La fraseologia de l'esquerra independentista catalanista, de vegades, esgarrifa des del punt de vista de la historiografia. Així, el darrer comunicat de Jaume Roura, militant d'Endavant-OSAN encausat per l'Audiència Nacional espanyola per injúries al rei d'Espanya, rebutja les autoinculpacions públiques de membres d'ERC afirmant que: Les lluites d'alliberament nacional, social i antipatriarcal són indestriables. Només les classes populars catalanes, tal i com ens ensenya la Història, s'han mantingut fidels a la causa nacional. Són les úniques que podran alliberar el país.
I esgarrifa, dic, perquè la història no ensenya això: ni les classes populars són un bloc monolític i mític al qual admirar pel fet de ser "populars" ni encara menys la història estableix un camí fixe i únic. De fet, no estableix camins; simplement els ajuda a construir en base a uns valors contemporanis determinats, que cada ideologia o filosofia de vida col·lectiva ha de triar. Supose, però, que estos discursos es limiten a reproduir clixés heretats dels anys '60 i '70, quan, com va dir Jordi Casassas en la presentació del darrer llibre de Giovanni C. Cattini, els historiadors eren considerats quasi déus per part de la ideologia política, a l'estil de Marx i el comunisme. Ara no som res, si més no, al País Valencià; ni tant ni tan poc...
4 comentaris:
Trobo que tens molta raó quan comentes que esgarrifa la fraseologia de l'esquerra independentista. Però també s'ha de dir que l'esquerra no-independentista segueix paràmetres semblants i també la dreta no-catalanista. Al Principat qualsevol discussió política s'acaba amb les referències habituals a proclamar la burgesia catalana culpable de tots els mals del planeta, i en això coincideixen tan la dreta com l'esquerra. En el fons segueixen vivint la lluita de classes com si fóssim a principis del segle XX, per molt que el nostre món ja no hi tingui res a veure amb tot allò. Costarà molt esborrar aquests clixés heretats de 40 anys de falangisme i oposició marxista.
La veritat és que eixe no és el discurs majoritari que he trobat entre molts catalans (quasi tots residents a Barcelona) amb els quals he parlat de política (el de culpar la gran burgesia), sinó que valoren positivament l'actuació d'alguns grans prohoms capitalistes i polítics al llarg de la història fins a l'actualitat. En tot cas, és evident que hi ha uns punts comuns tòpics que es van repetint sense massa reflexió...
Mira que bé que ens ho estem passant a Pedreguer aquests dies (llàstima que jo estiga a València).
Si en vols una versió menys sensacionalista, passat per ací, que pròximament apareixerà:
http://www.blocpedreguer.cat
bona crítica.
Son nombrosos i innombrables els clixes reduïdors (a l'absurd) d'alguns que es diuen ideólegs, politics o militants de idees que l'unic que fan es un copy/paste com tú dius de "clixés ideológics", i de "usar i tirar" per alguns "intelectuals de butxaca"
Salutacions des del Cabanyal d'un llicenciat en història
Publica un comentari a l'entrada