M'informen d'una cosa que m'espanta una miqueta. Hi ha una assignatura a la llicenciatura de Filologia Catalana de la Universitat de València en què Vent d Cabylia ha estat proposat com a objecte d'estudi. Ho cerque a internet i ho trobe: és L'assaig català, una optativa de tercer curs impartida per Gonçal López-Pampló, exbloguista i bon coneixedor de la catosfera, com palesa el seu darrer article al número 45 de Caràcters. Concretament, un dels tres treballs a realitzar en l'assignatura és l'anàlisi d'una de les propostes de lectura realitzades, entre les quals, a banda d'una sèrie de llibres d'assaig i d'una selecció d'articles de premsa, hi ha una llista de blogs en relació amb el tema 4, "Noves textualitats electròniques: blogs i assaig": Base de badades, El Llibreter, Flaneuse, Vent d Cabylia, Totxanes, totxos i maons, Un que passava i Salms.
I dic que m'espanta una miqueta perquè, tot i que la definició d'assaig pot ser bastant laxa -gènere en prosa no narratiu que aborda d'una manera lliure els problemes més diversos- sí que podrem convindre que l'assaig tradicional té una voluntat de creació literària, de sistematització estructural i de transcendència intel·lectual que els blogs generalment no assoleixen ni tan sols tracten d'acomplir. Si més no Vent d Cabylia és un calaix de sastre que no "aborda problemes" sinó que simplement es dedica a compartir quasi quotidianament informacions, opinions o continguts, ja siguen polítics, culturals o humorístics, amb la gent que passa per ací habitualment o amb aquells que poden buscar determinades matèries a internet. Tot des de la simple voluntat/necessitat/gust de comunicar, és a dir, de: transmetre, fer conèixer (alguna cosa) a algú; fer participar d'allò que hom posseeix, fer-ho comú.
No hi ha creació, sistematizació ni transcendència. Dubte molt, per tant, que Vent d Cabylia siga una forma de practicar l'assaig. En qualsevol cas, si hi ha algun incaut estudiant que decideix triar-lo com a objecte d'estudi, li deixe ad ell l'aprofundiment de l'anàlisi. Sort! L'any passat vaig fer per a la Revista del Vinalopó una de les primeres ressenyes valencianes d'un blog de la catosfera, Ultralocàlia, i va ser realment difícil.
I dic que m'espanta una miqueta perquè, tot i que la definició d'assaig pot ser bastant laxa -gènere en prosa no narratiu que aborda d'una manera lliure els problemes més diversos- sí que podrem convindre que l'assaig tradicional té una voluntat de creació literària, de sistematització estructural i de transcendència intel·lectual que els blogs generalment no assoleixen ni tan sols tracten d'acomplir. Si més no Vent d Cabylia és un calaix de sastre que no "aborda problemes" sinó que simplement es dedica a compartir quasi quotidianament informacions, opinions o continguts, ja siguen polítics, culturals o humorístics, amb la gent que passa per ací habitualment o amb aquells que poden buscar determinades matèries a internet. Tot des de la simple voluntat/necessitat/gust de comunicar, és a dir, de: transmetre, fer conèixer (alguna cosa) a algú; fer participar d'allò que hom posseeix, fer-ho comú.
No hi ha creació, sistematizació ni transcendència. Dubte molt, per tant, que Vent d Cabylia siga una forma de practicar l'assaig. En qualsevol cas, si hi ha algun incaut estudiant que decideix triar-lo com a objecte d'estudi, li deixe ad ell l'aprofundiment de l'anàlisi. Sort! L'any passat vaig fer per a la Revista del Vinalopó una de les primeres ressenyes valencianes d'un blog de la catosfera, Ultralocàlia, i va ser realment difícil.
16 comentaris:
Si un assaig es, com be diues, un gènere en prosa no narratiu que aborda d'una manera lliure els problemes més diversos, Per què no un blog?
Enhorabona, per el teu blog y el reconeixement.
Premis Blocs de les Comarques Centrals del País Valencià-El Penjoll 2008:
http://elpenjoll.blogspot.com/2008/11/premis-blocs-de-les-comarques-centrals.html
Animeu-vos i participeu!
Hauries d'estar content, home! Va vinga, no renegues tant...
Dona, no renegue. Simplement hi reflexione...
Per cert, clio5mil, pobre Lucky!
Pobre Lucky? No se de què parles...
Del gat que intenta papar-se Alf en la imatge del teu avatar. Es deia Lucky, no?
Ahhh! sí, el gat. No se si ten recordes de la sèrie, però Alf mai es va menjar el gat, jejeje.
