dimecres, 16 de juliol del 2008

Illa sense costes

La fusta xoca amb fusta, i el lleuger rebot és reprimit amb força desmesurada, tancant l’única via de comunicació amb l’exterior. Metall enganxat amb metall, soroll sec de plàstic contra ceràmica. Llum zenital, les ombres esclafades contra el terra. Teixit, cuir, pell, líquid, alé. Primer colp. La fusta es queixa, però es manté ferma. Segon colp. El metall grinyola llastimosament. Tercer, quart, cinqué. El llenguatge dels colps és interpretat amb una cadència que comença brutal, continua hipnòtica i acaba desesperada. Un crit ofegat. Un gemec entre dents.

La porta s’obri i tots dos ixen del vàter.

Miquel Torres, Històries de l'illa sense costes, Brosquil Edicions, València, 2007. Hi pot haver una illa sense costes? I un continent? No és una illa també, al cap i a la fi? No està tot tros de terra continental voltat d'aigua, i, per tant, de costes? I això què importa? Allò important és que en esta pàgina web hi podreu trobar algunes de les històries d'eixa impossible illa sense costes bastida per l'escriptor castellonenc. Gaudiu-les i, si vos pica la curiositat, compreu el llibre.


3 comentaris:

Anònim ha dit...

A veure què tal aquestes històries...

Anònim ha dit...

Oh, me l'apunte!

Anònim ha dit...

segurament si poden imaginar-se existeixen a la ment de qui les ha pensades [Buñuel deia que la ment era l'única espai cert de llibertat i possibilitat]. Prenc nota de la reconamanció!