Valencianistes a la processó cívica del 9 d'octubre de 2008Ira és el que sents quan els violents t'ataquen, quan te tiren ous, quan van cara tu per agredir-te, quan t'apallissen -a tu o als teus companys-, quan coarten la teua llibertat i t'impedeixen participar d'un dia de festa i celebració col·lectiva. Ràbia i impotència és el que sents quan veus que la policia te tracta com si tu fores l'element conflictiu i deixa actuar impunement els violents, els que posen bombes a les seus dels partits, els que apedreguen manifestants, els que et persegueixen pels carrers de València, els que volen escampar el terror -són terroristes- perquè abandones les teues idees i et reclogues a casa. La mateixa ràbia i impotència que sents quan comproves que els principals partits polítics i els grans mitjans de comunicació fan el mateix: silencien la qüestió o posen a la mateixa alçada uns, demòcrates pacífics, i uns altres, feixistes violents.
Llavors tens un moment, breu o ben llarg, de replantejament. Les idees són importants, formen part de tu mateix, són la teua pròpia identitat, però tampoc has vingut a este món a ser un màrtir, a viure amb por o a morir per la causa. Llavors t'ho replanteges tot: m'allunye d'este món? Abandone? Viuré més tranquil, no em jugaré la integritat física, podré fer una vida normal, jo i els meus... Hi ha qui opta per eixa via: res a dir, està en el seu dret, és ben lògic. Hi ha, però, qui duu el replantejament a l'altre costat: al de la resistència, el refermament i la persistència. Resistirem, estes són les nostres idees i no les abandonarem, ans al contrari, les refermem, perquè són unes idees de alliberament, fraternitat, democràcia i justícia. Hi persistirem.
I la millor manera de persistir és fer-ho amb intel·ligència, treball i ambició. Amb este cas concret, el de les agressions físiques patides la vespra del 9 d'octubre i les coaccions de la mateixa processó cívica, pareix que allò de "ladran luego cabalgamos" pren un caire nou. Portaven lladrant impunement durant 30 anys, però el nostre galop havia quedat reduït a un camp tancat i circular apartat de les majories. Ara, tanmateix, el galop ha botat la tanca, ha entrat en l'hipòdrom de carreres i vol començar a competir davant el gran públic. Ho han vist, s'han adonat i han vingut a fotre'ns el cavall i el joquei. Com a mostra un botó que han destacat els companys de Valencianisme.com en el fil on ho expliquen tot detalladament i hi vessen les seues opinions al respecte; els mateixos anticatalanistes posaven blanc sobre negre eixa por a fer veure públicament el nostre valencianisme:
La participació en la processó cívica del 9 d'octubre és un bon exponent d'eixe treball intel·ligent, ambiciós i coherent amb els nostres plantejaments, però hem de ser capaços de dur-la a terme sense ires, ràbies ni impotències. Per això convindria que l'any vinent en compte de ser-ne cinquanta en fórem cinc-cents i que en compte d'anar sense estratègia definida se sabera què fer des del primer moment, alhora que serà necessari continuar comptant amb l'inestimable suport de càrrecs polítics i de persones amb experiència dins del grup. També serà ben útil que s'exigisca de nou públicament a la Delegació de Govern que garantisca la nostra participació i que prohibisca les intimidacions, les coaccions, la violència i el terror. Quin Estat de Dret és este?
Tot plegat, només volia deixar constància del sentiment de molts de nosaltres que hem passat per eixe mateix procés d'ira, ràbia, impotència i replantejament, alhora que volia llançar un missatge de resistència, refermament i persistència per tal de continuar este camí amb intel·ligència, treball i ambició. Ànims per a tots i avant amb el valencianisme.
Addenda. Llocs que parlen dels fets del 9/10/09:
Valencianisme.com: Què ha passat a la processó del matí del 9 d'octubre?
