diumenge, 27 d’abril del 2008

Quo vadis?

"Estem ací!"

Veig que Ximo López, el secretari comarcal del BLOC de València, ha obert un blog a Vilaweb, Des del Cap i Casal. Molt bona estratègia: continuar dins de la capelleta i contribuir amb la seua pedreta a la gran paret política i nacional que formen els Països Catalans. No tinc res en contra de Vilaweb, tot el contrari, gràcies a la seua tasca i els seus serveis s'han format meravelloses comunitats blogosfèriques i gaudim d'una informació seriosa i de qualitat. Ara bé, que el representant del principal partit valencianista de la ciutat de València, on vaig nàixer i on vote, pense que així farà alguna carrera política a la capital em sembla prou trist i sorprenent.

A quin públic es vol adreçar? A la comunitat lingüística catalana? Als nacionalistes convençuts? Això està molt bé si eres una persona "de carrer", però no du enlloc, al meu parer, si aspires a fer créixer el vot valencianista a la ciutat de València. On has d'obrir un blog, doncs, és a un domini propi -com Morera, al qual no li manquen les visites- o, fins i tot, si m'apures, a la secció de blogs de Las Provincias. Un polític amb aspiracions s'ha d'adreçar a una comunitat gran i diversa de gent, no als seus convençuts; d'eixa forma mai podrà eixamplar el seu grup de simpatitzants. En canvi, acompanyant una altra gent per uns altres camins, tot explicant-los les teues propostes amb un missatge didàctic i raonable, podràs fer arribar el teu projecte a molta més gent i tindràs l'oportunitat de fer-los veure que no eres el que ells imaginàvem, sinó una altra cosa molt millor i digna de ser votada.

Potser qui no siga de la capital no puga entendre el que dic, però em sembla que invertir el temps en un blog polític a Vilaweb és una greu errada estratègica per part de tot un secretari del BLOC de la ciutat de València. Ja no els vaig votar en les darreres municipals, disconforme amb el pacte diluent amb el PSOE -i després d'assistir atònit al fet que Mansanet es jugara una paella a què entrava de regidor com si això fóra una aposta en un canòdrom-, i em sembla que tampoc caldrà que els vote en les properes perquè continuarem en el mateix cercle viciós de marginats polítics i socials. Però és que de vegades sembla que ens agrade automarginar-nos...


12 comentaris:

Marina ha dit...

I quanta raó. Els passa als partits polítics. Els passa a les assossiacions. Els passa als grups de música d'estes terres. En definitiva, els passa a tots els que hauríen d'intentar d'obrir mercats, de trobar nova gent. I sí, està molt bé que no s'obliden dels seus, dels seus seguidors, de la seua militància. Però ja s'ha vist que no en tenen suficient ni per traure representació política, ni per omplir amb bastants persones un concert, ni per fer un pas endavant. Que s'ho facen mirar perquè sinó, inclús els que podríem seguir-los, no ho farem tant a gust.

Un beset!
(i gràcies per tindre'm enllaçà!)

El ha dit...

Arredéu!! si obrir un compte en vilaweb és motiu per no votar al Bloc, vol dir que alguns nacionalistas són excessivament crítics i amb tendència al "divide y venceras".

Estic d'acord amb tu, però no pense que això siga motiu per no votar a un xic(Bloc) que és el secretari comarcal que més veig eixir per la premsa i fent-se veure.

Vinga recapacitem un poc, no siguem tant així, si no es fa com jo dic mal fet. Pense que li ho podries dir per e-mail o arrimar-te a la seu i comunicar-li-ho. I si vols saber la realitat de les coses que passen al Bloc col.labora amb el col.lectiu i milita. (tampoc sé si milites o no)
No tot és tan fàcil com pareix.
Salut!

Anònim ha dit...

Tens tota la raó, Vicent. Així ens va la pel.lícula als valencianistes. En fi, ànim i endavant, què li farem?

Lluís-Antoni Navarro Cucarella ha dit...

Xe, Vicent, que et penses tu que açò dels blogs ho llig tot lo món? Ho lligen 4 gats, no t'equivoques. Si vols el vot de la tia Maria, ves a sa casa, al mercat on compra, però que el candidat tinga un blog -que llegiran quatre "enterats"- en un periòdic dels Països Catalans no li farà perdre o guanyar cap de vot. Compte amb els anatemes.

Toni Cucarella

Vent d Cabylia ha dit...

Marina, precisament això és el que vull dir (i gràcies a tu, mostres una maduresa inusitada al teu blog). Evidentment, els "nostres" polítics han de tindre un missatge intern, però sobretot han de tindre un altre d'exterior, saber buscar el frec a frec amb els "altres", amb la resta de polítics i de la societat. Tancar-se les portes, encara que siga només una miqueta, no té sentit a internet, que si alguna cosa permet és fer arribar el missatge a gent que potser mai no t'escoltaria.

En eixe sentit, Toni, açò és una cosa de quatre "enterats", però els "enterats" valencians que llegeixen Vilaweb són moltíssims menys que els que naveguen per altres canals. Jo no dic que li farà perdre vots, però guanyar, cap ni un. Sí, potser de gent que vote Esquerra, però si eixe és l'arc de captació de vots del BLOC de la ciutat de València, ja ens podem retirar definitivament.

