies, ja m'ho digueren i també ho va fer notar Testigo Accidental. Una simple anècdota, al cap i a la fi, periòdics i blogs, tots som mitjans d'informació.
Publica un comentari a l'entrada