No cap en cap cap!: 9/10/09. Ells no ho saben, però ja hem guanyat
Pepa Chesa: Indignació
Josep Maria Pañella: 9 d'octubre de 2009
Carles Choví: Jo també sóc BLOC
Rafa Cotanda: Jo també vaig estar
Llavors tens un moment, breu o ben llarg, de replantejament. Les idees són importants, formen part de tu mateix, són la teua pròpia identitat, però tampoc has vingut a este món a ser un màrtir, a viure amb por o a morir per la causa. Llavors t'ho replanteges tot: m'allunye d'este món? Abandone? Viuré més tranquil, no em jugaré la integritat física, podré fer una vida normal, jo i els meus... Hi ha qui opta per eixa via: res a dir, està en el seu dret, és ben lògic. Hi ha, però, qui duu el replantejament a l'altre costat: al de la resistència, el refermament i la persistència. Resistirem, estes són les nostres idees i no les abandonarem, ans al contrari, les refermem, perquè són unes idees de alliberament, fraternitat, democràcia i justícia. Hi persistirem.
I la millor manera de persistir és fer-ho amb intel·ligència, treball i ambició. Amb este cas concret, el de les agressions físiques patides la vespra del 9 d'octubre i les coaccions de la mateixa processó cívica, pareix que allò de "ladran luego cabalgamos" pren un caire nou. Portaven lladrant impunement durant 30 anys, però el nostre galop havia quedat reduït a un camp tancat i circular apartat de les majories. Ara, tanmateix, el galop ha botat la tanca, ha entrat en l'hipòdrom de carreres i vol començar a competir davant el gran públic. Ho han vist, s'han adonat i han vingut a fotre'ns el cavall i el joquei. Com a mostra un botó que han destacat els companys de Valencianisme.com en el fil on ho expliquen tot detalladament i hi vessen les seues opinions al respecte; els mateixos anticatalanistes posaven blanc sobre negre eixa por a fer veure públicament el nostre valencianisme:
AL CATALANISMO, TOLERANCIA CERO. No consintamos NUNCA que esta gente se "camufle" más en la sociedad valenciana, que engañe al electorado utilizando simbología valenciana, que la gente pueda asociar su logotipo ni su partidillo con algo que suene a "VALENCIANISMO".Tenen por que passe el que explicava l'altre dia ací mateix: que la imatge del nacionalisme valencià d'esquerres no es reduïsca a la de "ser els catalanistes". Que per primera vegada i per fi -almenys a la ciutat de València, cabdal per al nostre futur- la imatge pública, el missatge i la pràctica del valencianisme concorde amb el que fem quotidianament els valencianistes: defendre, vetlar, impulsar i potenciar allò valencià. El conflicte, però, no ens beneficia, en absolut; per això hem d'actuar amb intel·ligència, treball i ambició: amb un bon full de ruta que done seguretat -física i mental-, amb unes bases potents que donen fluïdesa als nostres projectes i amb un plantejament capaç de fer créixer exponencialment el nostre moviment, d'arribar a la gent, fer-se sentir, explicar, convéncer i sumar.
BLOC = CATALANISMO = SUCURSAL DE CiU = PPCC = cuatribarrada
La participació en la processó cívica del 9 d'octubre és un bon exponent d'eixe treball intel·ligent, ambiciós i coherent amb els nostres plantejaments, però hem de ser capaços de dur-la a terme sense ires, ràbies ni impotències. Per això convindria que l'any vinent en compte de ser-ne cinquanta en fórem cinc-cents i que en compte d'anar sense estratègia definida se sabera què fer des del primer moment, alhora que serà necessari continuar comptant amb l'inestimable suport de càrrecs polítics i de persones amb experiència dins del grup. També serà ben útil que s'exigisca de nou públicament a la Delegació de Govern que garantisca la nostra participació i que prohibisca les intimidacions, les coaccions, la violència i el terror. Quin Estat de Dret és este?
Tot plegat, només volia deixar constància del sentiment de molts de nosaltres que hem passat per eixe mateix procés d'ira, ràbia, impotència i replantejament, alhora que volia llançar un missatge de resistència, refermament i persistència per tal de continuar este camí amb intel·ligència, treball i ambició. Ànims per a tots i avant amb el valencianisme.
