Finalment, esta setmana ni tan sols he tingut temps de fer el repàs a les novetats blogosfèriques interessants que em proposava. La intenció era fer "posts de resistència", que encara que foren curtets serviren per no perdre el contacte amb vosaltres. En tot cas, la tònica serà esta -la d'escriure poc i breu- durant un temps, ja que quan s'apropen els terminis de finalització de recerques no hi ha massa temps per a fer res més que escriure, menjar i dormir. Tornant al tema inicial, un dels blogs que volia destacar és L'Horta pam a pam, que va nàixer este estiu i és un goig veure les seues fotografies i llegir els seus coneixements sobre el món de l'horta nord de València, la millor conservada.
En tot cas, més enllà de la recomanació hi ha una cosa que m'ha cridat l'atenció: el nom de l'autor, que és Ximo Galarza, qui sembla que és un meravellós professor de valencià i regidor del BLOC a Massamagrell. La qüestió és que el cognom, Galarza, m'ha fet vindre al cap un mot idèntic, galarza, que em va aparéixer en una recerca sobre fiscalitat a la vall de Ribes, hui en dia al Ripollés, a l'antic comtat de Cerdanya. Les galarzes -també galorzes o gallorces- eren els ramats d'ovella forasters que venien del pla a pasturar a les muntanyes de la zona, però el que més em va sobtar és que l'etimologia proposada per Coromines relacionara la paraula amb l'idioma basc: de gailortzen, gailortzea, derivat també en gaillur, gallor, galdur, amb el significat de "cima", "part alta de la muntanya".
El contacte entre un cas i l'altre seria el substrat de la llengua iberobasca que es pensa que es podia parlar a tota la zona pirinenca des de l'Atlàntic fins al Vallespir, la qual ha deixat sobretot petjades a les parts catalanoparlants més occidentals com la Ribagorça i el Pallars, on, per exemple, trobem els topònims Benavarri, Gerri i Algerri. Galarza o gallorsa, per la seua banda, seria una de les mostres més orientals d'aquella influència lingüística. No és estrany, doncs, que, coneixent el possible origen i evolució del mot, m'haja sorprés una mica trobar-lo al bell mig de l'Horta nord, encara que siga en forma de cognom. En tot cas, gràcies i enhorabona pel blog, Ximo.
15 comentaris:
La teoria basco-iberista, segons la qual el basc seria una forma evolucionada de l'antic ibèric, està hui en dia completament desacreditada en el món científic. Han sigut molts els intents d'interpretar les inscripcions ibèriques en clau basca, però amb resultats infructuosos o, en alguns casos, amb metodologies poc (o gens) científiques. És cert que no es pot descartar algun tipus de relació entre basc i ibèric, i hi ha elements que podrien sugerir-ho, però resulta impossible demostrar una relació directa entre una i altra.
Joan Coromines estava molt influit pel basco-iberisme, sobretot per autors com Mitxelena. Si llegim el "Onomasticon Cataloniae", monumental obra sobre la toponímia dels territoris de llengua catalana, i també altres obres de Coromines, com el "Diccionari etimològic de la llengua catalana", no menys monumental, ens adonem que Coromines recorre sovint al basco-iberisme per explicar la història de determinats mots. Les explicacions estan generalment basades en criteris del tipus: "esta paraula recorda a una paraula basca" o "sona a basca". L'Onomasticon és una obra mestra plena d'erudició, però en ocasions sembla una novela fantàstica, on l'autor intenta sempre proposar alguna mena d'explicació per rebuscada que siga. Le proposta d'intepretar "Bèlgida" com "niu de corbs" seria un exemple clar, però hi ha molts més. La interpretació de "galarza" com a paraula d'origen 'basc' no és descartable però sí dicutible. Primer, fa falta imaginar un proto-basc *GALLORTIA relacionat amb paraules basques com ara "galdur", amb significat de "cim de muntanya". Atenció: estem parlant d'una proto-llengua, és a dir, una ficció, i d'un mot amb asterisc, una altra ficció. A més, estem partint d'una sèrie d'a prioris discutibles, com ara l'existència d'un substrat ibero-basc comú o el fet que la paraula en qüestió, "galarza", puga remuntar-se a èpoques tan antigues.
És veritat que, per acumulació de dades, algunes més fiables que altres, es pot arribar a la conclusió que existeix un nex pirinenc relacionat amb el basc o l'ibèric, però això no justifica una utilització tan extensa del criteri basco-iberista.
Anirem a vore que ens conten les tomates, els melons, les carxofes, les taronges, les creïlles, les bajoquetes, les cols i les faves de l'Horta (nord) quan podrem, però abans volia deixar-te avís que, de València estant, Jesús Sanchis escriu (en anglés) principalment sobre la prehistòria de les llengües i que, sobre algunes derives gens estranyes del vascoiberisme o del eusko-bongo-bongo, Javier de Hoz perpetrà fa anys un repàs divertit i concís: «Este arte común ha sido caracterizado recientemente como "el enfoque Bongo-Bongo": "¡Ea!, he cazado unas cuantas palabras vascas que se parecen un montón a algunas palabras en Bongo-Bongo". En otras palabras, estos experimentos, casi sin excepción, consisten simplemente en la reunión de algunas semejanzas casuales entre el vasco y cualquiera otra lengua o lenguas que haya atraído la atención del investigador, acompañada de la declaración de que esas semejanzas deben tener un importante significado. […] Si se ha informado sobre la onomástica ibérica procura ocultarlo cuidadosamente».
