dimarts, 15 de setembre del 2009

Hola Gent de Poble!

Aurora boreal observada en Valencia en la noche del día
5 de marzo de este presente año 1764
, del capellà Manuel Rosell

"Hola Gent de Poble!" és la salutació habitual dels Benissants de la Pedra, presentadors de Mãemeua!, però hauria de ser-ho també de la gent del cap i casal. Dic això perquè ara, amb el començament del nou curs, hi ha molta gent que va a València per residir-hi tot l'any, gent que al seu poble utilitza el valencià com a llengua primordial, però que a la capital, davant la majoria castellanoparlant, la relega exclusivament a les converses amb aquells que sap del cert que parlen valencià. Espere que no siga el vostre cas. I si ho és, penseu que dir la primera en valencià no costa un patxo. I si continuar sempre en valencià ja costa una miqueta més, tot és qüestió d'acostumar-se...

Com reflexionava fa un parell de mesos Vicent Terol, és una de les coses més importants que podem fer a nivell individual per la nostra llengua i això és especialment rellevant a la capital, on hi ha molt més de valencianoparlant "flotant" del que es pensa (a la botiga on vaig treballar uns anys tres o quatre de cada deu persones ho eren). Per això, eixe "reforç" anual de gent que té com a llengua materna el valencià i que està acostumat a emprar-lo a tothora és realment important: per donar-li visibilitat social al valencià i per animar una altra gent a fer el mateix. Si no ho fem nosaltres, és evident que ningú més no ho farà. Ja sabeu!


10 comentaris:

Frederic Aparisi Romero ha dit...

Completament d'acord.
Jo sempre que vaig a l'administració de loteria de baix de ma casa a València a fer la primi setmanal hi ha un xicon que parla castellà però amb un accent una mica diferent, tot fa pensar que està habituat a sentir valencià a casa. Tanmateix, encara no m'ha amollat ni una en la nostra, i la seua, llengua.
Jo no tire la toalla, a veure qui guanya (com tu bé dius, en cada una d'aquestes minuscules batalles hi va el país)

Francesc Vera ha dit...

Com bé dius, mantindre's parlant en valencià és qüestió d'acostumar-se. Us en podrieu sorprendre de quanta gent entén el valencià i de quanta gent "castellanoparlant" acaba parlant-vos en valencià. Cal trencar la idea de que el valencià només és per parlar-lo amb els de casa com em passà amb un home, ja major, a la cua de l'embarcament a l'aeroport de Palma que després de parlar unes quantes obvietats (en valencià, naturalment) amollà: "disculpe, no m'havia dao cuenta de que le estaba hablando en valensiano". L'home havia caigut en el compte de que era "fora" i per tant calia parlar en espanyol.

Vent d Cabylia ha dit...

Frederic, insisteix, insisteix, allí i on siga. Són batalletes, però de batalleta en batalleta a vore si guanyem alguna guerra... O de quinze en quinze a vore si guanyem la partida!

Trellat ha dit...

Completament d'acord. Sempre s'ha de provar, crec que és la millor forma de normalitzar l'ús de la llengua. Jo sempre intente fer-ho i t'en dus prou sorpreses.
Salut!

josep ha dit...

Soc de La Plana i vaig viure un any a mig a València per motius laborals. En la línia del que diuen altres comentaris, sempre vaig parlar valencià, mai vaig tindre cap problema, i em va contestar en valencià prou gent. I és que efectivament, hi ha molts valencianoparlants "no practicants". La meua experiència personal em diu que et respecten si tu et respectes. Conec castellanoparlants que només parlen valencià amb mi. I evidentment no ho fan per coacció, por, etc... Saben que jo sempre parle valencià, i al final s'hi llancen ells també; cosa que no fan amb altres valencianoparlants que comproven diàriament que són més proclius a "fer-li el salt" a la seua llengua...

Jesús ha dit...

Vaja, d'eixa anècdota que explica Frederic un Cortázar qualsevol podria fer una segona part de Continuitat dels parcs d'esta anècdota: «Jo sempre que vaig a l'administració de loteria de baix de ma casa a València a fer la primi setmanal hi ha un xicon que parla castellà però amb un accent una mica diferent, tot fa pensar que està habituat a sentir valencià a casa. Tanmateix, encara no m'ha amollat ni una en la nostra, i la seua, llengua». Oi que sí, Vicent?

taronget ha dit...

Jo puc parlar des de l'altra banda. De menut, vivia fora del nostre país però venia per nadal i recorde un dia en el metro sentir a un grup de gent jove parlant valencià. I em va xocar. Sent de la Ciutat de València, fins eixe moment relacionava el valencià amb Bola de Drac o amb la llengua que parlava la iaia quan no ho feia en castellà.

Per a que després d'estos anys encara recorde eixe moment aparentment tan quotidià (un viatge en metro), solc pensar que és perquè em va ajudar a canviar la percepció sobre la nostra llengua.

Vent d Cabylia ha dit...

Jesús, això dels camins per on va la gent sempre és molt complicat, però mentre cadascun decidisca lliurement no hi ha problema... (si et referies a això)

Josep, eixe és el gran avantatge i -encara- estem en una situació en què, en termes generals, hi ha respecte per l'ús del valencià.

Taronget, a això em referia exactament. Com més se senta a tots els llocs, més s'acomboiarà la gent a parlar-lo.

Jesús ha dit...

Era pura literatura el que volia dir, Vicent.

Vicent Terol ha dit...

Vicent, gràcies per l'enllaç.

Una acció individual no té un gran poder transformador si no està dins una acció col·lectiva. En eixe sentit estaria bé fer alguna campanya al respecte. Crec que a Catalunya es va provar alguna cosa així.

L'actitud de mantenir-se parlant en valencià té un poder impressionant. Jo he comprovat com la meua sola presència acaba canviant la llengua predominant a una reunió de professors.

Una altra cosa important és que cal mostrar-se natural, respectuós amb aquell que parla castellà. Jo tinc alguns amics i amigues que em parlen en castellà sistemàticament, i jo a ells en valencià. Hi pot haver una gran amistat (i més que això...) sense que ningú es canvie de llengua. Ara, si el castellanoparlant es passa al valencià, doncs millor que millor.


Salut!