Hui ha eixit el "número 1 - any 1" de Público, amb indicatiu DVD de "Los lunes al sol" (demà "Farenheit 9/11"), en lloc privilegiat als quioscos i a 50 cèntims, com havíem anunciat. És un diari fill de l'era d'internet i la premsa gratuïta, amb una maquetació que recorda en certa manera la de l'Avui, amb una evident (gran) mancança d'edicions locals i una tendència clarament progressista-esquerrana. M'agrada que hagen triat com a monuments representatius de Barcelona 'L'estel ferit' i de València el Mercat Central. I de les columnes que he pogut llegir hui em quede amb algunes reflexions de Javier Sádaba (1) i Rafael Reig (2):
1: Me decido a escribir por si acaso. Dicho de otra forma, porque a pesar de todo, con escepticismo y contra casi toda esperanza, uno se hace la ilusión de que tal vez la palabra tenga eco o, por lo menos, moleste; que no es poco en una situación como la actual, que de apocalíptica no tiene, por cierto, mucho, pero de mezquina e intrascendente, bastante.
2: Para pensar de verdad, hay que arriesgarse a no tener razón. El que piensa sobre seguro, sin correr ningún riesgo, es verdad que nunca dice nada incorrecto, pero en realidad tampoco dice nada de interés.
5 comentaris:
M'alegre coincidir amb bona part del teu post (el Mercat Central i els articles de Sadaba i Reig).
Lamente més profunditat d'anàlisi al nou diari (el vei molt com un gratuït amb algunes firmes). "Tendencioset" i poc perifèric (contra el que havien anunciat).
Si algú l'ha comprat i esperava trobar alguna referència al nostre páis pot anar a la secció d'agenda i un breu-brevíssim (eixa és la nostra aportació). Molt pobra.
Si per a saber les notícies de València m'e de comparar altre diari, crec que quan s'acabe la promoció de les pelis tornarem a les sendes velles.
I que conste que vai a seguir-lo perquè m'agradaria que m'agradara perquè els demés es posen les piles.
Jo també trobe a faltar informació de proximitat: si no ho fan, tenen la batalla perduda d'avantmà. En alugn lloc vaig llegir que es plantejaven fins i tot fer edició en català (per a Catalunya només, no cal dir-ho!). Ja veurem. Tens raó que s'assembla al disseny de l'Avui, però, alhora, també li té un aire (una ventada) a El Periódico, no creus?
I tant que tindran la batalla perduda. Com diu Soca sense informació propera deixarem de comprar el diari. Amb la premsa gratuïta i uns altres locals o estatals amb edició local en tindrem prou. En tot cas, supose que, si més no, sí que desenvoluparan una "edició Catalunya" perquè pressumptament han contractat David Miró per això.
I sí, té una retirada a El Periódico, així com també a l'ADN.
En primer lloc, benvingut de nou a la matraca diària!
Coincidisc amb la vostra apreciació: Público està bé, però res més, i el seu principal defecte és la manca d'informació "de proximitat", cosa que sí que cobreixen a Andalusia i Catalunya.
Pel que dieu de l'edició en català, el seu director, el Nacho Escolar, va dir que s'ho estaven pensant.
I sí, és molt semblant al Periódico i a l'ADN, sobretot. La maqueta és responsabilitat del mateix estudi de disseny que va fer els altres dos.
Hola Xavi (de moment Editors m'ho pensaré, que vaig justet, justet). Pel que fa a "Público" l'edició de Catalunya encara l'estem esperant...
Publica un comentari a l'entrada