dijous, 27 de setembre del 2007

El que ensenya la Història


La fraseologia de l'esquerra independentista catalanista, de vegades, esgarrifa des del punt de vista de la historiografia. Així, el darrer comunicat de Jaume Roura, militant d'Endavant-OSAN encausat per l'Audiència Nacional espanyola per injúries al rei d'Espanya, rebutja les autoinculpacions públiques de membres d'ERC afirmant que:
Les lluites d'alliberament nacional, social i antipatriarcal són indestriables. Només les classes populars catalanes, tal i com ens ensenya la Història, s'han mantingut fidels a la causa nacional. Són les úniques que podran alliberar el país.

I esgarrifa, dic, perquè la història no ensenya això: ni les classes populars són un bloc monolític i mític al qual admirar pel fet de ser "populars" ni encara menys la història estableix un camí fixe i únic. De fet, no estableix camins; simplement els ajuda a construir en base a uns valors contemporanis determinats, que cada ideologia o filosofia de vida col·lectiva ha de triar. Supose, però, que estos discursos es limiten a reproduir clixés heretats dels anys '60 i '70, quan, com va dir
Jordi Casassas en la presentació del darrer llibre de Giovanni C. Cattini, els historiadors eren considerats quasi déus per part de la ideologia política, a l'estil de Marx i el comunisme. Ara no som res, si més no, al País Valencià; ni tant ni tan poc...


4 comentaris:

Anònim ha dit...

Trobo que tens molta raó quan comentes que esgarrifa la fraseologia de l'esquerra independentista. Però també s'ha de dir que l'esquerra no-independentista segueix paràmetres semblants i també la dreta no-catalanista. Al Principat qualsevol discussió política s'acaba amb les referències habituals a proclamar la burgesia catalana culpable de tots els mals del planeta, i en això coincideixen tan la dreta com l'esquerra. En el fons segueixen vivint la lluita de classes com si fóssim a principis del segle XX, per molt que el nostre món ja no hi tingui res a veure amb tot allò. Costarà molt esborrar aquests clixés heretats de 40 anys de falangisme i oposició marxista.

Vent d Cabylia ha dit...

La veritat és que eixe no és el discurs majoritari que he trobat entre molts catalans (quasi tots residents a Barcelona) amb els quals he parlat de política (el de culpar la gran burgesia), sinó que valoren positivament l'actuació d'alguns grans prohoms capitalistes i polítics al llarg de la història fins a l'actualitat. En tot cas, és evident que hi ha uns punts comuns tòpics que es van repetint sense massa reflexió...

Anònim ha dit...

Mira que bé que ens ho estem passant a Pedreguer aquests dies (llàstima que jo estiga a València).

Si en vols una versió menys sensacionalista, passat per ací, que pròximament apareixerà:
http://www.blocpedreguer.cat

Sr Azul ha dit...

bona crítica.

Son nombrosos i innombrables els clixes reduïdors (a l'absurd) d'alguns que es diuen ideólegs, politics o militants de idees que l'unic que fan es un copy/paste com tú dius de "clixés ideológics", i de "usar i tirar" per alguns "intelectuals de butxaca"

Salutacions des del Cabanyal d'un llicenciat en història