Vaja, Vicent, no ho sabia! En Gonçal és la segona vegada, que jo sàpida, que posa el meu blog com a exemple d'alguna cosa, la primera en un article a la revista Caràcters de fa temps. Ja sento les pessigolletes de l'ego i tot! ;-) En el meu cas, mès que espantat estic sorprès, però també per les raons que apuntes: Un que passava també és un calaix de sastre, amb unes quantes línies fixes, però calaix de sastre igualment... Però felicitem-nos, al cap i a la fi això vol dir que el que fem té alguna repercussió.
Vicent, dues coses: la primera, que cap alumne d'eixa assignatura arriba ja a temps d'"estrenar-te" (!) com a objecte d'estudi. Jo mateix vaig fer servir els continguts, els comentaris, els enllaços i l'exemple de generositat que aquest blog i el seu autor donen a la blogosfera per a fer algun dels meus treballets de Màster a la UOC. Res de l'altre món, la veritat: em calia més calma, documentació i mètode per a extreure la classe de conclusions a què aspiren les ciències socials.
La segona cosa és que compartisc part dels teus dubtes i reticències al voltant de la completa permeabilitat dels gèneres que tan sovint tempta els qui escrivim a la xarxa. Només conec Gonçal de la seua etapa blogger (ell tenia alguns amics de la Safor que mantenien alguna de les primeres "microesferes" blogger del País Valencià), i llegiré el seu article a Caràcters tan aviat com tinga ocasió. Però crec que la possibilitat que se'ns catalogue massa ràpidament dins el gènere de l'assaig és un risc per a nosaltres mateixos, en el següent sentit: hom corre el risc de perdre's el millor d'un blog (els videos, els comentaris, el seu caràcter social i "espontani", etc.) només pel fet d'adreçar-s'hi amb les "ulleres de l'assaig". No dic que eixa lectura no siga possible, però depèn de què no siga una lectura negativa: qui jutge d'un bon blog que és un mal assaig, i prou, ha errat en el seu punt de partida, en el seu exercici de recepció. Per al que sí ha de servir l'existència d'una blogosfera rica i fecunda és per a elevar el llistó del que hom espera trobar al paper. Publicar i distribuir en forma de llibre algun assaig que no supere la qualitat del que s'escriu i llegeix a la xarxa hauria de ser considerat un crim ecològic, i una oportunitat perduda: la de renunciar a formar part d'aquesta comunitat virtual de lectura i comentari a canvi d'un fracàs en el camp suposadament més prestigiós de la literatura.
Disculpa la longitud del comentari, hi haurà més ocasions de tornar al tema. Salut!
Al contrari, Emili, gràcies per la teua aportació. Precisament has explicat a la perfecció la raó subjacent de les meues reticències. Hi podria haver assaigs o dietaris tradicionals en forma de blog, però, d'altra banda, el format blog obri un món de possibilitats -les que has esmentat- que l'allunya de l'assaig o el dietari tradicional. En tot cas, benvingudes siguen les anàlisis i reflexions sobre la qüestió.
Primer que res, l'enhorabona...
"Als darrers dies un dels temes més repetits a la blogosfera parlava de la mort dels blogs i els seus mites. S'ha escrit molt, i molt he llegit no sense sorpresa. El tema s'ha exagerat. El que els blogs han fet ha estat assentar-se com nou mitjà infinitament plural, absolutament immediant i espontani i acollint tantes formes de comunicació i estil com siga possible. Des del mateix arrevat fins la més raonada reflexió..."
Per què alehores no cap l'assaig al blog, si també, per exemple cap la poesia i la major part dels gèneres periodistics i no sols els escrits?
salut.
Andrés, molt interessant el teu text i els enllaços que aportes, sobretot este...
El Gonçal és amic meu des dels 4 anys i té molt bon criteri així que si t'ha seleccionat per alguna cosa serà.
Vicent Baydal, un blog representa el mateix procés de reflexió que qualsevol gènere qualificat de més o menys llibertat. En aquest cas, el blog és una altra forma d'assaig que manté uns paràmetres, si més no, originals, sobretot per la plataforma on es desenvolupa. No crec que aquests alumnes puguen esdevenir incauts pel fet d'escollir aquest blog com a objecte d'estudi; tot el contrari, simbolitza una innovació pel que fa l'anàlisi d'uns espais de meditació, que aporten diferents/diverses visions de l'actualitat del pensament. Tu mateix has definit una part de l'assaig.
Gaudeix del reconeixement!!
Eliminem barreres per crear un tot comú.
Tens un blog interessant.
Vaja, doncs si tu eres Martí Mestre el filòleg, que sàpies que ací tens un gran admirador (i envejós) del teu treball..
Gonçal és un blogòfil, en el millor sentit de la paraula.
Però tens raó.
Publica un comentari a l'entrada