Addenda. Llocs que parlen dels fets del 9/10/09:
Valencianisme.com: Què ha passat a la processó del matí del 9 d'octubre?
No cap en cap cap!: 9/10/09. Ells no ho saben, però ja hem guanyat
Pepa Chesa: Indignació
Josep Maria Pañella: 9 d'octubre de 2009
Carles Choví: Jo també sóc BLOC
Rafa Cotanda: Jo també vaig estar
7 comentaris:
M'unisc a les mostres de repulsa per l'actuació d'uns quants impresentables que es dediquen a rebentar actes cívics com el del 9 d'Octubre. L'actuació policial podria ser millor, com tot en esta vida, però una cosa és criticar i una altra imaginar possibles escenaris d'actuació. Una manifestació transcorre en el carrer i és un acte obert a tothom. Per molta policia que hi haja sempre pot haver algun malparit amb ganes de fer la mà i habilitat (i/o organització) per a fer-ho.
Vist des de fora, és a dir, vist per algú que no té a penes sentiments nacionalistes, el debat polític valencià, nacionalista o no, sembla desenvolupar-se en llocs una mica anormals. Que una manifestació cívica siga tan trascendent és un símptoma de que alguna cosa falla. El que passe sobre l'asfalt del carrer Xàtiva o del carrer Colom pot ser molt emotiu o molt apassionant, però no té molta trascendència en el debat polític. Queda com un capítol més de la ja coneguda 'batalla dels símbols', tan estèril com sempre. Per altra banda, el recurs al carrer és simptomàtic de societats en les quals hi ha una manca de pluralitat en els mitjans de comunicació, sobretot els públics. La novetat, en ple segle XXI, és la proliferació de mitjans alternatius, nascuts al caliu d'Internet. ¿Qui sap? Potser les 'batalles' del carrer, veritables relíquies d'altres temps (p.e. del temps de la transició) poden tenir en blogs i pàgines web un ressò diferent a l'habitual. La blogosfera valenciana va creixent, i jo, que sóc molt poc nacionalista, vaig enterant-me de coses que abans no m'arribaven. Alguns dirien que això és 'fer país'. Jo, per contra, ho anomenaria 'fer ciutadania'.
Ira, ràbia, impotència... Cap novetat, doncs.
Doncs jo, naturalment, no crec que els posicionaments de la tercera via siguen entesos pel gran públic, que sempre us vorà com catalanistes o quelcom pitjor, car el problema per ells no és ni més ni menys que qüestionar l'espanyolisme. No ens enganyem, el que triomfa és Espanya, i en la vessant més casposa possible. That's life! El català no es vist com a maligne per ser català, sinó perquè qüestiona la idea monolítica d'Espanya. I si no pega una ullada als pronòstics per al Bloc en les properes eleccions... De tota manera, sent molt el que vos ha passat, i em fa molta ràbia que aquesta gent continue tenint aquesta impunitat pre-feixista. Si algun dia el Bloc arriba a alguna cosa, espere que el primer que facen siga demanar al PSOE el cap d'aquestes rates blaveres en una safata. Vinga, una abraçada i a continuar lluitant!
Passe de corregudes i no em dona temps més que a dir la meua de raspalló i brofegament. Són uns filldeputes, ells i els que els deixen fer. I a la gent del Bloc, i unes altres organitzacions, que van ser capaços d'anar sabent que podrien haver problemes només dir-vos que teniu uns ous com a pilons de riu, que sou uns grans valencianistes i que per vosaltres tindrem futur. Gràcies.
El sac de boxa
Un sac de boxa és aquell element que utilitzen els boxejadors per a entrenar-se. És un element estàtic que en rebre els cops perd momentàniament la verticalitat però que sempre torna a la seua posició inicial per a estar en disposició de continuar rebent. El valencianisme polític del BLOC ha esdevingut un sac de boxa. Un element amb el que s’entrenen i diverteixen els cadells de l’extrem ideològic explicitat en la Constitució de 1978 que en el seu article 2 sentència:
“La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles”.