Finalment, Llaurador de l'horta, vas molt errat si has entés que jo he dit que no votaré BLOC per obrir un compte a Vilaweb. En el fons el que vinc a dir és que necessitem polítics amb ambicions, que es creguen que el missatge valencianista pot convéncer molta gent i que tinguen una estratègia expansiva i no automarginal. Amb tot, és possible que jo m'equivoque i que l'estratègia de Ximo López haja estat la correcta en este cas. Tant de bo.

Lluís-Antoni Navarro Cucarella ha dit...

Sí, és així com tu insinues: Vicent, els qui llegim Vilaweb som una colla de catalanistes sense remei. Som d'un nacionalisme diferent del que pregona i practica el Bloc. Tens raó, doncs, i els polítics del Bloc han de publicitar-se en altres indrets més "valencianistes no-catalanistes". De fet, quan al congrés de l'Eliana d'UPV, el 96, ja ho vaig dir, que hi hauria aquesta fractura. Heus-la ací. Llàstima.

Vent d Cabylia ha dit...

No, els que llegim Vilaweb som valencianistes i catalanistes, tots plegats, però per això mateix no ens cal que ens expliquen què és el que pregonen BLOC i Esquerra, perquè ja ho sabem. Tanmateix, fóra bo tractar de fer veure a la resta de valencians (la gran majoria: espanyolistes o nacionalment meninfotistes) que el valencianisme té un missatge per a la ciutat de València (que és el cas del qual estem parlant) que pot fer de la capital del nostre país un lloc més important, més habitable, més culte, més bonic, millor organitzat, etc. No parle de llocs diferenciats de catalanistes i valencianistes, sinó d'eixir de la nostra capelleta (a un lloc com internet on precisament hi ha més llibertat per a fer arribar el missatge).

Lluís-Antoni Navarro Cucarella ha dit...

Aleshores el debat és un altre. Perquè no és rellevant que el candidat pel Bloc a la ciutat de València òbriga un blog a Vilaweb. La influència que tindrà -la d'ell i la de qualsevol de nosaltres- serà insignificant políticament tinga el blog allotjat on el tinga. El problema és un altre, del Bloc, d'IU, d'Esquerra... La inexistència de mitjans de comunicació "propis" capaços d'incidir en la societat valenciana. Uns i altres estan -estem- a mercè dels mitjans de comunicació espanyols. En comptes de gastar-se diners per a eixir en el Levante, el País o la SER, caldria haver impulsat mitjans alternatius, i en aquest sentit El Punt, per exemple, ha estat un fracàs enorme.

Anònim ha dit...

Jo crec que molts no valoren suficientment l'importància que poden tindre els blogs a dia de hui per a un partit sense presència als mitjans tradicionals.

Quantes notícies ha encapçalat enric morera a mitjans nacionals per mantindre actiu el seu blog tant de temps? Jo n'he vist un grapat.
No ha sigut positiu per a Nomdedeu el seu paper actiu i la conversa permanent que manté al seu blog amb votants, simpatitzants, crítics o veins en general?
Així que m'alegra que Ximo haja decidit obrir un blog.

I sobre el servici de blogs de Vilaweb no m'agrada per l'estètica i a més no es pot accedir facilment escrivint l'adreça al navegador... però be...

Vent d Cabylia ha dit...

Taronget, precisament pel que dius de Morera pense que el més lògic és obrir un blog amb domini propi (10 euros l'any) i donar-lo a conèixer amb constància i bons posts. No cal significar-se per ningú ni tindre l'estructura comunicacional pròpia que ens manca, com diu Toni.

Anònim ha dit...

Xe quin gran argument! Llàstima que siga el mateix que val per a dir-li a qualsevol xiquet que no faça el pallasso entrant al Bloc i que s'apunte al PP o al PSOE que és on hi ha la gent i on cal fer forat i on poden escoltar-te. O no?
Per cert: ara mateix hi ha a la portada de Vilaweb una entrevista amb el president de la Unió de Llauradors que reclama el trasvasament de l'Ebre a Sagunt i la campanya d'Hèctor Fabel, Núria Roca i Andreu Palop a favor d'Escola Valenciana. A Las Provincias i al Levante no ho se vore això. Però si seguisc el teu consell és el que hauria de llegir, no?
Vols dir que lo teu no serà anticatalanisme baratet?

Vent d Cabylia ha dit...

Més bé això teu és demagògia de la barateta. On veus la comparació entre dir que no val la pena ser del BLOC i gaudir de la facultat de dirigir-te a més gent de la que ja et coneix amb el teu propi missatge valencianista?

Vaig fer una diferenciació ben clara entre Vilaweb com a mitjà de comunicació, "d'informació seriosa i de qualitat", i els blogs com a eina de comunicació que poden obrir espais vetats pels mitjans tradicionals, com la televisió o la ràdio.

Si em deixen, i sempre pensant en la tasca política de difondre el missatge propi i convèncer gent amb eixe missatge, preferisc raonar amb gent desconeguda que amb gent que ja sé com pensa. No cal tancar-se en cap capelleta, i repetisc que no estic parlant de les desenes de valencians que tenen un blog a Vilaweb, als quals els va de categoria pertànyer a una comunitat de blogs catalanolectora i afí a la seua cultura politicosociològica, sinó del secretari comarcal del BLOC de València, que si fa l'esforç d'obrir un blog, al meu parer, a banda de consolidar els vots tradicionals, hauria de tractar de pescar algun de nou.

Particularment és el que pense i per això ho dic públicament, no com molts dels que amolleu el que vos passa pel cap sense ni tan sols deixar nom.