Mari Pau Huguet
Molt ha canviat TV3 des que en els anys '80 i '90 enfortira un model de llengua basat en el català oriental, majoritari a Catalunya. Llavors la lleidatana Maria Pau Huguet va representar eixa submissió centralista, malgrat que ella afirme rotundament que va ser simplement per pur "contagi": El que em fa més ràbia és que diguin que l'he perdut expressament, perquè jo sóc una defensora de les terres de Lleida, del meu poble i de la Franja, i quan em diuen això és com si em clavessin un punyal. Algun crític ha arribat a dir que jo havia anat a un pedagog a aprendre el barceloní, i això em va fer molt de mal. Simplement tinc facilitat per les llengües i se m'enganxa sense adonar-me'n. Ara la mateixa Mari Pau reconeix que sembla que ara hagi d'aprendre a parlar lleidatà! Ací, ja "reciclada", presentant un reportatge sobre el català a la Franja d'Aragó:
A més a més, deixant de banda l'humor de Lo Cartanyà, ara podem trobar a TV3 diversos exemples de periodistes que empren el seu parlar i tracten d'evitar els "contagis". Un és Lluís Caelles, lleidatà, presentador del Telenotícies Vespre, a qui sembla que s'acaben de carregar en benefici de Ramon Pellicer.
Lluís Caelles
Una altra, que guarda amb molt més aferrissament la seua pronúncia, és la periodista Aurora Massip, especialitzada en economia, i col·laboradora d'Els Matins de TV3, de Josep Cuní. Ací la podeu vore (és la millor foto que he pogut trobar a internet) i sentir explicant com es calcula l'IPC en un tall d'Ona Ràdio:
Aurora MassipFinalment, una altra que guarda admirablement el seu accent és la valenciana Noèlia Chisvert, presentadora del Campus 33 fins a finals d'any (quan el programa va tancar), antiga reportera d'En directe i de Barçòvia, i a la qual actualment he perdut la pista. En el vídeo la podeu sentir en una breu introducció d'un reportatge sobre la pàgina del milió d'euros, que també té nassos l'invent...:
Noèlia ChisvertEntre els valencians que viuen a Barcelona he observat molt diverses actituds: des dels que de seguida es "contagien", com una cosa natural i sense adonar-se'n, fins els que conscientment o inconscientment mantenen la seua parla (amb xicotets canvis inevitables), passant pels que poden fer ús de diverses pronúncies depenent del territori al qual siguen. En tot cas, és positiu que des dels mitjans de comunicació es puguen percebre totes les variants de la nostra llengua. Un homenatge a alguns dels que ho fan, i en este sentit no podem oblidar a un dels pocs que ho feia a la nostra televisió pública, no com a periodista sinó des de la seua profunda saviesa sobre l'etnobotànica valenciana:
4 comentaris:
En els 4 anys que vaig estar a Barcelona em vaig proposar mantindre el meu dialecte, pero vullgues o no, alguna paraula més barcelonina se t'acabava enganxant. De totes formes, com feia molta vida amb gent de Lleida i les Terres de l'Ebre, no vaig patir cap gran canvi tampoc.
Hi ha una actriu que eixia al cor de la ciutat que és de Tortosa pero el seu parlar no guarda el més mimim record, és un cas encara més exagerat que el de la Mari Pau.
Ni idea d'eixa actriu tortosina. Jo també tracte de mantindre el meu valencià, però en el meu cas és "tristament" més fàcil perquè em van criar en castellà i no tinc cap accent particular.
Excepte el "dèneu", "dèsset", "despús-ahir", "despús-demà", de vegades "eixir", i els productes del mercat, és fàcil mantindre el lèxic.
Te van criar en castellà!? ¡Escándalo, es un escandalooo...! Ja no t'ajunte!
Sí home, sí, un escándalo dels grans, però jo no tinc la culpa, és un fet i au. I, xe, que no.s nota!?
Publica un comentari a l'entrada