Aquest principi metafísic –el sistema solar podrà desaparèixer però Espanya subsistirà ‘indisoluble’ per tota l’eternitat– és compartit i defensat per l’ample ventall dels espanyols que estan en nòmina per exercir com a tals. Des dels joves boxejadors que s’entrenen directament amb el sac de boxa, ja sabeu, com pel propietari i administradors que regenten el gimnàs on esdevé l’esport. És a dir des dels violents grups d’extrema dreta fins al Cap de l’Estat, el rei Juan Carlos, passant pels partits polítics dinàstics i ací, a la ciutat de València, pel guàrdia de seguretat del ‘gimnàs’, el delegat del Govern el senyor Ricardo Peralta.
L’any passat, per aquestes mateixes dates, el Levante-EMV (19-10-2008) em publicava l’article ‘La pedra i el vidre’ amb motiu dels atacs a seus del BLOC i de l’agressió que una regidora de la Safor va patir. Enguany, el dia 9 d’octubre, un titular del mateix periòdic anunciava: “El Bloc irá al acto pese a las amenazas y los violentos” Aquesta notícia era la imatge ideal per als partits dinàstics espanyols: mostrar el valencianisme com un fet conflictiu. Tot el ‘ventall’ va col•laborar i va fer el seu paper eixe dia. La patètica escena va quedar gravada per a la història: dos diputats del BLOC, Enric Morera i Josep Maria Pañella, i un grapat de joves valencianistes perseguits i agredits pel jovent, alegre i combatiu, de l’extrema dreta espanyola i amb unes forces de seguretat, també espanyoles, que portaven els beneits valencianistes com cagalló per sèquia pels carrers laterals per on passava la processó cívica del matí del 9 d’octubre.
Les lamentacions són inútils. Quan l’Estat de dret ho és per a uns i no ho és per a la resta, no cal escalfar-se el cap. No cal continuar enganyant ni estafant als valencians dient que en aquest Estat de dret cabem tots. És mentida i que ho afirma esdevé, malgrat les seues bones intencions, còmplice d’aquesta situació. En aquest ‘gimnàs’ als valencianistes només els toca el paper del sac de boxa. Els que tinguen inclinacions masoquistes poden seguir participant d’aquest joc.
Amb nosaltres que no compten. Els sobiranistes valencians republicans, els demòcrates valencians –amb els de la resta de l’Estat i d’Europa– estem ja cercant un altre gimnàs, distint al que es va construir amb materials espuris i que es va inaugurar en 1978.
Víctor Baeta Subias, de República Valenciana - partit valencianista europeu
Ciutat de València, 11 d’octubre de 2009
"intel·ligència, treball i ambició". Vicent, crec que ho resumeixes de manera brillant -com sols fer-ho. Recorde de quan estudiava una enganxina que venia a dir (més o menys): "a la gent que li molesta que es parle, es llija i es pense en valencià és la mateixa a la que li molesta que es parle, es llija o es pense". La barbàrie no ha aprés res després de tants i tants segles. Salut!
Si el debat polític a tall de carrer em sembla un tant anacrònic, encara m'ho sembla més el comentari metafòric de Víctor Baeta. Diu coses com:
"Quan l’Estat de dret ho és per a uns i no ho és per a la resta, no cal escalfar-se el cap. No cal continuar enganyant ni estafant als valencians dient que en aquest Estat de dret cabem tots. És mentida i que ho afirma esdevé, malgrat les seues bones intencions, còmplice d’aquesta situació".
Doncs jo crec en l'estat de dret, crec que els valencians tenen cabuda en l'estat de dret espanyol i estic molt content de ser 'còmplice' d'estes idees. Tinc el dubte de saber quina és l'alternativa, l'altre 'sac de boxa' que proposa el comentarista. ¿Una república valenciana?
Això sí, la metàfora del cagalló per sèquia em sembla un encert!
Publica un comentari a l'entrada