Jo, pel món, vaig amb la cita falsament volteriana que cita De Hoz: «l'etimologia és una ciència en què les vocals no són importants i les consonants, ben poc».
Que a mi em fa igual això de l'iberobasc!! Jo només cite Coromines i dic que "es pensa que es podia parlar"... Igual és que fóra "íber", "basc", "prerromà" o una coincidència. La qüestió és que hi ha el topònim "Galarza" a Navarra, el mot medieval "galarza" al Ripollés i la Cerdanya i el cognom "Galarza" a l'Horta. Així vos agrada més? :D
La qüestió és discutir de llengües i banderes. Com som! XD
A mi em té igual: com si vols fer-te el plis-play amb txacolí. Mentre que no fiques albergina a la paella...
És que m'has tocat la vena sensible amb allò de l'ibero-basc. Perdó pel rollo que vos he soltat!
Hostia, quina gracia. Tenia entes que el cognom venia de l'euskera o era basc, pero tampoc sabia molt mes.
Estas en tot, eh? xD
(no em van els accents)
Firmat: Una altra Galarza de l'Horta, concretament la filla del "susodicho"
(el mon es un mocaor)
Que va, Tadeus, jo encantat, que això que aprenem i per a això estan els blogs.
Jesús, un plis-play amb txacolí supose que entrarà dins de les varietats de calimotxo alcoià (?). Haurem de tastar-ho!
Noiadevidre, ja ho suposava, però no volia dir res per si un cas. Doncs ja sabeu, a banda d'una paraula i un topònim basc, el vostre cognom també és un mot del Pirineu català referent als ramats ovins. Acosta't-hi per allà ara que estàs propet!
Gràcies per les paraules que li dediques al blog !! Als GALARZA de Massamagrell ens han fet molt de goig eixos comentaris !!! Ací a València, on sembla que hi ha més Galarza, és a Bunyol. I n'hi ha molts també a Sud-Amèrica.
UN ABRAÇ de la família GALARZA !!
Ei, que interessant... qui ho anava a dir!
Ximo, de res. Supose que el cognom serà toponímic i provindrà de terres de parla basca, però, si més no, és molt curiosa la coincidència... Que vaja molt bé!
Toni, ja veus...
Home, Tadeus, alguna relació entre el basc i l'ibèric deu existir. Si no fos així, no puc imaginar topònims a les nostres comarques com Ondara, Ibi, Bixquert (muntanya), Besori (muntanya) i altres (ara no recorde) que es poden traduir a través del basc. Inclús el mateix gentilici "iber" ens remet al basc ...
(Emili)
Jo he dit abans: hi ha elements que sugereixen una relació entre basc i ibèric, per exemple els mots 'ibai' o 'ibair'. Ara, que topònims com 'Bixquert' es puguen entendre a través del basc és bastant discutible.
Tadeus, des del meu punt de vista modest i AMATEUR, identifique Bixquert amb el basc Biscar o Bixcar, que segons el diccionari de cognoms euskera-castellà de Javier Alonso significa "espalda, loma de los montes", qualificatiu que qualsevol que conega Xàtiva li adjudicaria a Bixquert (com diria un filòleg: amb -t final catalanitzant abusiva)´
Ja dic que és la meua opinió d'aficionat, però també un amateur valencià podria identificar l'alemany "meer" amb "mar", i "das blaue" amb "el blau", cosa que significa simplement que també hi ha una relació entre dues llengües tan llunyanes.
D'entrada, la similitud entre el basc 'biscar' i el topònim valencià 'Bixquert' em sembla una coincidència. Farien falta arguments molt sòlids per vore algun tipus de relació entre un ètim i l'altre, més allà de les semblances superficials. Si no recorde malament, Coromines proposa una interpretació basco-ibèrica per a 'Bixquert', posant-lo en relació amb 'Buixcarró' i altres paraules però ara mateix no tinc davant l'Onomasticon o altres obres sobre toponímia i no puc comprovar-ho. Quan tinga un ratet intentaré indagar una mica. El problema és que, a banda de bloguejar, també treballe, i no tinc temps per a tot!
En gascó, tenim el mot galòrça, homonime del català galorsa i sinònim de galihòrça que significa precipici, penya-segat, barranc. Curiosament, Coromines fa derivar esta paraula gascona de aqualis combinat amb un altre mot per inventar. Em sembla que l'explicació de l'origen basc que dona pel mot català aniria encara millor pel significat gascó, això rai.
Publica un comentari a l'entrada